EL CASTELL

Tot i que no és coneix l’origen exacte, les primeres mencions del castell de Castelldans es remunten al segle XI, en període andalusí, i el mostren com la fortalesa musulmana més important a l’est del riu Segre per la seva supremacia i hegemonia envers la resta d’assentaments de la zona; Qal’at al-Hamír o Castro de Assinos es sense cap dubte el principal assentament andalusí del sud. L’estudi de Jesús Brufau (veure’l sencer) ens explica que les restes arquitectòniques andalusins localitzades al vèrtex nord de la muralla, per la tècnica constructiva, correspon a la fase pre-omega (876-925).Tot fa pensar que l’origen d’aquest castell cal situar-lo entre el segle IX o X. Podeu mirar les restes arqueològiques.

L’abril de 1033 fou esmentat el termine de Castrum Assinos en l’escriptura de la venda del castell de Montclar per Arnall Odo a Bernat Sendred i muller Quixot. Pel document que relaciona Barberano, Castrum assinos i l’urbem lerida, més d’un segle abans de la caiguda de Lleida podem constatar la importància assignada al castell. El juliol de 1072, Oliver Bernat, fill de Bernat Sendred i Quixol, va vendre el castell de Montclar al comte de Barcelona on surt també Barberà, Castri de asinis i de urbis Leride. Consta que cinc dies després el comte barceloní confià el mateix castell de Montclar al mateix Oliver, era en realitat una castlania que incloïa els castells de les Piles i Biure i tota l'àrea que apuntava envers Castelldàsens.

Una font àrab, dels anys 1114-15, confirmà la importància d’aquesta fortalesa com a avançada fronterera del territori de Lleida, diu: després va morir (Al-Murtadï), i el va succeir un dels seus eunucs, el nom del qual era Mubasir, que va rebre el nom de Näsir al-Dawla (el defensor de la dinastia). Era originari de Qal’al-Hamir (la fortalesa dels Ases) de la jurisdicció de Lleida. D’aquest text hem de retenir el caire castrense de l’assentament, l’únic de la zona, així com la seva dependència respecte Lleida. Si tenim en compte que Mubassir va morir durant el setge de Mallorca (1114-1115) no seria improbable que hagués viscut a Castelldans durant la segona meitat del segle XI. El territori del castell abastaria una extensa àrea que cobriria quasi tota la plana de Mascança (Urgell i Pla d’Urgell), fins els primers contraforts de les terres de Conca de Barberà i del Montsant (actual comarca de les Garrigues).

En el Liber Feudorum Maior, document 186 foli 204, amb data de 5 de juny de 1119, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III infeudà a Guillem Dalmau de Cervera, abans que aquest castell estiguessin en mans dels cristians, el Castrum de Castell Asinis i el castell de Gebut. El 1120 es produí un pacte entre Ramon Berenguer III i l’alcaid Avifetel de Lleida, en virtut del qual els contractants es prometien ajuda i fidelitat mútues; el reietó lleidatà havia d’ajudar el comte de Barcelona contra els sarraïns de Tortosa i entre els castells que donava de penyora figura el de Castelldans. Després d’efectuada la reconquesta de la capital lleidatana un pacte entre el sobirà Alfons El Cast i Guillem de Cervera va permetre la continuïtat del castell en mans de la família Cervera. D’aquest conveni en pervingué la repoblació de Castelldans pels Templers de Gardeny. Després de la conquesta, els Templers posseïen una gran heretat al terme de Castelldans; dues torres de la qual, l’any 1151, atorgaren a uns tals Girbert i Bernat Ferrer, amb l’encàrrec de repoblar-les. Es deuria tractar de l’actual torre de Melons i Matxerri, car són les úniques que han persistit i són mencionades en documents posteriors. Alfons I El Cast, el 18 de gener del 1174 a Saragossa, es va casar, en segones núpcies amb Doña Sancha. Per dot el rei va donar a la seva muller varies localitats d’Aragó i de Catalunya, entre elles Castelldans.

Guerau de Jorba, germà de Guillem de Cervera, la muller (Saurina) i llur fill Guillem d'Alcarràs donaren l’octubre de 1179 a l’orde templer: Unam turren que est Ilerda et Castellum de Asinis. Testament de Miró d’Hostoles (Scriptis notariorum) el 2 d’agost de 1212, en el qual atorga a la seva filla Dolça els castells d’Hostoles i Rocacorba a Les Garrigues i Puig-alder i dues parts del castell de Colltort a la Garrotxa.

Durant l’any 1232 el rei va encarregar a la casa dels Cervera la repoblació de l’àrea de Castillo de Asens mitjançant establiments agraris col·lectius. Dins la Jurisdicció de senyorial de Castelldans, hom destaca l’Albagés i la Sisquella. Altres nuclis rurals que, des del segle XII, sorgiren en el seu àmbit són Juncosa, Val-de-reig, Les Besses, Vallseca, Preixens, Torreblanca i Puigverd.

El 15 de desembre del 1234, Jaume I el Conqueridor a prec de Guillem de Cervera, infeudà Castelldans, castell i lloc, a Ramon Berenguer d’Àger. Sens dubte es tracta de la castlania, puix que anys després, el 1257, el mateix sobirà resolgué qüestions amb els Cervera i els Àger sobre el castell i la vila de Castelldans. Deu anys abans d’aquesta darrera data, el 1247, Berenguera de Montpaló filla de Berenguer, ja difunt, i d’Elissendis, amb consentiment de la seva mare i dels seus oncles Bremon de Montpaó, Gombau d’Oluja i Agnès de Guimerà (abadessa del convent de Vallsanta), estipulà matrimoni amb Ramon Ramon, ciutadà de Lleida, aportant en dot castrum meum et villam de Glorieta; tot el que posseïa a Castelldasens.

El catarisme era un corrent religiós del cristianisme, que va durar del segle X a XIV, i va arrelar, principalment a Occitània. Els càtars fugiren, perseguits per la inquisició, a Catalunya; i ves per on Guillem Belibasta, el darrer perfecte conegut, tingué una petita relació amb Castelldans.

El cronista Bernat Desclot narra que: El 1285, senyor de Junheda e de Castelldàsens ho era Ramon de Cervera, un dels cavallers i barons principals amb els quals el rei Pere El Gran tingué consell, a Peralada, en circumstàncies difícils per al país, a causa de la invasió pel rei francès. La senyoria va perdurar fins el segle XIV a mans dels Cervera fins, el 10 de maig de 1310, que Guillem VI el va donar a Guillem d’Entença. Però l’esposa de Guillem de Cervera entenia que Castelldans garantia el seu dot i va obrir un procés que va acabar, el 17 de desembre de 1322, quan el rei va manar restituir Castelldans a Eva Cornell. Eva va morir el 1327 i en fou hereu el seu germà Ramon Cornell. Després va passar a la seva esposa Beatriu de Cardona. Lluís Cornell, fill de Beatriu, el va vendre el 18 d’abril de 1375 a Jaume Roger de Pallars baró de Mataplana. Jaume Roger el va vendre per vuitanta mil sous, el 27 de febrer de 1385, a Pere Giner. Aquest, Pere Giner, el va vendre al monestir d’Escaladei l’u de novembre de 1412, i va pagar per Castelldans un total de deu mil florins. Quan ja havien venut algun drets a monestir de Poblet (1313).

El 13 de juliol del 1381, l’infant Joan, futur rei Joan I, van vendre els drets senyorials de Castelldàsens a Jaume de Pallars. De fet, ja set anys abans, Jaume Roger de Pallars s’enunciava senyor d’Arbeca i de Castro asinorum. El 1396, el senyoriu de Castelldàsens pertanyia al prior de la cartoixa de Scala Dei, que jo no el deixarà fins l’època de la desamortització.

Joan II va sostraure Castelldans de les mans d’Escaladei i el va donar a un fidel anomenat Pere de Liçaraso. Castelldans va retornar a Escaladei quan al morir Joan II (1479) va ser proclamat rei Ferran II. Castelldans va resultar molt perjudicada per la guerra civil i quan Escaladei va recuperar la senyoria es va trobar amb un domini força minvat.

El bandolerisme polític tingué protagonisme a Castelldans quan, el 1588, el Minyó de Montellà s’apoderava de la vila de Castelldàsens i pel rescat de cada home de posició demanava mil ducats. No és fàcil distingir entre el bandolerisme i el pillatge.

Durant la guerra del Segadors estacionà a Castelldans una guarnició francesa (1642). En temps de la guerra de la Generalitat contra Joan II, Castelldàsens fou escenari de la traïció de Joan Agulló el 10 de juliol del 1462. Va ser capturat a Castelldans i executat a la plaça de Tàrrega, la Generalitat ordenà l’expropiació i venda dels seus bens.

Ara veureu varies cartes que narren tots els fets:

Guerra de Catalunya en temps de Juan II

Als molt reverends egregis nobles e magnigichs senyors diputats del General e concell lur representants los Principat de Cathalunya residents a Barcelona.

Molts reverends egregis e magnifichs senyors. Per altres letres havem significat a vostres magnificencies la molta necessitat que occorre nosaltres esser sudvenguts del exercit de vostra bandera majorment com En Johan Agullo e altres de Castelldasens atrets per lo enemich del Principat e sitiats demanen socors e ajuda axi de gent com de vitualles per ço com no tenen aygua ne altres previsions havem agut missatges que prestament los dejam fer socors per que han falliment de totes vitualles. E com nosaltres vexats cascun jorn per lo dit enemich quens roben e cremen tota aquesta terra de vosaltres havem ardit que no curen sino de guardar aquesta ciutat en la qual va tot lo stat e benavenir del dit Principat la qual vos ha demanat e demana socors e teniu la gent entre Cervera Tarregua e altres lochs ques stan a lur plaer e aci nosaltres som encorreguts cremats e destruhits segint les delliberacions per vosaltres fetes sens haver hagut socors ni ajuda de vosaltres axi com nos es stat ofert perque mossenyors vos placia que vista la present sens dilacio alguna vullau scriure a vostres capitans que ab la gent que tenen ab la bandera o sens aquella tantost vajen la via de Castelldasens la pus distreta e segurament que puxen per socorrer lo dit mossen Agullo e son exercit car altrament si prest no es cocorregut ell e son exercit se perdran que sia total destruccio de aquesta ciutat per ço com tota aquesta gent de entorn de Leyda han perduts tots son bens e cremades lurs cases criden fam e vegen lo poch socors e ajuda del Principat. E nosaltres que per guardar aquesta ciutat no gosam ni podem socorrer lo dit mossen Agullo axi tot lo poble se exanimara que vendra en avalot de que se poria seguir massa gran inconvenient. E axi vos sea plasent de continent provehir lo socors se faça com dit es e de alli vinguen aci en Leyda per provehir en lo que pus necessari seria o almenys prest nos rescrigau de vostra clara intencio. E no pus sino que vostres magnificencies ordenen lo que plasent los sia. Dada en Leyda a VII de juliol del any Mil CCCCLXII. A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors diputats representants lo Principat de Cathalunya.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Deu sab que no volriem enujar les vostres reverencies e magnificencies scrivint vos tots dies empero los cassos de occorrents donen materia de congoxar e tediar les dites reverencies. Supplicant vos nou prengau en enuig. Lo cas es aquest que don abat nostre venint lo Rey en aquestes terres dellibera segons apres ha mes en obra anarsen. E perque la sua tornada per ventura seria larga feu vicari un religios de aquesta casa mestre en theologia al qual dona plena potestat tanta com ell havia. Empero es molt modificada que no pot exercir res ne fer neguns actes sense lo concell del covent. E jatsessia que ell sia cap empero lo consell es lo senyor e regidor de la casa per aquesta raho lo prior que lavores era mogut no de spirit de humilitat ans ab gran temeritat ha suscitat divisio en casa tant com en ell es stat possible. Empero los religiosos per sa acostumada devocio e bona hobediencia nol volgueren seguir en son mal proposit. Apres ell vehent que en aço no ha pogut pendre peu illicenciat sen es anat e ha comogut algunes gents sots color e zel del Principat dient que los del monestir no eren catholichs e que era expedient que molts ne fossen foragitats e vehent que per ventura aquests los quals havia comoguts noy bastaren es anat aqui a les vostres dites reverencies per veure siy pora executar son mal desig lo qual no crehem sabent les vostres inteligencies que no facilment donen orelles a creure lo qual religios no salment ha comogut aço mas encara sen ha portat prou cases del monestir ço es una gentil mula e diners prou hoch e libres en dampnacio de la sua anima per que ell es scomunicat no salament axi com a fugitiu mes encara com a lladre segons nostres constitucions e regla per ço mereix carçre e privacio de abit. Suplicant vos doneu tota favor e ajuda que ells sia pres e ben guardat e per aço exequutar tots los davall scrits e sotssignats de sa ma donen plen poder a frare Johan Fonollar monge de aqui de Natzaret e frare Berthomeu Ribelles abdos ensemps e cascu per si lo qual vos sipplicam remetau açi hon se acostumen de castigar los mals nodrits semblants de ell. Apres senyors vos notificam com mossen Agullo ab la sua gent es sitiat per los enemichs del Principat en hun loch nomenat Castelldasens lo qual sta ab gran perill sino es cocorregut no perque la força no sia bona mas per que no es provehida aixi de aygues com de altres viures e per ço vuy tot lo dia ab los de la Spluga de Francoli havem amprada tota la Concha de Barbera e los vostres cent homens qui so a Muntblach contra la voluntat dels de Muntblanch e ab los dits cent homens e tots nostres vasalls e ab los altres de la dita concha plegats seran passats cinchcents homens e confiant en Deu ells iran segurament sens perill nengu e provehiran de totes les vitualles quels seran necessaries ols trauran del dit castell per tant com saben be los passos lo qual adjutori si plau a Deu al pus larch sera daqui a digmenge. E perque cregau la nostra bona voluntat hi tramentem dos religiosos monges los quals son tant he apparellats a morir los vostres e perque totes aquestes coses sien notories a les dites reverencies e magnificencies. Lo convent congregat ab so de campana e concordablement fan les presents. E placia a nostre Senyor Deu vulla conservar les vostres persones segons es expedient e necessari al sobredit Principalt. Dada en lo monestir de Poblet e subsignada de ma de quiscun monge sens los Frares lechs los quals son tots de aquesta voluntat e sagellada ab lo sagell del convent a VIII de juliol del any Mil CCCCLXII.- Prest a tota vostra ordinacio e manament lo covent e religiosos davall scrits. (Segueixen les signatures de tots el mongos de la comunitat del monestir de Poblet.)

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e concell llur representants lo Principat de Cathalunya.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra vostra havem rebuda scrita a cinch de juliol a una nostra responsiva de la qual som molt aconsolats e alegres que bonament explicar no poriem de la devota intencio e proposit de les reverencies vostres envers aquest sant monestir lo qual in inmensum regraciam e tots temps regraciarem faents vos certs que en les coses principiades en conservacio del Principat som tots temps en tota favor auxili susbidi no solament dels propris vasalls mes de lurs persones prests e aparellats fins a la mort inclusive e de aço en res no dubtasseu car avisam vos que vuy ha XXIIII jorns que continuament tenim en Leyda prop de cinquanta homens a despesa de la terra nostra a subsidi de la ciutat de Leyda. Aixi mateix de present havem donat orde de trametre los vasalls tants com porem en socors del capita lo qual sta en Castelldasens assitiat per lo Rey la gent del qual sobre bona fe nos han robat hun loch en ela Garriga nomenat les Beçes ab los homens e dones ensemps dient que volien parlar ab ells per que a vijares nostre aquesta tempesta millor se corregiria si gent de cavall en competent nombre per ajuda del Principat se podia haver. La falta de la qual si les reverencies vostres noy proveexen dara gran turment al Principat. Perque humildement vos supplicam que en aço e en lo restant com som certs nos hajau per recomanats. Daqui avant frare Pere Calbo lo qual era prior de aquest monestir ses absentat pretermisso religionis ordine per que si ell attemptava de parlar negunes coses en presencia vostra contra lo monestir lo qual es tot unit en viure e morir segons la Sancta Religio e observança de aquell de res nol cregau ans humilment vos supplicam que en recuperacio de algunes coses que ell sen ha portades vullau donar favor e ajuda als religiosos que recorreran de part del monestir a vosaltres. E aço vos reputarem a singularissima gracia e no resmenys placia a la senyoria V. donar orde e expediment que vinguen los homens quens haveu promes los quals ab gran desig speram. E ordenau de nosaltres a tota vostra bona voluntat car prests som tots temps obeyr. E ab tant Nostre Senyor Deu e la gloriosa Nostra Dona donen perfet compliment als vostres actes. Dada en Poblet a VIIII de juliol del any Mil CCCCLXII. - Prest a tota ordinacio e servey vostre. - Lo vicari e concell del monestir de Poblet.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. A vostres grans reverencies e magnificencies notificam com huy dada de la present es vengut lo honorable En P. Loys de Vilafrancha donzell conductor del exercit per vostres gran reverencies e magnificencies trames en aquesta ciutat e camp a nosaltes dient nos com per sguart de aquella nova que ell havia hauda que lo S: Rey tenia assetiat Castelldasens e encara per la concorrencia del temps havia desliberat scriure per tot lo camp se volguessen preparar com lo necessari fos poguessen anar en aquelles parts ahon es la bandera de aquexa ciutat per resistir e damnejar aquells qui tenen proposit en destruyr aquest Principat e que per semblant ho notificava a nosaltres volguessem tal preparatori. E nosaltres mossenyors de molta R. e M. hoyda sa proposicio havem desliberat scriureu a vostres grans R. e M. fent vos recordant lo gran perill en que sta aquesta ciutat per tan que en sdevenidor carrech algu nons pogues esser impingit. E son aquests los perills que com crehem no ignoren vostres grans R. e M. aquesta ciutat es maritima e molt depopulada e molt desarmada en tanta quantitat que poques galeres bastarien en fernos grandan que no seriem per defendrens quant mes per ofendrels segons experiencia ha mosstrat en dies passats. E per semblant nos es dit que lo bastart de Cardona sta en lo comdat de Prades significant que vol venir en aquestes parts per fer hich aquells mals que pora. Moltes altres rahons mossenyors hi concorren les quals a present nos obmetem per no tediar V.R. e M. solament vos supplicam hi vullau ben pensar e de vostra intencio haver presta resposta. Veritat es mossenyors de molta R. e M. que hon tal proposit hajau que nosaltres hajam seguir la bandera. Creyts queu farem de tan singular voluntat com dir se pugua axi com aquells qui per defensio de aquest Principat volem metre a perill nostres persones e bens pus a vostres gran R. e M. nos siam descarregats dels perills en que aquesta ciutat encorre.

Axi mateix supplicam vostres grans R. e M. vos placia encautar aquells qui carrech han de acordar gent que si per sort ni haura ques diguen esser de aquesta ciutat nols vullem admetre e aço per quant en aquesta ciutat farien gran fretura e majorment si dita bandera havien a seguir. Soplicants lo beneyt Deu e la sua gloriosa mare e lo benaventurat Sant Jordi e lo benaventurat Karles vulla conservar vostres R. e M. persones en augmentacio de honor e de tot lo Principat de Cathalunya. Dada en Tarragona a VIIII de juliol del any Mil CCCCLXII.- Senyors molt R E. N. M. e honorables los consols e elets per lo negoci concorrent de Tarragona a vostres ordinacions prests.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los senyor de diputats del Principat de Cathalunya en Barchinona.

Molt reverends e magnifichs mossenyors de diputats del Principat de Cathalunya. Per tant a vostres reverencies e magnificencies scrisch la present com yo arribat en la vila de Montblanch per manament de vosaltres stant alli en guarda de la dita vila com crech siau informats Nagullo tirant la via de Leyda lo Rey sabent que ell devia passar a Castelldasens ses mes sobre ell ab tot son exercit axi de cavall com de peu. Son en nombre segons la certitud o informacio que yo ne quatrecents rocins doscents o trescents homens de peu en que tenen lo dit Agullo molt apressat en specialement strets de vitualles e yo sabuda aquesta nova esser certa axi per letres com per persones fiables e dels circumvehins del dit loch e specialement aquestes coses me son feytes certes per lo monestir de Poblet qui ab gran diligencia treballen e treballar fan en aquesta fahena e generalment ab tota la honor e repos de la cosa publica del dit Principat lo qual menestir a trames a Montblanch lo `prior de Natzaret com lo dit monestir se disponia en molta gent de sos vassalls a fer preparatori de moltes vitualles ensemps ab la universitat de la Splugua de Francoli la qual te tan bon voler en lo benavenir e repos del dit Principat que no si pot afegir mes e aço per prevehir e ajudar al dit Agullo e sa gent la qual per fretura de vitualles stan a perdicio han pregat e o monestat la dita vila de Montblanch crehent que axi con ells dits atendrien a la honor e benavenir del dit Principat se volguessen dispondre en voler anar o trametre adjutori tal com es necessari en queus dich molt reverend e magnifichs mossenyors que la dita vila de Montblanch ha feta tant fluxa resposta que no mostra amar la honor ni benavenir del dit Principat. E no pensen sino en guardar sol les sues persones aconortantse de la honor e util del dit Principat fahent tals rahons que no puix creure los pus flachs homens del mon no donassen millor raho de si que la que ells donen tenint tan gran spant que los sembla que si trahien lo peu de casa sua los sembla que serien tots morts. Tantes coses se poden dir dells les quals per lo present no puix scriure esser ne vosaltres certs no los haurieu en la oppinio que los teniu que fallint en tal cuyta com es aquest del dit Agullo vinch a pensar que vosaltres presumiu tot lo que es dells que hun home de la vila ni provisio neguna de ells no se ha poguda haver per que ab la ajuda sua ensemps ab les dessus dites se pogues provehir en les dites coses que tornen en molta honor del dit Principat la qual Montblanch ha volguda oblidar. E yo vistes totes aquestes coses havent gran dubte que per vosaltres no fos repres si yo no ajudava e provehia en la cosa que estant fer la honor del dit Principat vistes les ofertes que per lo monestir de Poblet e altres universitats de la Concha de Barbera axi de gent com de vitualles e ates que so stat pregat per elles e request he deliberat exir de Montblanch provehint com pus segurament puch anar e donar orde que lo dit Agullo sia socorregut e nos perdes per flaquesa de coratge per nosaltres com que neguna altra part no pot esser acorregut ab menys perill sino per aquesta nostra part ajudanthi la disposicio de la terra crehent que ab la ajuda de nostre Senyor Deu dins hun jorn o dos ho huare provehit al dit Agullo con açi tinch ab Poblet e altres universitats tres cents cinquanta fins en quatrecents homens. Perque siau informats de totes aquestes coses he desliberat scriureus que Montblanch oblidantse la honor e util com dessus he dit que no vol ajudar fretura poch esser ajudat com laltre capita havia desliberat venir e tantes coses per ells li son stades dites trahentli inconvenients perills e dans que en tals actes se acostumen seguir que lan fet restar e yo vehent que en la dita cosa havia gran cuyta he desliberat ab la gent dessus dita socorrer lo dit Agullo axi de vitualles com de altres coses si plaura a Nostre Senyor. Si a vosaltres no plau lo que yo faç jutjaume segons la intencio que hi tinch e placiaus volermen avisar que si lo cas ho portava altra volta no exiria ni me mouria. E no pus per la present. De la Spluga a nou de juliol. - Mossenyors lo qui se comana a vostres reverencies Huch de Passanant.

Als molt nobles e magnifichs don Hugo de Cardona e don Jofre de Castro conducters de la gent tramesa en les part Durgell per lo Principat de Cathalunya.

Molt nobles e magnifichs senyors. Per letres e altrament som certificats que los enemichs tindrien assitiats a Castelldasens los cinchcents homens qui anaven en Leyda. Pregam vos per ço e encarregam de continent rebuda aquesta siau ab lo magnifich capita de la bandera de Barchinona e ab ell tota dilacio cessant provehiau en socorrer los dits D homens per manera que no puxen esser damnejats convocant ab sometent e de via fos totes les viles e lochs de aquexes parts a fi que ab gran multitud e poderosament sia procehit contra los enemichs segons de vosaltres plenament se confia. Los honorables concellers de la dita ciutat ne scriuren al seu capita certificantvos per vostre plaer e consolacio com los nostres galeaces que eren stades armades contra Scarrincho li han levada la nau carregada de lanes que havia pres a Tortosa e sen portava. Nostre Senyor Deu es e sera ab nosaltres car b ona causa prosseguim e ab la ajuda sua obtindrem victoria dels enemichs. E sia Jhesus ab tots. Data en Barchinona a X de juliol del any Mil CCCC sexanta dos. - Los diputats del General e lur consell representants lo Principat de Cathalunya vostra honor apparellats.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.

Molt reverends egregis molt nobles magnifichs e molt honorables senyors. Per letres que mossen Johan de Marimon ha fetes de totes les coses que fins açi se son succehides sereu stat avisats com cregam mossen yurs de consellers vos hauran aquelles comunicades. La present es per quant sobre la nova qui ses sobreseguida del sitiament de mossen Johan Agullo a Castelldasens nosaltres dos som congregats açi en Tarrregua ab mossen Johan de Marimon hon per tots vista la gran necessitat e perill en que stan lo dit mossen Johan Agullo e los D homens de sa companyia e lo gran damnatge que tot lo Principat se espera si aquesta gent se perdien havem per acordat anar los socorrer no contrastant nos falleguen moltes coses axi de armes com los cavalls que daqui sperevem a tal execucio necessaria. Empero vist quanta audacia pendrien los enemichs si lo dit Agullo e ses gents eren rompudes la qual Deu no vulla e quant coratge perdrien les gents dels exercits havem deliberat en tot cas anar los socorrer en la pus cauta manera quens es possible stimants que ab les moltes provisions que havem fetes axi de convocar moltes gents al entorn molts carros e altres provisions necessaries ab la ajuda de Deu obtindreu aquella tan propera fi que sera repos a tots. E axi mossenyors no resta sino que siam subvenguts de vostres devotes pregaries a Deu qui ha esser jutge de la causa de tots qui crehem per aquesta volta sera decisa. E com mes prest poreu siam provehits de les coses necessaries al exercit com es fer spachar los homens de cavall provehirnos de moltes armes en special de molts passadors e moltes polvores e trametre home qui bestragua o pach moltes coses que tot jorn hajam necessaries e aço no haja trigua com lo contrari aport molts perills irreparables. E axi fahent fi no havem mes a dir sino que la Sancta Trinitat tingua a vosaltres e a nosaltres en la sua guarda. En Cervera a X de juliol del any Mil CCCCLXII . - Lo qui a vosaltres mossenyors me recoman Jofre de Castre e Hugo de Cardona.

 Al molt honorable senyer En Huch de Pasanant donzell capita de cinquantena del exercit del Principat de Cathalunya.

 Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda. Comendam vos molt de la gran diligencia per vos adhibida en anar ab la gent de aquexa terra al socors del Castelldasens car ab tot fossen destinat star a Montblanch empero en tal necessitat haveu fet be e lo degut. Dels homens de Montblanch stam maravellats com tal raho han dada de si mateixos segons nos haveu scrit. Apres nos es significat que an laltre capita companyo vostre son anats al dit Castelldasens. Segons hauran fet seran comendats o blasmats. Apres havem sabut que En Lorenç Marata conestable del dit exercit ha pres un home al Albi e aquell sta pres al monestir de Poblet oer quant ha dites e fetes coses en gran derogacio nostre e del dit Principat. Pregam vos per ço que lo dit home hajau a vostres mans e vist lo proces que le es stat fet e haguda sa deposicio e stret segons les coses requerran ministrauli justicia a consell de algun home de sciencia donant en aquestes coses e totes altres que sien honor e benavenir del dit Principat lo bon recapte que de vos comfiam e haveu acustumat. E sia Jhesus ab tots. Data en Barchinona a XI de juliol del any Mil CCCCLXII.- Los diputats del General e lur concell representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

 Als molts honorables religiosos e de gran prudencia senyors lo convent del monestir de Poblet.

 Molt honorables religiosos e de gran prudencia senyors. Quant aquest Principat per lo vostre virtuos obrar es tengut e obligat en procurar totes coses que hajen sguart a conservacio e utilitat de vosaltres e de aqueix venerable monestir e convent nous ho poriem prou manifestar. Dues vostres letres rebem hyr. Restam molt e molt contents dels avisos e de la virtuosa perseverança e solicitud que teniu en les coses que son utils al Principat e en propulsar los inutils de frare Pere Calbo olim prior vostre. Havem fet investigar e aquell diligentment cercar no ses trobat mas oficials e altres gents han carrech de tenirli sment. E sil porem haver creheu vos sera remes segurament. Lo treball que haveu hagut de conduhir les gents vostres e de la Concha de Barbera per anar al socors de Castelldasens molt vos agrahim e quant pensam en la tanta voluntat e virtuosa intencio vostra tant mes nos constituhiu en major obligacio. Placia a nostre Senyor Deu aquest Principat vos puxa retre lo deute segons vostre merexer. Ferma sperança tenim en nostre Senyor Deu e en lo dit socors e en lo socors de les gents de la bandera de Barchinona e del Principat qui hi seran anats hauran de bastat a traure de congoxa los que en lo dit castell son a lahor sua e honor del dit Principat e encare en ofendre los enemichs. Nous sua maravellos con fins açi nous havem tramesos los XXV homens per custodia de aqueix monestir car pus havem provehit a Montblanch sembla a nosaltres succeheix a seguretat de tota aquexa terra. Tota via empero stam en lo proposit de trametreus los dits XXV homens e ja los haguereu haguts sino que havem hagut suplir a la necessitat del exercit de Urgell lo qual sta per seguretat de tot lo dit Principat. Nosaltres scrivim al honorable En Huch de Passanant altre dels capitans nostres destinats a custodia de Montblanch sobre lo fet del home qui es stat pres al Albi e vuy es aqui. Placiaus com lo dit Passanant sera tornat li doneu la letra e lo dit home car manament ha nostre de ministrarli justicia. E per aquesta no havem mes a dir sino que Nostre Senyor Deu vos tingua en sa proteccio. e sieu recordants fer sempre oracions a nostre Senyor Deu per pau e victoria. Data en Barchinona a XI de juliol del any Mil CCCCLXII. - los diputats del General e lur consell representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt egregi e strennu baro lo senyor comte de Pallas capita general del exercit del Principat de Cathalunya.

Molt egregi e strenuu baro. Crehem sabut haureu com los francesos son entrats en Rosello e han pres los castell de Salses qui era destituhit de gents necessaries e ab tot aixo segons letra que cuytadament havem rebuda dels consols de Perpenya han morts dels francesos quatre capitans homens destat e de altres pus LX e nafruts mes de CC. Pense vostra gran noblesa com los haguerem festejats si compliment hi hagues de gent. Som certs ells venen molt flacament a cavall. Si a Deu fos plasent que les fahenes que teniu entre mans de aquexa ciutat haguessen compliment faherem altre compte qui a present nos pot fer. Es empero summa necessitat sia provehit als colls per prohibir la entrada de Amporda. Som molt contents com per lo correu de Perpenya havem nova que ja havia cert nombre de gent al Pertus e que ha trobat lo noble vezconte de Rocaberti tirant aquella vila. Car crehem axi en trametro gent als dits colls com en capitans vostra gran noblesa hi haura provehit segons li haviem scrit. E encara nosaltres per major calor e reputacio de les faenes hi trametem lo honorable En Pere Desplugues donzell ab una patent letra per metre so metent e de sagramental si mester sera e per veure com es o sera provehit e provehidor als dits colls e fer tot lo que mester sia per prohibir en tota manera la emtrada dels dits francesos ells sera ab vostra gran noblesa. Placiaus consellar e endreçarlo en tot ço que fer haja en aquelles parts e spatchar lo promptament. Fins aci nous haviem volgut scriure de la tracio feta per Nagullo e alguns dels capitans qui ab ell eren liurant als enemichs los D homens que menaven en Leyda los quals eren a Castelldasens. Uncha fon major malvestat. Certificants vostra gran noblesa que lo perdre nons dol tant com la malesa pero ara es hora de sforçar e no spantar res. Nosaltres prevehim en enfortir aquell exercit de Urgell a compliment. Tot sia avis a vostra gran noblesa. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Data en Barchinona a XIII de juliol del any Mil CCCCLXII.- -----Los diputats del Géneral e lur consell representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt reverends magnifichs e honorables messenyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Molt reverends magnifichs e honorables mossenyors. La causa de la present e per quant dos qui eren del exercit e en lo cas de Castelldasens serien arribats en aquesta ciutat lo dia present de mati e recitaren lo cas e encara anomenats los quis troben ab lo Senyor Rey de Arago dins Balaguer e entre los quals nomenaren mosssen Andreu de Peguera domiciliat en aquesta ciutat lo poble de aquella ses comogut e en tanta manera que havem hagut molt a fer en sossegar los car volien donar a saco la casa del dit mossen Andreu de Peguera e tos sos ben hi ab tot sera provehit e sera feta crida tothom que tingues bens de cavallers ni gentilshomens ni de altres qui fossen contra lo dit Principat tinguessen per emparats e sequestrats e altres actes empero lo dit poble no content de aquestes provisions ni altres se esforçava en mes a conmoure en avalot e scandils proferint encara parauls leges que prenguessen algunes cases de aquesta ciutat qui eren regidors ciutadans e altres de que covench a nosaltres de necessitat per cessar lo scandol qui era preparat anar a la casa del dit mossen Andreu e aqui segellar cambres e inventariar lo que hi havem trobat que es stat poch e apres es stat trobat molts bens de la dita casa quie eren stats ja mesos comanats e occultats en diverses parts de aquesta ciutat roba entrosellada e en altra manera aixi en lo menestir del Carme e de Preycadors com en cases altres de singulars e aquelles havem sagellades a comanades. E apres es stat desliberat per dar sossech al dit poble que lo portador de la present al quan dien Anthoni Segui çabater de aquesta ciutat e hu del dit poble sia trames ab la present a vostres grans reverencies assemps ab la enquesta e deposicio qui es stada presa dels dit homens sobre lo dit cap per los comissaris elets ab la qual interclusa dins la present. Per tant que per vostres reverencies sia provehit e rescrit com nos havem a regir ni ques deu fer per dar orde eb fer lo degut en aquest cas e altres e cessar e obviar a tota natura de scandels. E daltra part vos haurem a gracia de les coses occorrents siam avisats com aquesta ciutat e tos stigam molt tribulats dels cassos e rahons ques dien. E per semblant vos haurem a gracia nos doneu forma e orde com nos havem a regir en destrenyer e forçar los qui son de recullita qui recusen venir e fer lo degut en aquesta ciutat com diverses vegades es stat scrit sia ab nolta penuria tant de gent com de artilleria com de vitualles sera cosa vos ho haurem a molta gracia per la conservacio de aquestra ciutat e per que hajam forma si lo cas ho aportara de bona defensio com hajam redubte nou hajam tot mester, Scrita en Manresa a XV de juliol del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors al qui ordenareu promptes los concellers de la ciutat de Manresa.

Llibre XVII de Los Anales de Aragon

Sucedio, que saliendo el Rey de su real, para yr a socorrer a Camarasa, estuvo la noche sobre el rio Segre: Y passando Juan Agullo con mil soldados a socorrer a Lerida, como tuvo el Rey aviso dello, fue le a esperar a las puertas de Lerida: teniendo tomados todos los caminos y passos. En esta fazo Don Hugo de Cardona, por dar favor a Juan Agullo, salio a correr la comarca hazia Miralcampo: y embiado el Rey a socorrer aquel lugar, Don Hugo de Cardona, por el calor del dia, recogio a su gente; y las compañias a caballo del Rey repararon en la Alfandarella: y aviendo entrado Agullo en Castelldasens, mando el Rey a la hora armar los suyos; y embio delante a Don Alfonso de Aragon su hijo: para que les defendiese la salida; y los cercase. Dentro de pocas horas acudio el Rey con algunas compañias a caballo; y se dio el combate a Castelldasens: y por una parte Don Alfonso de Aragon emprendio la mayor fuerza, y peligro del, y Don Rodrigo de Rebolledo combatio las barreras: y Bernardo Ugo de Rocaberti Castella de Amposta, por la parte del monte, les tomo las espaldas: y el Rey quedo con su gente, para socorrer a la mayor necessidad: y tener campo seguro: y esta gente era tan experimentada, y diestra, y los cercados tan vil canalla, que no tuvo ninguna resistencia: y Agullo se recogio en el castillo: y rindieron se, segun escriven, sin ninguna condicion.

Llibre XVII de Los Anales de Catalunya

Juntaron los de la ciudad, y diputacion hasta diez mil hombres de pie, y de caballo governados por Juan de Marimon, para unirse con el pie de exercito que governava Juan de Agullò, con orden de dàr la batalla al Rey, que le juzgavan inferior en fuerzas, antes de llegár este socorro de Barcelona, se hallava el Rey con su campo dobre Lerida, peligrando Camarasa estrechada por Agullò: partió el Rey al socorro de Camarasa, y Agullò al de Lerida, con mil soldados, de que avisado el Rey, bolviò à Lerida, y esperò la gente que conduzia agullò. En este tiempo advertido Don Hugo de Cardona del peligro de Juan Agullò, partió a socorrerle; y para divertir al rey, corriò la campaña de Miralcamp, y diò lugàr a Agullò advertido del peligro, para retirarse a Castelldasens: teniendole alli el Rey, partiò con sus tropas, para cercarle, y embiò delante al arçóbispo de Zaragoza su hijo à tomar los puestos. Llego el Rey, combatiose el lugar por tres partes: governava la una el Arçobispo hijo del Rey: Rodrigo de Rebolledo embistiò por la parte llamada las barreras; y Hugo de Rocaberti por la parte de la montaña. Fuè sangriento el combate; y entrando el lugar, retiròse Agullò con los que pudieron lograrlo al castillo, que dexò el Rey, por no consumir tiempo, y temèr al socorro.

En el 1643, durant el virregnat de Philippe de La Mothe, es van enviar agutzils a més de cinquanta pobles de Catalunya, entre ells Castelldans, per detenir persones desafectes al règim. Durant l’octubre de 1646 el Marquès de Leganés, comandant l’exercit filipista que havia sortit de Fraga el 29 de setembre amb dotze mil soldats d’infanteria i tres mil cinc-cents de cavalleria, va conquerir Les Borges Blanques (es van rendir sense resistència en vistes de les promeses d’oferir bon tracte al vilatans, i sobretot,de pagar religiosament els queviures que s’emportessin) i va enviar a don Alonso Vilamayor amb el seu terç i el Viejo de Saragossa a capturar Castelldans el 24 de juny. Un clergue organitzà la defensa fins que l’arribada de l’artilleria va forçar la rendició de Castelldans al veure que hauria estat volada.

En el temps de la guerra dels Segadors forces franco-catalanes realitzaren, el 1647, grans treballs en les fortaleses situades en el front occidental del país, entre les quals Castelldans. Fou organitzada una línia defensiva que, partint de Tremps i passant per Àger, Balaguer, Arbeca i Castelldàsens, arribava a l’Ebre, on feien la guàrdia els castells de Miravet i Flix. Durant el curs de la guerra va ésser condemnat a mort i executat, el 14 de febrer del 1649, el senyor de Morio, lloctinent del governador a la plaça de Castelldàsens. A mitjans de gener del1651, les forces espanyoles de Felip IV, aprofitant-se de la desmoralització de l’exèrcit francès, sorprengueren i s’apoderaren d’aquesta fortalesa. Crec que estaven comandades per Francisco Valles que va matar al governador Mr. San Juan i degollar tota la guarnició.

Durant la guerra de Successió (1702-1714) la fortalesa de Castelldans es va tornar a erigir com a baluard davant la penetració enemiga en els primers dies de guerra. La construcció del castell es mantingué en peu durant segles; era una formidable fortalesa que aguantà bé durant les guerres de Felip IV i Felip V, i fins la primera guerra carlina, inici de la seva ruïna definitiva.

Tornar