ACTES AJUNTAMENT DE CASTELLDANS

Les Actes anteriors al 1917 es van cremar, diuen. Tot i que no ens expliquen, amb claredat, les evolucions de la gent del poble si que hi podem veure els noms de les persones i petits detalls que ens són, almenys, divertits. Hi he ficat les actes que he cregut més interessants per recordar que va passar en aquells anys.

Primera Acta amb data 10 de febrer de 1917.

Alcalde Marcelino Ribelles Preixens: Pressupost 11,299'05 ptes.

Acta: 20 d'agost de 1922.

Possiblement canvi d'alcalde.

Acta: 3 novembre 1922.

Alcalde Antonio Segura Rebull. Pressupost: 15,996'74 pessetes

Acta. 23 d'agost del 1923.

Pressupost: 31,074'25 ptes.

Acta: 9 d'octubre de 1923.

Alcalde: Juan Farrerons Riu.

Acta: 9 març de 1924:

És nomenat metge titular D. Maurici Messeguer.

Acta: 28 setembre de 1924.

Alcalde interí: Ramon Falcó Aliet. Pressupost 1924-1924: 30,560 ptes.

Acta: 14 de maig de 1928;

Alcalde: Ramon Falcó Aliet. Pressupost 100,058'65 ptes.

Acta. 26 de febrer de 1930:

Pel Decret 528 de data 15 de febrer de 1930. constitució dels nous Ajuntaments. Elegits:

Alcalde : Francisco Bellet Queralt per set vots a favor i un amb blanc.

Primer Tinent d'alcalde: Pablo Bodet Cuadrat per 7 vots a favor i un amb contra.

Segon Tinent d'alcalde: Juan Messeguer Messeguer per set vots a favor i un amb contra.

Acta: 2 de març de 1930:

En aquest ple el senyor Macià Bonet Segura, en un escrit amb 75 signatures, demana que el carrer conegut com “de la carretera” s'anomeni carrer del Diputat Francesc Macià. És aprovat per unanimitat.

Presentada al ple una queixa de Maria Bodet Cuadrat per les molèsties que pateix per la serreria que acaba d'instal·lar el senyor Jaume Pallàs Català. Els regidors decideixen que l'alcalde i el tinent d'alcalde visitin el lloc i presentin un informe.

El ple autoritza al senyor Josep Argilés a vendre peix a la via pública, amb una quota de 60 ptes. anuals.

S'havia de fer el Padró de Beneficència de l'any 1930. Sembla que l'ajuntament atorgava les persones que tenien dret a gratuïtat de metge i farmàcia.

Acta: 9 de març de 1930.

L'alcalde i el Tinent d'Alcalde van fer l'informe de la instal·lació industrial del senyor Jaume Pallàs per serrar fustes pel seu negoci de constructor de carros. El consistori va decidir, per unanimitat, que les queixes no procedien declarar-la molesta, perillosa o insalubre.

Acta 14 d'abril de 1931.

ACTA CONSTITUCIÓ AJUNTAMENTS REPUBLICANS  veure

 En el pueblo de Castelldans a catorce de abril de mil novecientos treinta y uno. Siendo las veinte i tres horas, se personó en la Secretaria municipal con carácter de Presidente del Comité Revolucionario de este pueblo Don José Farré Monico; manifestando que, al igual de todos los demás pueblos de España, habiendo sido proclamada la República y que en su virtud y en virtud de las atribuciones que le son conferidas dispone la immediata toma de posesión del nuevo Ajuntamiento Republicano que lo compondrán los Sres. que han sido elegidos en las ultimas elecciones municipales y disponiendo que de sobre ellos como Presidente i Alcalde de este pueblo Don Matias Bonet Segura.

Acto seguido se personan para tomar posesión de los cargos de concejales los siguientes señores:

Don José Farré Mónico, Don José Farran Farran, Don Josep Farran Queralt, Pedro Griñó Tey, Don Baltasar Botargues Costafreda, Don Sebastian Simó Barberá, Don Eugenio Corretge Pons, Don Francisco Barberá Serra.

Los expresados Señores en debido cumplimiento a lo dispuesto por el Señor Presidente del Comité Revolucionario y dispuestos asi mismo, al cumplimiento de su deber aceptan respectivamente el honroso puesto que se les ofrece, prometiendo en nombre de la República cumplir digna y respetuosamente todos los deberes que en virtud de sus cargos se les designan, tomando acto seguido posesión de sus cargos de concejales y proponiendo como Alcalde-Presidente al designado Señor Matias Bonet Segura, tomando a continuación asiento en sus respectivos sitiales.

Por lo qual se dio por terminado el acto firmandose la presente, de que certifico.

El President del Comitè Revolucionari D. Josep Farré Monico.

Alcalde: Macià Bonet Segura.

Regidors: Josep Farré Monico, Josep Farran Farran, Josep Farran Queralt, Pere Griñó Rey, Baltasar Botargues Costafreda, Sebastià Simó Barberà, Eugeni Corretjé Pons i Francesc Barberà Serra.

Acta 15 d'abril de 1931.

Alcalde el senyor Macià Bonet Segura per 8 vots a favor i cap en contra.

Primer Tinent d'Alcalde: Francesc Barberà Serra per 8 vots a favor i cap en contra.

Segon Tinent d'Alcalde: Josep Farran Farran per 8 vots a favor i cap en contra.

Acta 3 de maig de 1931.

A proposta de l'Alcalde s'aprova la baixa del telèfon per estalviar. També s'aprova no pagar al “cura – parroco” per les misses del dies festius.

Acta: 14 de juny de 1931.

El Secretari D. Domingo Pons Segues renuncia al seu càrrec de Secretari,

Acta 12 de juliol de 1931. PRIMERA ACTA AMB CATALÀ.

Es nomenat Secretari interí el senyor Didac Diaz Reyes, per unanimitat. Els Regidors acorden buscar-li pis al Secretari, a càrrec de l'Ajuntament, per ser costum en la majoria de pobles.

Acta 19 de juliol de 1931.

S'aprova l'Estatut, que la Diputació Provincial de la Generalitat ha sotmès a aquest Ajuntament, en virtut del Plebiscit d'Ajuntaments de Catalunya que disposa l'article 22 de 15 de maig. Els regidors donen aquesta aprovació en el sentit més extens, per tal que sigui interpretat l'Estatut com l'expressió de la voluntat de la nostra terra.

Acta 26 juliol de 1931.

Es queixen, els regidors, del mal estat dels comptes de l'Ajuntament i volen revisar els anys anteriors per donar comptes al veïnat.

Acorden obrir tres llums del passeig tots els dies feiners i els festius tots els llums

Hi han queixes dels veïns perquè el jovent del poble fa maleses a l'horta. Es decideix ficar un guarda, Ramon Bellet Nogués, i multes de cinc pessetes.

Acta 29 d'agost de 1931.

Acorden suprimir, per unanimitat, un càrrec de l'Ajuntament per motius econòmics; hi ha un sereno i un agutzil. Suprimeixen, i per tant destitueixen, a l'agutzil, Miquel Farré Martí. Les seves feines les farà el sereno, Francesc Simó Viladegut. També acorden sol·licitar al Govern Civil la supressió del “cuartel de la Guardia Civil”.

Acta del cinc de setembre de 1931.

A l'agutzil nou s'aprova concedir-li el sou de sis pessetes diàries.

Acta del 15 de setembre de 1931. (amb castellà)

S'ha d'aprovar la plaça de secretari amb propietat. Tenen 25 sol·licituds. Es decideixen per Diego Diaz Royes al tenir bones referències de l'Ajuntament de Torrelameu. Se'ls hi acut de ficar tots els que havien demanat la plaça amb una llista ordenada i fer-la pública.

Acta del 20 d'octubre de 1931.

Una llista de majors contribuents junt amb l'Ajuntament ha d'elegir els compromissaris per senadors. Els noms dels majors contribuents són:

Acta del 7 de novembre de 1931:

Compren una màquina d'escriure, Hispano – Olivetti, per 1,500 ptes. que pagaran a terminis. Aproven que una comissió vagi a Lleida a l'objecte de fer tots els treballs possibles per aconseguir que la guàrdia civil desaparegui del poble. També han demanat al senyor Ramon Falcó Aliet, de forma amistosa, la documentació dels comptes; si no ho fa durant tres dies recorreran d'ofici.

Acta del 5 de desembre de 1931

Acorden comprar cinc arbres pel passeig,

Acta del 19 de desembre de 1931

Ens diuen que un jornaler guanya de mitja quatre pessetes amb cinquanta cèntims.

Aportacions del veïns per l'adquisició de tubs per la conducció de l'aigua:

Nom i Cognoms	ptes	Nom i Cognoms	ptes	Nom i Cognoms	ptes
Luis Fontana Civit	25	Matias Bonet Segura	250	Antonio Prats Griñó	50
José Modol Pons	25	Antonio Baqué Rostes	50	Ramon Bellet Sala	200
Ramon Pau Barberà	100	Bertoldino Valls Estradé	25	Pedro Cuadrat Farran	25
José Drudis Curcó	500	Ramon Valls Nogues	100	Miquel Vilella Segura	25
José Bellet Nogués	50	Antonio Curcó Pau	50	Pedro Pons Iglesias	100
Ramon Pallàs Capdevila	100	Josep Masip Cuadrat	100	José Queralt Pons	50
Antonio Obrador Jaumell	50	Ramon Rebull Cuadrat	100	Francisco Farran Bellet	50
Josep Viladegut Borràs	250	Mauricio Ramis Sobrepere	100	Antonio Corretjé Gelonch	100
Ramon Barberà Falcó	100	Matias Pons Ribelles	50	José Segura Falcó	600
José Segura Domingo	50	Rosa Asió Bellmunt	100	José Gomez Mallada	200
José Pau Peguera	400	Francisco Miquel Margalló	75	Pedro Rebull Farré	25
Jaume Pallàs Català	50	Ramon Segura Segura	100	Antonio Corretjé Duaigües	50
Francisco Bellet Queralt	100	Andres Ribelles Griñó	25	Pablo Bodet Cuadrat	150
Juan Rebull Domingo	100	Rafael Martí Farran	50	Mariano Miquel Falcó	25
Miquel Sala Torrent	50	Mariano Lladó bonet	25	Miquel Borràs Segura	100
Balbino Ribelles Rué	100	Francisco Argües Torrent	500	Francisco Falcó Aliet	100
José Guiu Martí	100	José Farran Bellet	25	Francisco Farran Barberà	100
Juan Costafreda Bonet	50	Joaquin Palau Roig	20	Francisco Puig Segura	50
Ramon Curcó Costafreda	300	Pablo Oriol Bonet	25	Baltasar Botargues Moix	1000
Francisco Corretge Gelonch	100	Matias Curcó Roca	200	José Barberà Bonet	200
Miquel Farran Salla	150	Ramon Miquel Falcó	100	Blas Griñó Ribelles	50
Francisco Sans Farran	100	Carmen Sardà Pons	100	José Farran Farran	50
Pedro Gomez Bellet	50	Juan Costafreda Curcó	3000	Mauricio Meseguer Meseguer	200
Ramon Bernaus Sendra	150	Antonio Curcó Costafreda	500	José Prats Griñó	100
Sebastian Balleste Piñol	300	Blas puig Segura	250	Sebastian Arán Monné	100
Genaro Mateu Traguany	25	Modesto Sans Ballesté	150	Luis Farran Torrent	50
Francisco Bodet Bonet	50	Miquel Sala Puig	100	Maria Ballasté Piñol	25
Ramon Bonet Jové	50	Matias Bonet Jové	100	Daniel Mateu Traguany	50
Francisco Sobrerpere Estradé	500	Jose Oriol Bonet	15	Miquel Bodet Farran	100
Anselmo Mor Trillas	100	Baltasar Botargues Costafreda	100	Juan Piera Deu	25
Blas Cabrol Griñó	50	Felip Bellet Sala	100	Salvador Pera Odena	25
Federico Farran Griñó	100	Jose Roca Bragós	150	Jose Sala Puig	25
Pedro Sala Puig	25	Alfonso Bernaus Sendra	25	Juan Bernaus Bellet	25
Jesús Ribelles Piñol	50	José Simó Barberà	50	Francisco Sala Farran	200
Miquel Mateu Boch	15	Sebastian Simó Barberà	50	Lisardo Segura Segura	100
Mariano Rebull Boch	50	Jose Torres Beà	50	Ramon Rebull Rebull	400
Jose Farré monico	50	Sebastian Ramis Aràn	50	TOTAL	16,000

Acta 7 de febrer de 1932

El pressupost per aquest any és de 78,556 pessetes amb setanta cèntims.

Acta del 13 de març de 1932

El caporal de la Guarda Civil demana ajut per la instal·lació d'un aparell de telèfon. Se li denega. S'acorda nomenar a Juan Piera Deu tallador dels mossos.

Acta del 27 de febrer de 1932

La pared de la casa dels pobres senyala perill de caure; acorden reparar-la. Al mig de la plaça de l'Església hi havien quatre cases; entre elles una anomenada la casa dels pobres i un forn, per aquest motiu avui l'anomenem carrer del Forn. També acorden treure les creus del cementeri i posar un cartell de Cementeri Municipal de Castelldans. Eren les dos creus que hi havia a la porta d'entrada.

Acta del 2 d'abril de 1932

Hi han queixes dels veïns al no poder fer ús del rentador públic al no entrar-hi gaire aigua. Acorden allargar els tubs del carrer de Dalt fins el rentador.

Acta del 9 d'abril de 1932

Carta de l'Alcalde d'Alcanó convocant una reunió per assumptes de recs de la comarca de les Garrigues.

Acta del 26 d'abril de 1932

S'acorde a petició dels veïns, en una reunió amb el poble, que torni a posar-se el càrrec de sereno o vigilant de nit, reconeixent la necessitat d'aquest servei. L'Ajuntament té un deute de 16,000 pessetes amb la Caixa d'Estalvis de Barcelona, per aquest motiu citarà als signants de l'emprèstit amb una reunió.

Acta del 7 de maig de 1932

S'acorde demanar un ajut a la Secció de Cultura de la Generalitat de Catalunya per la construcció de les escoles, ja que les existents estan en mal estat.

Acta del 21 de maig de 1932

Anomenen sereno a Francesc Simó Viladegut amb un sou de cinc pessetes diàries. També nomenen agutzil a Ramon Lopez Pons amb un sou de quatre pessetes diàries.

Acta del 2 de juliol de 1932

Reben una comunicació del caporal de la Guàrdia Civil d'aquest poble interessat a saber quines persones podran caçar en el terme, després de complir la llei, i en quines finques; L'Ajuntament acorda per unanimitat que podran fer ús d'aquest esport tots els veïns del poble i a totes les finques que estiguin dins de l'associació de propietaris d'aquest terme amb la corresponen llicencia de caça.

El Secretari manifesta que entre els papers de l'arxiu ha trobat una llibreta de la Caixa d'Estalvis i de Pensions per a la Vellesa a nom de Ramon Falcó, exalcalde, i com que amb seguretat deu tractar-se d'aportacions municipals s'acorde que, aprofitant l'avinentesa d'un dia que es vagi a Lleida, és miri en aquelles oficines lo que hi pugui haver sobre aquest afer.

Acta del 23 de juliol de 1932

S'acorde, a petició d'alguns senyors, encendre els llums del passeig tots els dies de la temporada d'estiu en la següent forma: Els dies que no siguin festius la meitat i de les nou a les onze del vespre, els dies festius tots els llums fins a la mateixa hora.

Acta del 3 d'agost de 1932

Reben una circular del Govern Civil per la constitució de la Comissió de Policia Rural, l'Ajuntament ha de nomenar dos persones i el Sindicat de Treballadors dos més. L'Ajuntament anomena a Blasi Puig Segura i Miquel Farran Salla. Seguidament acorden netejar tots els cantons que hi hagi escombraries dintre la població a càrrec del capital de imprevistos.

Acta del 10 de setembre de 1932

Reben un escrit del Sindicat de Treballadors comunicant el nom dels dos membres de la Comissió de Policia Rural; Casimir Triquell Mateu i Francesc Farran Bellet. Seguidament és llegeix una proposició de l'Ajuntament de Rubí en que és demana: 1) El desarmament immediat i la destitució de tot el sometent de Catalunya. 2) Que si per les autoritats superiors es cregués l'imprescindible necessitat de l'existència d'un cos civil armat es vagi immediatament a la creació d'una Guàrdia Cívica sota el control i direcció d'autoritats republicanes. 3) Que es comuniquin els subscrits extrems, en cas d'ésser aprovats, als Excel·lentíssims Senyors President del Consell de Ministres de la república i de la Generalitat de Catalunya. 4) Que és comuniqui, també, a tots els Ajuntaments de Catalunya per si creuen ha bé prendre els mateixos acords. L'ajuntament de Castelldans aprova aquesta proposició, per unanimitat, i adherir-se a la mateixa comunicant lo subscrit acord a l'Excel·lentíssim Sr. President del Consell de Ministres i de la Generalitat de Catalunya.

Tenint notícies de què els venedors de carn de “tocino” han augmentat en cinquanta cèntims lo preu de la llonganissa, com a conseqüència d'haver senyalar l'Ajuntament un impost de deu cèntims per quilo de pes dels mateixos. S'acordà que vagi una comissió a la Secció Provincial d'Economia de Lleida per tal de mirar el preu màxim que pugui vendre's, al efecte de no tolerar que se'n vengui més car aquí que als pobles veïns.

No disposant de draps per les senyeres catalanes i de la república s'aprova adquirir-ne el necessari tan prompte com es pugui. Es dona compte d'una lletra invitant a una representació d'aquest poble a una reunió a Lleida, el dia 22 d'aquest mes, per tal de tractar de la construcció del Canal de les Garrigues.

Acta del 29 de Setembre de 1932

El Secretaria llegeix un escrit signat per l'Alcalde, En Macià Bonet Segura, pel qual dimiteix del càrrec que representa i de regidor d'aquest Ajuntament, al·legant per aital motiu assumptes de delicadesa. És acceptada la dimissió i acorden que el tinent d'alcalde, en Francesc Barberà Serra, s'ocupi de l'Alcaldia fins una resolució definitiva.

Donen compte d'una reclamació verbal, feta per la Societat de treballadors, amb motiu de que les pastisseries d'aquest poble venent el pa, als que compren a fiar, a uns preus superiors als demés. Acorden convocar aquests per què no venguin el pa a més preu, o bé que facin un tracte especial amb certes condicions sense explotar-los amb excés.

Seguidament i tenint notícies de què els venedors de carn de “tocino” han augmentat el preu de la llonganissa, en cinquanta cèntims, sense el permís de l'Ajuntament i tenint en compte que per tal afer és necessari el permís corresponent, segons les disposicions que requereixen sobre abastos, de conformitat al R.D. De 6 de març de 1930, es proposava la imposició d'una multa de vint-i-cinc pessetes, a més d'obligar-los a que passin aquesta substància alimenticia al preu que regia abans. El regidor, senyor Farré, considera que per la primera vegada no és procedent d'imposar-los la multa dita, sinó simplement una comunicació fent-los passar altra vegada al preu que regia abans del augment, no prevaleix aquest criteri i s'acorda per majoria d'imposició d'aital multa, amb protesta del Regidor senyor Farré.

Seguidament i tenint notícies de què el Sometent d'aquest poble posseeix una senyera monàrquica i que los seus membres usen encara les mateixes ensenyes d'ans; s'acorda per unanimitat posar aquest cas en coneixement del Excm. Comandant General de Sometents de la Regió perquè procedeixi com correspongui, amb el ven antes que l'immensa majoria dels seus membres són caracteritzats monàrquics i sostenidors de la Unió Patriòtica.

Havent arribat a coneixement de la Presidència de què en alguns cafès d'aquest poble es juga als prohibits, s'acorda passar una comunicació al caporal d'aquest “puesto” perquè eviti aital infracció, puig que no és més que vivers d'immoralització i disgustos dintre de les famílies que es jugui.

Acta del 5 d'octubre de 1932

S'aprova adherir-se a l'invitació perquè es cedeixi el Castell de Lleida a la ciutat; adreçant una tarja al Sr. President de la Generalitat en tal sentit.

Acta del 29 d'octubre de 1932

Es llegeix una carta de l'Alcalde, Macià Bonet Segura, en la qual presenta la seva dimissió dels càrrecs que ostenta, diu: “Al Ayuntamiento- El que suscribe Alcalde constitucional de este pueblo, elegido por este Ayuntamiento, ante el mismo expone: Que como consecuencia de las discrepancias surgidas entre el que suscribe y los demas señores que componen esta Corporación Municipal se ve precisado a presentar la dimisión del cargo de Alcalde y Concejal, con el caracter de irrevocable, suplicando a los señores que componen este Consejo se sirvan admitirsela, por creer ser conveniente a los intereses del municipio y a los del que suscribe, toda vez que de esta manera deja en libertat de acción a la Corporación para poder obrar en el asunto motivo de mi dimisión”. És acceptada la dimissió.

És nomenat Alcalde Francesc Barberà Serra amb vuit vots a favor, Primer Tinent d'Alcalde Josep Farran Farran també amb vuit vots a favor, i Segon Tinent d'Alcalde Pere Griñó Rey.

Acta del 5 de novembre de 1932

Petició del veí Antoni Peirón Roig perquè se l'autoritzi a passar pels carrers de la població amb cert nombre de cabres, al objecte de vendre llet al poble. És aprovada la petició amb un pagament de 10 pessetes anuals.

Acta de 3 de desembre de 1932

Pressupost per l'any 1933; 43.645 pessetes amb 14 cèntims. El cens és de 1502 habitants.

Acta del 24 de desembre de 1932

El President dona compte d'un escrit de reclamació presentat pel metge, Maurici Messeguer Messeguer, contra l'impost municipal per l'any 1933 per no haver-se consignat la quantitat de 2,500 pessetes que diu li corresponen segons la classificació que pública el Butlletí oficial de la Província. L'Ajuntament ja havia efectuat la reclamació a la Direcció General de Sanitat. Sembla ser que el poble havia estat catalogat per Sanitat com un poble amb més habitants dels que pertocava, per aquest motiu el metge cobrava més diners. L'Ajuntament reclamava a Sanitat el canvi de nivell i el metge demanava cobrar el que marcava el Butlletí Oficial; més tard van haver de pagar al metge la diferència.

Acta del 31 de desembre de 1932

Marquen el preu del jornal d'un bracer en aquesta localitat en cinc pessetes de promig. Examinen la relació de famílies pobres per efectes de beneficència; acorden que quedi sense modificació.

Acta del 7 de Gener de 1933

El Senyor President manifesta que han arribat al seu coneixement notícies sobre l'incident ocorregut amb motiu de la revista dels sometents d'aquest poble, el dia sis d'aquest mes, entre el caporal del poble Joan Costafreda Curcó i Antoni Corretjé Gelonch, per haver-se presentat el primer amb les insígnies monàrquiques a dita revista, sense que el caporal de districte reptes al seu subordinat per la gosadia d'aquest acte, demostrant accentuada hostilitat al règim. Els senyors reunits acorden per unanimitat protestar d'aquest acte i posar-lo en coneixement del Excel·lentíssim Senyor Governador Civil.

Acta del 24 de Febrer de 1933

És instruït als mossos del reemplaç de 1933, Matias Morreres Cabasés i José Palau Mateu, un expedient de “profugo” per no presentar-se a l'acte de classificació. L'Ajuntament acorda que declara “profugo” als dos mossos i els condemne a pagar les despeses que ocasionin la seva captura i conducció.

És, també, presentada una instància pel mosso Antonio Sendra Talarn, en la qual sol·licita que se li apliquin els articles 276 i 293; ja que el seu pare, Celestino Sendra Gomez, porta deu anys en lloc desconegut. Acorden acceptar la petició.

Acta del 12 de Març de 1933

El Secretari donà compte de les diligències dels expedients de prorroga de primera classe tramitats a instància dels mossos José Bodet Montañola, Pascual Puig Bernaus i Antonio Sendra Talarn; i els de revisió José Queralt Gomez i Ramon Mateu Melis. Acorden donar l'informe en sentit favorable.

El President manifesta l'urgent necessitat de construir escoles decents i capaces per rebre instrucció tots els nens del poble, comente que entre nens i nenes són 250 i que el local dels nens té 46'50 metres quadrats i 153 metres cúbics; i el de les nenes 42'24 metres quadrats i 147 metres cúbics, apart d'altres defectes de ventilació i higiene. Acorden la urgència de la construcció d'unes escoles noves.

Acta del 13 de Maig de 1933

Es va presentar un cas sospitós de ràbia canina. Acorden que els veïns tinguin els gossos amarrats, fent-se responsables els amos en cas de que mosseguin alguna persona.

Acta del 28 de Maig de 1933

Havent-se de produir el nomenament de vocals de les comissions que han de formar el repartiment general d'utilitats per l'any 1933, s'acorda designar per aital càrrec les persones següents:

PART PERSONAL:

Ramon Rebull rebull primer contribuent per rústica.

Josep Roca Bragós primer contribuent per urbana.

Josep Bonet Vidal primer contribuent per industrial.

PART REAL

Antoni Gómez Sendra primer contribuent de rústica.

Antoni Curcó Costafreda primer contribuent per urbana.

Josep Pau Peguera primer contribuent per industrial

Francesc Xammar Aldomà primer contribuent per rústica foraster.

Acta del 25 de maig de 1933

Acta de Constitució de la Comissió gestora

Convocats per l'Alcalde, Francesc Barberà Serra, són nomenats per la Junta Gestora els següents: Com a President: Daniel Mateu Traguany i com a vocals; Josep Corretjé Gelonch i Marcel·lí Ribelles Preixens. La Junta Gestora ha d'assumir les funcions de l'Ajuntament fins a les properes eleccions municipals. L'Alcalde exposa que cessen en el càrrec tots els Regidors que integren l'Ajuntament per haver estat proclamats tots ells per l'article 29 de la Llei Electoral i, per tant, declara constituïda la junta gestora.

Acta del 26 de Maig de 1933

S'ha reunit la Junta Gestora sota la Presidència del Sr. Daniel Mateu Traguany amb Josep Corretjé Gelonch i Marcel·lí Ribelles Preixens. L'objecte de la convocatòria és posar en coneixement d'aquest Ajuntament el haver-se presentat alguns casos de ràbia canina; acorden matar tots els gossos que vagin per la via pública sense morrió i desramalats, emprant a tal objecte l'estriquina com ha verí més ràpid.

Acta del dia 29 de Juliol de 1933

S'acorda adherir-se a la Mancomunitat per estudiar la construcció del canal de les Garrigues; així mateix s'acorda adherir-se a la Federació de Municipis Catalans.

Acta del 30 de Setembre de 1933

S'acorda, per la Comissió revisora de Repartiment General d'Utilitats, nomenar com a vocals pel partit de la majoria als senyors Federic Farran Griñó i Baltasar Botargues Costafreda, i pel partit de la minoria els senyors Antoni Segura rebull i Joan Costafreda Curcó, i com President a Joan Oñate Soler.

Acta del 15 d'Octubre de 1933

Sessió Extraordinària de la Junta Gestora presidida per Daniel Mateu Traguany; Segons el cens de la població (any 1930) per unanimitat acorden: 1) Assenyalar amb vuit (8) el nombre de consellers municipals que han de ser elegits a les pròximes eleccions. 2) Del nombre total de consellers a elegir en correspondran a la majoria sis, i dos a la minoria o minories. 3) Que s'exposin al públic els precedents acords.

Acta del 23 de Desembre de 1933

El Senyor President donà compte de la renúncia del vigilant de nit, Frances Simó Viladegut, el qual continuarà fins el dia últim de l'any. Decideixen buscar un substitut.

Acta del 30 de Desembre de 1933

El President manifesta que hi ha una sol·licitud de vigilant de nit, la del veí Joan Vallverdú Rey el qual s'ha compromès a fer els treballs amb un sou mensual de 150 pessetes. Aquesta Comissió acorda per unanimitat nomenar-lo pel càrrec amb un sou de cinc pessetes diàries i demés emoluments.

També s'acorda pagar a Genaro Mateu Traguany la quantitat de 159 pessetes, per les despeses dels militars que s'hostatjaren en aquest poble en els preliminars de les maniobres de tardor.

Acta del 1 de Febrer de 1934

En sessió extraordinària, sota la Presidència del Sr. Daniel Mateu Traguany, aquest manifestà que, d'acord amb lo disposat a l'article 109 de la vigent Llei municipal del cinc de gener d'enguany, cedeix la Presidència al Conseller de més edat dels assistents resultant ser el Senyor Ramon Valls Nogués, aquest passa a ocupar la Presidència i tot seguit els vocals de la Comissió Gestora es retiren. La Presidència d' edat manifestà que s'haurà de procedir a l'examen de les credencials dels Consellers electes i a resoldre respecte a l'aplicació legal dels mateixos. Sense discussió fou reconeguda l'aptitud legal dels Senyors Ramon Rebull Rebull, Modest Sans Ballesté, Miquel Viladegut Borràs, Ramon Valls Nogués, Gabriel Ballesté Martí, Ramon Miquel Falcó, Josep Farran Farran i Daniel Mateu Traguany. La Presidència declara constituïda la Corporació municipal. Tot seguit, es procedeix a l'elecció del President -Alcalde de manera secreta. L'escrutini donà el resultat següent: Per Alcalde Miquel Viladegut Borràs cinc vots per tres de blancs.

I com sigui que el Sr. Miquel Viladegut Borràs ha aconseguit la majoria absoluta, queda proclamat Alcalde President, passant acte seguit a ocupar la Presidència que li cedeix el President interí d'edat. El Senyor Alcalde President, després de saludar a la Corporació des de el seu alt lloc i de manifestar que procurarà fer-se digne del nomenament pel qual acaba d'ésser designat, afegí que s'havia de procedir segons la Llei al nomenament d'Alcalde segon i tercer, i a l'efecte de que poguessin posar-se d'acord els Srs. Consellers, respecte dels nomenaments, suspèn per cinc minuts la sessió. Reiniciada aquesta per Alcalde segon surt elegit el Sr. Modest Sans Ballesté, per cinc vots a favor i tres en blanc, i per Alcalde tercer surt elegit el Sr. Ramon rebull Rebull, per cinc vots a favor i tres en blanc.

Acta del 2 de Febrer de 1934

Es designa per la comissió d'Hisenda a Modest Sans Ballesté, com a President, Ramon Miquel Falcó i Josep Farran Farran. Per la Comissió de Foment als senyors: Ramon Valls Nogués com a President, Gabriel Ballesté Martí i Daniel Mateu Traguany. És designat Ramon Rebull Rebull per formar part de la Junta Municipal de primera ensenyança. Designar Modest Sans Ballesté per formar part de la Junta Municipal de Cens Electoral; nomenar a Ramon Valls Nogués com a Dipositari i com a dipositari dels pòsits a Ramon Miquel Falcó.

Precs i preguntes: El conseller Daniel Mateu manifesta que considera un atropell el que s'hagi acordat celebrar solament dues sessions mensuals. La Presidència contesta que sempre que es demani una sessió extraordinària serà concedida. El Conseller Daniel Mateu fa remarcar la diferència de consellers de la majoria i la minoria en el sentit que no guarden relació amb el nombre de vots, que per lo tant la seva minoria requereix se li guardi les consideracions a les que té dret. El Conseller Sans manifesta que d'aquesta disparitat ells no en són pas responsables sinó la llei al establir el sistema majoritari i minoritari; Sans es partidari de què s'estableixi el sistema proporcional per considerar-lo més equitatiu.

El Conseller Valls pregunta sobre l'anormalitat del servei d'aigua potable al poble. El Sr. President contesta que aquesta qüestió l'han trobat al Consistori, i que és degut al no poder soldar els desperfectes l'actual empleat i que siguen així procedia la seva separació d'aquest càrrec per un altre funcionari de millors aptituds. La minoria s'oposa amb l'intent de la Presidència i a l'efecte presenta la següent proposició: Los que subscriuen tenen l'honor de proposar al Consistori lo següent: 1) Que durant tres mesos continui exercint el càrrec amb igual sou el vigilant de nit Joan Vallverdú. 2) Que degut a la Llei Social l'abonament d'un mes de sou en compte de bonificació, quan acabi el servei. 3) Que degut a la forma de l'actuació del sereno es tingui present que al cobrir la vacant es faci en persona que pugui complir el càrrec i que actuí com a mínim com el que queda destituït. Signen Daniel Mateu i Josep Farran. La Presidència manifesta que ho estudiarà.

Acta del 4 de febrer de 1934

Es debat la proposició de la minoria del cessament del vigilant de nit Joan Vallverdú; El Conseller Daniel Mateu al·legava que l'anterior vigilant, Francesc Simó Viladegut, durant el seu servei, havia obrat d'una manera molt desastrosa i que malgrat tot no havia pas proposat de suspendre'l, si ell no hagués presentat la dimissió. A demés havent sortit voluntàriament va negar-se de mala manera a ensenyar el funcionament de la bomba d'elevació d'Aigües potables al seu substitut. Per tot l'exposat demana al consistori que accedeixi a les pretensions de la minoria. Intervé per la majoria el Conseller Ramon rebull en sentit de concòrdia, i invitant a la minoria a que cedeixi per arribar a un acord amistós, ja que no els mou cap esperit de revenga ni venen disposats a imposar llur decisió i proposen per la majoria que el cessament sigui als quinze dies però fent-li després una bonificació de mes i mig de sou. S'acorda per unanimitat la proposta del Conseller rebull; és a dir que el vigilant actual, Joan Vallverdú, prestarà servei quinze dies a partir del dia d'avui i al cessar se'l gratificarà amb dos-centes vint-i-cinc pessetes.

Acta de 7 de febrer de 1934

El President dóna compte a la Corporació de les gestes fetes a Lleida per l'assumpte de l'ensenyança; Si l'Ajuntament facilita els locals amb un any podrien funcionar les escoles, també van demanar dos mestres. El President manifestà que falten varis veïns al pagament de les quotes de repartiment General d'utilitats de l'any 1933. Acorden nombrar advocat de l'Ajuntament a Marian Yagues Piñol substituint a Antoni Bergós.

Acta de 16 de febrer de 1934

La comissió designada per cercar locals per habilitar les escoles dóna compte del projecte presentat per Rosendo Corretjé que proposa construir tres sales en terreny de la seva propietat amb certes condicions, i que ensenyat al Sr. Inspector l'aprova fent-hi algunes modificacions. La Corporació acorda estudiar-lo per ser un assumpte de molta importància.

Acta del 19 de febrer de 1934

La presidència proposa la designació de la persona que ha d'exercir els càrrecs de vigilant de nit, fontaner, sepulturer i campaner a Francesc Simó Viladegut. En non de la minoria pren la paraula el Conseller Daniel Mateu que protesta per la proposta; doncs per tal càrrec deu d'ésser una persona neutral, cosa que no reuneix el proposat. La Presidència dóna garanties assegurant que obligarà a dit empleat a complir el seu deure sense mirar cap classe de color polític, sinó servir a tots els veïns per igual. (el vigilant de nit havia de cantar les hores des de les dotze a les tres,a l'hivern i de les dotze a les dos a l'estiu.) Es posa a discussió la proposta d'instal·lar un telefon; es deixa per una altra ocasió.

Acta del 23 de febrer de 1934

Es llegeix l'expedient de pròfug del minyó Llorenç Palau Mateu, fill de Josep i Maria de l'allistament pel reemplaç de l'any 1934, que citat per edictes no va comparèixer a l'acte de classificació i destinació de soldats. Vist l'exposat per part del veí designat l'Ajuntament acorda declarar, per tots els afectes legals, pròfug al expressat Llorenç Palau.

La Presidència manifesta que per tal d'activar la formació del repartiment general d'utilitats caldria designar els vocals nats de les respectives comissions, corresponent als senyors següents: Primer contribuent per rústica, Ramon Rebull Rebull. Primer contribuent rústica foraster, Francesc Xammar Alomà. Primer contribuent per urbana, Antonio Curcó Costafreda. Primer contribuent per industrial, Josep Pau Peguera.

Els representants del sindicat agrícol tenen que designar els seus vocals els quals junts amb els vocals electes tenen que formar les comissions de la part reial del repartiment. Els seu representants són: Segon contribuent per rústica, Pascual Farran Salla. Segon contribuent per urbana Josep Roca Bragós. Segon contribuent per industrial, Josep Bonet Vidal.

La Presidència dóna compte de les demandes presentades per alguns veïns per tal d'ésser inclosos en les llistes de beneficència. S'acorda per unanimitat incloure en dita relació als familiars de Ramon Suñé Peiró, Jesús Farran Simó i Miquel Mateu Bosch.

Acta del 1 de març de 1934

El President explica les gestes fetes a Lleida per les finques del Sr. Xammar, en aquest terme municipal. S'està gestionant un arreglo, en entesa amistosa, per pagar les quotes del repartimen general d'Utilitats dels anys 1932-1933, els quals ens ocasionen un veritable estancament en la vida econòmica d'aquest municipi. Els senyors reunits es donen per entesos, mostrant-se la majoria d'acord i la minoria, exposada pel Conseller Mateu, per creure que no han tingut mai desitjos d'arranjar aquest assumpte.

Acta del 16 de març de 1934

Acorden pagar les següents factures. A Lluís Fontana per reparacions de la canonada, 15 pessetes. A Antoni Baqué per dos pots de zotal, 2,95 pessetes. A Francesc Barrio per una gorra per l'agutzil, 7 pessetes.

S'acorda adherir-se al projecte d'estatut per la constitució d'una Mancomunitat de municipis en favor del Canal Superior i de les Garrigues. Nomenant a Ramon rebull Rebull com a representant de la Corporació.

Precs i preguntes: El Conseller Farran pregunta al Sr. Alcalde per quin motiu i a base de quin acord, ha estat tancada la casa que servia d'allotjament als pobres. El Sr. President diu que va tancar-la perquè algú va posar-hi foc, i a més a més de tots es conegut el perill que existeix d'enfonsament.

Acta del 27 de març de 1934

Manifesta la Presidència que les noticies de les escoles no són gaire falagueres, així i tot es faran totes les accions que calguin. Acorden contribuir, amb 50 pessetes, a les festa dels “vellets” de la població, el Patronat organitzador d'aquesta festa convida a tot el Consistori per assistir a l'acte d'entrega de les llibretes.

Acta del 8 d'abril de 1934

El Conseller Mateu demana que, éssent el dia 14 d'aquest mes el tercer aniversari de la proclamació de la República, es celebri la seva commemoració amb algun acte públic, i que per la tarda es faci tancar totes les tendes de la població, per tal de donar més relleu a la festa. Es acordat per unanimitat tret de la part del tancament de les tendes que el Conseller Sr. Miquel no hi està d'acord. La Presidència manifesta que ordenarà a totes les tendes que per la tarda tanquin, i en cas de no compliment ho posarà en coneixement de la Corporació. Així mateix fa notar que els bans, que són col·locats per la població, els arrenquen tan prompte posats, cosa que castigarà rigorosament si s'assabenta dels autors.

Acta del 11 d'abril de 1934

La Presidència dóna compte d'una factura, presentada per J. Clivellé d'unes borles pel bastó de comandament d'aquest Ajuntament, en temps de la dictadura de 18 pessetes. Voten a favor de pagar la factura els Consellers Rebull, Valls, Miquel i la Presidència; en contra Farran i Mateu.

Acta del 22 d'abril de 1934

S'acorda pagar la tela adquirida per una senyera, per la caserna de la Guàrdia Civil, amb el distintiu català en compliment de l'ordenat per la superioritat.

Acta del 23 de maig de 1934

La Presidència dóna compte d'una petició d'ajut, feta per alguns veïns del carrer La Banya, per tal de reparar el mateix; la Corporació, tenint en compte la justícia de la petició, acorda contribuir amb vint pessetes.

És llegida una lletra, de l'alcaldia de les Borges Blanques, demanant l'adhesió d'aquest Ajuntament a la petició de que s'estableixi un tren, que sortint de Lleida arribi a Barcelona a les nou o les deu del matí. La Corporació dóna la seva conformitat. S'acorda pagar a Ferran Miquel Margalló la quantitat de tres pessetes amb setanta i cinc cèntims per haver presentat una guineu petita.

Acta del 7 de juny de 1934

És tractat el tema escolar que tant interessa per la manca de locals. El Consell local de primera ensenyança proposa la creació de dos escoles (una per nens i una per nenes) i a més a més una escola de pàrvuls. La Corporació aprova per unanimitat el següent: 1) Fer-se seu l'acord del Consell Local a efectes econòmics. 2) Comprometre's a facilitar local per les noves escoles. 3) Comprometre's a adquirir el material per llur instrucció, tal com ordeni d'Inspecció. 4) Comprometre's a proporcionar casa – habitació per als nous mestres, o a consignar en pressupost la quantitat legal supletòria en concepte de indemnització. 5) Autoritzar al Sr. Alcalde per a incoar l'expedient de noves escoles. 6) Declarar d'urgència la tramitació d'aquest assumpte.

Acta del 8 d'agost de 1934

Petició del Sr. Ramon Vidal “Moreno” per tal de que l'Ajuntament acordi una subvenció per fer el servei d'auto “omnibus” des de la Granadella a Mollerussa diàriament; Acorden subvencionar-lo amb cent pessetes anuals.

Acta del 19 d'agost de 1934

Rosendo Corretjé Falcó es compromet a construir, en terrenys de la seva propietat al passeig, un edifici que contingui l'espai necessari per l'ensenyança. Aquestes obres hauran d'estar acabades pel dia quinze d'octubre. El temps de duració d'aquest contracte serà el de vuit anys amb la condició de què si durant llur vigència l'Estat construeix els locals sol·licitats, podrà l'Ajuntament rescindir el present contracte. L'import de l'arrendament d'aquest locals serà de nou-centes cinquanta pessetes anuals. L'Ajuntament es compromet a l'acabar el present contracte a deixar tots els vidres que hi hagi a les finestres quan entri.

Acta del 16 de setembre de 1934

S'acorda paga a Anselm Mor Trillas trenta dos pessetes amb cinquanta cèntims per bombetes per llum públic. S'acorda repassar la factura presentada pel Sr. Josep Aragües, per considerar el seu import excessiu. S'acorda autoritzar al recaptador d'utilitats a entrar al domicili de Pere Sendra Gomez i Rosa Gomez Griñó per procedir al cobrament de les seves quotes per la via executiva. El President explica l'estat del rellotge de la població per tractar d'arreglar-lo.

Acta del 3 d'octubre de 1934

És nomenat Francesc Bonet Pau com auxiliar de Secretària. S'acorda tornar a visitar l'inspector pelo retràs de les escoles, i si no dóna el resultat satisfactori aniran a veure al Sr. Comissari de la Generalitat per demanar el seu ajut.

Acta del 18 d'octubre de 1934 (literal)

A Castelldans a divuit d'octubre del mil nou-cents trenta quatre, s'ha reunit l'ajuntament al saó d'actes per celebrar sessió extraordinària d'urgència convocada pel Caporal Comandant del lloc de la Guàrdia Civil d'aquest poble i siguent l'hora assenyalada el Sr. President declara oberta la sessió amb assistència dels senyors anotats al marge i de l'infrascrit Secretari. Llegida l'acta anterior fou aprovada per unanimitat.

La Presidència manifesta que obrant amb el caràcter de delegat militar de l'autoritat de la provincià, i per no haver intervengut la majoria de la Corporació en la darrera intentona revolucionaria, continuava en el seu lloc, però no així els Consellers de la minoria Daniel Mateu Traguany i Josep Farran Farran, que restaran substituïts per haver tingut participació en la mateixa.

Preguntats els Consellers al·ludits si tenien que manifestar alguna cosa no han fet cap classe d'al·legació. I no havent cap més assumpte de què tractar se dóna per acabat l'acte que signen els senyors que assisteixen, de què certifico ....

Acta del 18 de Novembre de 1934

S'acorda obrir una subscripció popular per recaudar caudals per l'homenatge a les forces de l'exèrcit, durant una setmana, iniciant-la l'Ajuntament amb 25 pessetes.

S'aprova pagar una factura de 34 pessetes a Lluís Mateu Traguany per servei de despesa de fonda.

Acta del 7 de Novembre de 1934

L'actual Secretari, Didac Diaz Royes, demana una permuta amb el Secretari de Termens. La Corporació ho accepta i nomena Secretari a Gonçal Serrate Barés.

Acta del 22 de Novembre de 1934

Pressupost:

Despeses: Obligacions Generals, 5840; Representació Municipal, 350; Policia Urbana i Rural, 4020; Recaptació, 1500; Personal i Material d'Oficina, 13148; Salubritat i Higiene, 6560'74; Beneficència, 50; Assistència Social, 300; Instrucció Pública, 1730; Obres Públiques, 2488; Foment dels interessos comunals, 506'60; Imprevistos, 1000; Resultes, 3815; Total = 41.308,34 pessetes.

Ingressos: Serveis municipalitzats, 200; Eventuals i extraordinaris, 250; Drets i taxes, 1300; Quotes recàrrecs i participació tributs nacionals, 1623'20; Imposició Municipal, 37925'14; Multes, 10. Total = 41.308'34 pessetes.

Acta del 10 de desembre de 1934

Deixar pendent d'estudi el projecte enllumenat de les escoles i passeig. Acorden la baixa del veí d'aquest poble, transcorregut el temps reglamentari, Lluís Bertrand.

Acta del 15 de desembre de 1934

Donat l'escàs material pedagògic de què disposa l'escola de nens nº 1; adquirir a la “cultural” el cos humà, sistema mètric i una esfera. S'acorda pintar les pissarres en les parets de les escoles noves.

Acta del 27 de desembre de 1934

Nomenar els quatre vocals consellers per formar part de la Junta del Repartiment d'Utilitats per l'any 1935: Modest Sans Ballesté, Ramon Miquel Falcó, Ramon Rebull Rebull i Gabriel Ballesté Martí.

Acta del 7 de gener de 1935

Es fixa en sis pessetes el preu mig del jornaler d'aquesta localitat. Tenint en consideració la petició verbal, feta pel funcionari Francesc Simó Viladegut, sobre l'augment d'una pesseta diària, o sigui 365 pessetes l'any; s'accepta.

Acta del 15 de gener de 1935

Incloure a les llistes de beneficència a Josep Esquerra Ballarino.

Acta del 7 de març de 1935

Els veïns Aleix Falcó i vídua de Francesc Gómez Farran fan efectiu cinquanta pessetes per desaiguar des de casa seva a la cloaca d'aquest municipi.

Acta del 18 de març de 1935

L'Ajuntament ajuda amb 50 pessetes per les despeses i amb 50 pessetes més per una llibreta a di de celebrar la festa de la vellesa. Es demana l'ajut al Director de la Caixa de Pensions per la Vellesa de Barcelona. Amb motiu de la festa el President de la Caixa de Pensions, Sr. Francesc Moragas Barret, va obsequiar al poble amb dos faroles, les que estan a cal Espardenyer i a cal Tonet de la plaça. El poble li va agrair ficant-hi el seu nom al passeig del poble. (acta 19/04/35).

Acta del 28 de març de 1935

Una comissió d'aquest Ajuntament es persona a Lleida, i amb la unió dels municipis veïns, sol·licitar al Cap d'Obres Públiques que sigui inclosa al nou plànol de construcció de carreteres, una des de Cervià a Castelldans. Donar-se per enterat respecte a la carrera de bicicletes des de Bell-lloc, pel dia 31 actual.

Acta del 7 d'abril de 1935

Instal·lar el telèfon a ala casa de la Vila.

Acta del 19 d'Abril de 1935

La Presidència fa una lloança de tres fulls al Director de la Caixa que acaba literalment de la següent manera: Els Senyors regidors opinant el mateix que la Presidència en virtut de quan deixa manifestat, en prova d'honrosa gratitud, per unanimitat s'acordà batejar el meritat passeig amb el nom d'En Francesc Moragas i Barret, qual acord es lliurarà copia per ésser tramesa a l'esmentada Entitat.

Acta del 17 de maig de 1935

El contracte de l'enllumenat públic de primer de juny de 1928 finalitzava el dia 31 d'octubre de 1935, es va aprovar el nou contracte d'enllumenat del poble amb la companyia Recs i Forçes de l'Ebre S.A. El preu era de 0'70 pessetes el Kw. Amb un descompte de 0'25 pessetes si l'Ajuntament no aplicava cap arbitri a dita companyia, el van signar l'ALcalde, Miquel Viladegut i tots els Consellers.

Acta del 20 d'octubre de 1935

Pressupost per l'any 1936: 34,977'74 pessetes. Amb compliment dels oficis sobre quintes del Districte 4 de Barcelona i altre de Sant Boi de Llobregat, referents als minyons Emili Roca Segura i Artur Segura Valls, s'acorda que dits minyons seran inclosos ( o exclosos) d'aquest allistament al seu degut temps.

Acta del 3 de novembre de 1935

Designen com “ Agent de Negocis” a Eugeni Pol Claró. L'agent de negocis era la persona que realitzava totes les gestions a la capital.

Acta del 26 de novembre de 1935

Una comissió, formada pels Consellers Ramon Rebull Rebull i Gabriel Ballesté Martí, ha d'anar a Barcelona a l'acte, del dia 1 de desembre, em pro del pantà d'Oliana.

Acta del 6 de Gener de 1936

El preu mig regulador del bracer en aquesta localitat, per efectes de quintes, és de sis pessetes.

Mirar si es pot adquirir un cotxe pel trasllat de difunts al Cimintiri Municipal. Comprar cinc escacies i plàtans que manquen a la plaça i al passeig.

Acta del 18 de febrer de 1936

Telegrama de l'Honorable Sr. Comissari de la Generalitat de Catalunya segons del qual s'ha de reposar dels càrrecs de Conseller als Srs. Josep Farran Farran i Daniel Mateu Traguany.

Acta del 24 de febrer de 1936

S'acorda no assistir oficialment a l'enterrament de la muller del Conseller Senyor Mateu, per entendre el Conseller Farran que no deu assistir-hi d'aquesta manera, si bé fer-ho cadascú a particular si així plau; puix aquestes són les instruccions del Comitè Polític de la societat on dit Sr. Farran pertany.

Acta del 15 de març de 1936

S'acorda socorre tots els obrers transeünts amb una pesseta.

Precs i preguntes: El Conseller Mateu prega es cridi l'atenció al vigilant de nit, puix lamenta que durant la greu malaltia de la seva difunta esposa no ha obrat conforme li pertany. El mateix Conseller demana que els artesans i obrers del poble sens distinció d'ideologies treballin a les obres municipals. També fa menció a les creus del Cimintiri, al no estar d'acord; demana que les traguin per ésser la petició dintre de la llei laica de l'Estat.

L'alcalde contesta dient que demanarà explicacions al vigilant de nit a fi de què compleixi amb el seu deure. En quant a l'assumpte de les obres municipals, diu que es reparteix el treball d'acord amb les necessitats dels obrers amb general; i a la petició de les creus, si la superioritat li ordena es trauran tot seguit.

El Conseller Senyor Farran prega que per mitjà d'aquesta Corporació es cridi l'atenció del capellà respecte al seu mode de parlar a l'església per no fer-ho en manera més o menys tendenciosa.

Acta del 6 d'abril de 1936

Per tal de donar compliment a l'ordre circular, del 27 de març últim, respecte a la filiació política dels consellers d'aquesta Corporació; després d'interrogar a cadascú d'ells la donarem tal com segueix:

Miquel Viladegut (Batlle)........................ Lliga Catalana republicana.

Modest Sans (Batlle primer)....................Lliga Catalana republicana.

Ramon Valls Nogués................................ Lliga Catalana republicana.

Ramon Rebull (Batlle segon)...................Català independent.

Gabriel Ballesté ......................................Lliga Catalana republicana.

Ramon Miquel..........................................Lliga Catalana republicana.

Daniel Mateu............................................Esquerra Republicana.

Josep Farran............................................Esquerra republicana.

Acta del 15 de juny de 1936

Petició verbal del veí En Miquel Farran Torrent referent al greu estat de la seva muller, Na Rosa Cuadrat Farran, que fa uns quatre anys que pateix la mateixa malaltia “mal de pot”( tuberculosi que afecta les vertebres), no comptant amb mitjans suficients per traslladar-la a l'Hospital de Barcelona a fi de practicar-li l'operació corresponent, la qual no es pot fer a Lleida per falta de metges especialistes en aquesta malaltia. Després de les consideracions fetes per la Presidència es decideix que ha d'ésser auxiliat per la Corporació amb cent cinquanta pessetes.

Acta del 22 de juliol de 1936

Prèviament requerits pel Comitè del Front Popular es personaren els Consellers presidits per l'Alcalde, En Miquel Viladegut Borràs. Els ciutadans que integren l'expressat Comitè, en nom del Govern legitim de Madrid i de la Generalitat de Catalunya, inviten als meritats Consellers a fi de que cessin en dits càrrecs, puix la seva actuació política desafecta al Front Popular no els hi fa compatibles amb la tasca del servei municipal. Acte seguit, i sens cap oposició, es donen per desposseïts dels al·ludits càrrecs fent entrega, prèviament, de les insígnies “vara” Alcalde i Tinent d'Alcalde primer i segon. Provisionalment aquest Comitè es fa càrrec de l' Ajuntament fins a la constitució definitiva del Consistori.

Acta del 28 d'agost de 1936

Es reuneixen els que formen el Comitè del Front Popular presidits per Josep Bodet Curcó.

Literal. “ Els trastorns soferts per causa del feixisme ens obliga als de retaguarda a vetllar per l'economia nacional”. Nomenen: Alcalde propietari: Daniel Mateu Traguany. Tinent d'Alcalde primer: Baltasar Botargues Costafreda. Tinent d'Alcalde segon: Joan Farran Ribelles. Consellers: Josep Farran Farran, Pere Griñó Rei, Sebastià Simó Barberà, Josep Prats Griñó i Pere Gomez Bellet.

Acta del 29 d'agost de 1936

Havent quedat vacant el càrrec de vigilant de nit és anomenat, el ciutadà i fervorós republicà, En Joan Vallverdú Rei.

Acta del 1 d'octubre de 1936

Cridar l'atenció dels amos de la casa del numero 3 del carrer de l'església, En Miquel Bodet i germana Barbara, per amenaçar greu perill d'enderrocament.

Es nomena recaptador d'utilitats a En Pere Obrador Sala. Acorden adquirir un quadre, símbol de la República, per tal de posar-lo a la Secretaria d'aquest Ajuntament.

Acta del 26 d'octubre de 1936

Convocats pel Jutge Municipal propietari, En Josep Corretjé Gelonch, manifesta que el objecte de la present es donar compliment al Decret de la Generalitat de Catalunya respecte a la constitució del nou Ajuntament. Es declara oberta la sessió i el Conseller de més edat, En Baltasar Botargues Costafreda, es nomenat President provisional de la Corporació. Presentades les peticions, per formar part d'aquesta Corporació, de les següents entitats: Foment Agrícol Republicà Català d'Esquerres, Joventuts Socialistes Unificades i altra del Sindicat Agrícol “Unió de Rabassaires”. Seguidament es procedeix a la votació, quedant constituïda la Corporació tal com a continuació s'exposa:

Alcalde: En Daniel Mateu Traguany; Tinent d'Alcalde: En Marcel·lí Rei Farré; Síndic: En Baltasar Botargues Costafreda; Regidors: En Josep Farran Farran, En Sebastià Simó Barberà i En Francesc Capdevila Camí. Es deixa vacant el càrrec de segon tinent d'Alcalde per si alguna entitat es vol afegir. Possessionats els mateixos, prometen complir fidelment tot quan en bé del Govern legítim de Catalunya i Madrid pugui redundar.

Acta del 27 d'octubre de 1936

Donant compliment a l'Ordre del Conseller de Defensa s'acorda que una comissió composta pel Batlle i Secretari trametin, personalment a Barcelona, tota la documentació referent a mobilització.

Acceptar la proposta del Conseller Rei Farré respecte a la construcció d'un camp de “fut bol”, previ estudi del seu import.

S'acorda requerir al ciutadà metge Messeguer a fi de què presenti la dimissió de la titulat d'aquest.

Acta del 3 de novembre de 1936

Essent propera la collita de les olives s'acorda anar sobre el terreny de les finques incautades i fer un càlcul als efectes de recol·lecció de les mateixes.

Que en virtut de l'absència prolongada del metge titular, En Maurici Messeguer Messeguer, per motius de salut segons ell manifesta i tenint en consideració que dit servei és indispensable; s'acorda prescindir de dita titular i anunciar la seva vacant.

Tenint en consideració la situació del ciutadà Josep Bonet Ribelles, s'acorda per unanimitat sembrar-li la terra i llaurar-li la tatxa, tot en caràcter benefic i gratuït.

Com sia que el recaptador d'utilitats, En Pere Obrador ha presentat la dimissió, s'anomena a En Josep Bodet Curcó.

Acta del 10 de novembre de 1936

Per considerar ésser d'absoluta necessitat la compra de bestiar de llana per l'abastiment de la població s'acorda que una comissió d'aquest Ajuntament, integrada pels Consellers Josep Farran i Marcel·lí Rei i un pràctic (pastor), es personi a la fira de Talarn i gestionin la compra de dit bestiar.

Fan una relació dels obrers locals que tenen demanat treball en la collita de les olives en les propietats de l'ex- comitè, avui administrades per aquest Ajuntament.

Acta del 12 de novembre de 1936

Tenint en compte el sacrifici que està fent el Batlle, el qual per atendre a les múltiples obligacions que en l'alcaldia pesen en els afers del mateix, i que la seva situació econòmica no li permet destinar el temps tant permanent perquè el seu caràcter d'obrer el perjudica per atendre la manutenció de la seva prole, per tant i de conformitat a l'article 74 de la llei catalana vigent s'acorda consignar-li un sou de cinc pessetes que es podran aplicar a les resultes sobrants de l'any 1935.

Acta del 18 de novembre de 1936

La comissió de l'assumpte del metge acorda, per unanimitat, contractar un metge per quinze dies a raó de quinze pessetes diàries i manutenció en la fonda amb els extraordinaris corresponents

Acta del 20 de novembre de 1936

A rel de la petició formulada per membres de l'entitat sindical C.N.T. ,per omplir les tres vacants de Consellers, els components del Consistori, amb unió del ciutadà Batlle, es plauen en possessionar de tan honrats càrrecs als volguts camarades, i tots junts desenvolupar millor la tasca administrativa tot en pro de la causa dels explotats i la lluita contra l'odiós feixisme; restan amb conseqüència constituït aquest Ajuntament tal i com segueix:

Batlle: el ciutadà Daniel Mateu Traguany E.R. de C.

Tinent primer: el ciutadà Marcel·lí Rei Farré U.G.T.

Tinent segon: el ciutadà Josep Bonet Sobrepere C.N.T.

Sindic: el ciutadà Baltasar Botargues Costafreda E.R. de C.

Consellers: el ciutadà Josep Farran Farran E.R. de C.

el ciutadà: Sebastià Simó Barberà U de R

el ciutadà Francesc Capdevila Camí U.G.T.

el ciutadà Josep Oriol Bonet C.N.T.

el ciutadà Antoni Farell Bernaus C.N.T.

Prometent tots, amb reiteració dels primers, treballar fidelment a favor de l'honrosa causa del proletariat.

Acta del 23 de novembre de 1936

L'Alcalde encapçala l'acte posant a discussió el problema del règim que cal emprar en tot quan afecta al treball local, i com sia que el seu parer, com tot antifeixista, es afavorir i remeiar la situació de l'obrer creu que és més aplicable la socialització del terme per mitjà d'una municipalització portada a cap al seu degut temps.

El Conseller Simó manifesta que per assolir amb rapidesa la bona marxa econòmica dintre de les llars obreres, podria aquest Consistori confiscar-se de part de la collita d'olives propera dels significats antirevolucionaris d'aquesta localitat. L'Alcalde referma les manifestacions del companys Simó però diu que cal posar l'interès al front de guerra que aquí, per ara.

El company Oriol s'expressa en els termes següents: necessitat de col·lectivitzar els béns confiscats per l'excomitè com també dels sobrants dels propietaris; tot atenent els imperatius de la revolució creien que això s'ha de fer com m´s prompte possible i així aquest Consistori farà obra purament pràctica en benefici del treballador. L'Alcalde rebat amistosament la moció del Conseller Josep Oriol, puix ho fonamenta amb el seu criteri de què la socialització és més aplicable en els greus moments que estem travessant arreu d'Espanya, considerant el col·lectivisme poc pràctic per ara.

Havent-hi certa oposició en els parers es procedeix a la votació nominal: La fórmula de l'Alcalde, un vot. La fórmula del Conseller Simó, cinc vots i la fórmula del Conseller Oriol, tres vots. Resta acceptada la moció presentada pel Conseller Sebastià Simó.

Es dóna compte d'una lletra tramesa pel “Socors Roig Internacional” pregant a aquest Consistori l'ajut als companys del front de guerra pel mitjà dels recolliments de llurs fills, aquesta Corporació acorda per unanimitat fer-se càrrec d'alguns d'ells a concepte d'aquest Ajuntament.

Acta del 27 de novembre de 1936

Exposa el Batlle l'assumpte referent a la llei de Contractes de Conreu i els drets que la mateixa atorga als mitgers, i com sia que les necessitats de l'hora que vivim fan de què es procuri adquirir ingressos de tots aquells ciutadans enemics del règim de manera evident, lo que exposa a la discussió i deliberació dels companys de Consistori als efectes meritats. Després de llarga discussió i deliberació assabentats tots els Consellers de l'exposició feta pel Batlle referent a la Llei de Conreus i mitgers afectats per la mateixa amb mires al moment de l'hora que vivim el qual imposa a tots els ciutadans el deure del sacrifici en pro del règim legitim del front proletariat, i com sia que els al·ludits mitgers conforme diu el batlle, són enemics del Règim legitim de la república, som del mateix parer d'aquest a fi de què per prestar l'ajut que tant necessita l'hora present es confeccioni un pressupost de Guerra, per atendre totes quantes atencions siguin convenients pel mateix i les de Sanitat local; acordant-se per unanimitat fer ús del 25 % de les al·ludides mitgenques i ciutadans afectats per considerar ésser un deure de consciència i al proper temps per tant extens el mateix pressupost com cregui aquest Ajuntament per altres ciutadans desafectes al règim.

També resta acordat per unanimitat i degut a les inclemències del temps de les que toquen les conseqüències els germans que es troben lluitant al front de guerra; exhortar als veïns per mitjà de ban públic, a fi de què voluntàriament vulguin donar llenya per fer-ne dos camionades i dur-los a dits germans del front d'Aragó per defensar-se del fred que tant els perjudica.

Assabentats de la classificació feta pel metge referent a la revisió dels mossos de l'any 34 i 35, a rel de l'ordre del Consell de Sanitat de Guerra. S'acorda per unanimitat emetre dits expedients conforme dit metge:

Reemplaç del 1934: Serafí Farré Farran. nº 6; exclòs total.

Reemplaç de 1935: Ramon Costafreda Triquell, nº 5; Soldat – prorroga primera classe. Lluís Mateu Triquell nº 8 exclòs total. Magi Prats Pons, nº 12; soldat. Ramon Seró Farran, nº 15; exclòs total. Ramon Vilella Costafreda, nº 16; exclòs temporal. Ramon Segura Bonet, nº 14; S. Auxiliars.

Precs i preguntes: La formula el Conseller Farran referent a la construcció d'un col·lector o xarxa general pel desguàs de les aigües de la població per ésser d'absoluta necessitat per afectar a la salut pública, l'estat dels carrers actuals són un focus d'infeccions. Assabentats els companys de Consistori de tant important petició s'acorda, per unanimitat, procedir el més prompte possible a la construcció i confeccionar un pressupost de Guerra ja que en el pressupost ordinari vigent no hi consta cap consignació per atendre a les mateixes.

Acta del 30 de novembre de 1936

Personar-se una comissió a Lleida, integrada pels companys Josep Oriol Bonet, Josep bonet Sobrepere i Marcel·lí Rei Farré, per tal de presentar-se a la Comissaria de la Generalitat a rel del telegrama referent al confiscament de la finca de “Mandanya”.

A rel de l'ofici tramès als pobles de Cogul, Aspa i Cervià referent a les mitgenques de les finques confiscades, per l'excomitè, els companys consellers Josep Farran Farran i Baltasar Botargues, per tal de conciliar dit assumpte amb les autoritats i mitgers dels mateixos, es personin a “Melons”.

Acta del 7 de desembre de 1936

S'ofereix la plaça de metge a Josep Solé Segarra i se'l invite a què exposi les seves pretensions sobre “l'iguala”. El metge demana 8500 pessetes anuals que l'hi són acceptades.

També resta acordat fer efectiu, dels fons de confiscació, els dos mesos a raó de 7'40 pessetes pel sou del mestre interí Macià Roca.

Així mateix resta acordat, en quan a la venda de carn de porc, fer el repartiment el més equitatiu possible.

Acta del 15 de desembre de 1936

Com sia que són molts els obrers que no es troben sindicats i atenent les disposicions vigents que representen el treball, s'acorda no admetre cap d'aquells que no constin amb cap sindicat.

Essent d'absoluta necessitat disposat de bestiar de llana per l'abastiment de la població, en particular dels malalts, una comissió d'aquest Consistori es personi als llocs que sigui per tal de comprar dues-centes ovelles de cria i cinquanta per consum públic.

Prendre en consideració la petició econòmica, del veí Antoni Fontana, sobre ajut anticipat d'aquest Consistori en canvi de feina pendent de venda en el seu ofici de cisteller.

Acceptar la dimissió de Conseller del company Antoni Farell Bernaus per motius de salut; restan en conseqüència ocupat dit càrrec de Conseller pel ciutadà En Josep Sardà Sió, membre de la confederació nacional de treballadors.

Precs i preguntes: En ús de la paraula el ciutadà Conseller En Marcel·lí Rei manifesta: Que ha petició verbal de l'agutzil, En Ramon Lopez Pons, respecte al poc sou que gaudeix. El Consistori acorda per unanimitat fer-li el sou de set quaranta pessetes diàries, essent gratuïts els bans públics dels veïns.

Segueix en ús de la paraula el company En Josep Farran el qual proposa que la conducció d'aigües potables a tots els veïns sigui amb caràcter gratuït fins a la porta del carrer, deixant sense efecte de pagament tots els títols d'aigua pendents. És aprovat per unanimitat.

El company Conseller Josep Sardà, fent ressaltar amb forma palesa els sacrificis màxims dels germans que lluiten al front de guerra contra els assassins feixistes, proposa amb consideració de la pèrdua d'un dels germans d'aquest veïnat, En Antoni Gómez Curcó, la creació d'una pensió vitalícia equivalent al sou de jornaler del seu pare En Pere Gómez, si bé aquest deixaria l'administrament dels seus béns, finques rústegues i urbanes, a la lliure disposició d'aquest Consistori, tot amb bon fi de facilitar-li un ajut més pràctic vers a la seva edat i tasca de treball que el mou. Assabentat aquest Consistori de la filantròpica petició, pren en consideració la mateixa al efecte d' obrar en conseqüència.

Acta del 22 de desembre de 1936

Com sia que aquest Consistori desitjaria aconseguir quelcom de subsidi pel pare del company Antoni Gómez, mort al front de guerra de l'Aragó, s'acorda traslladar-se l'Alcalde a Barcelona i gestionar aquest assumpte.

Precs i preguntes: Els companys Capdevila, Oriol i Bonet preguen al Consistori el pagament de les obres realitzades al seu estatge social (casa xol) dels cabals municipals. Aquesta moció és rebutjada per majoria, i s'acorda pagar-se-ho cada entitat dels seu fons.

Presentada pel company F. Capdevila una sol·licitud de les J.S.U. Locals demanant a la Corporació dues-centes pessetes per l'arranjament del camp de futbol. Es creu que primerament dita agrupació ha de presentar factures, com també se'ls encomana que aquest camp deuran usar-lo tota mena de joventuts organitzades.

Acta del 23 de desembre de 1936

Confeccionar un pressupost extraordinari per cobrir necessitats inajornables i competències d'aquest Ajuntament com són l'abastament de bestiar, per aliment i recria del poble, l'adquisició de productes medicamentosos per la farmaciola municipal, urbanització dels carrers de la vila, socors a les famílies vingudes de Madrid a rel dels successos actuals i l'aportació gratuïta d'aigua potable a les cases mancades.

Acta del 25 de desembre de 1936

Donar subsidi als refugiats de Madrid de la següent manera: Ciutadans compresos entre la naixença i els vuit anys, 1 pesseta; entre els vuit i els catorze, sis rals; i entre els catorze als més vells, dos pessetes; amb el ben entès de què podran treballar restan el salari integre per ells, més si una família assoleix un jornal desproporcionat a les seves necessitats no gaudirà dit subsidi.

Acta del 29 de desembre de 1936

Degut a la manca de porcs al poble s'acorda comprar-ne uns quinze al poble de Térmens, i ací que siguin repartits entre els veïns.

Acta de l'1 de gener de 1937

A rel del mal estat dels carrers d'aquest lloc s'acorda anar a la jova obligatòriament, per tal de procedir al seu arranjament com més prompte possible.

Acta del 4 de gener de 1937

Reben un telegrama del Comissari de la Generalitat fent referència a l'urgent confiscació de la caserna de la guàrdia nacional republicana.

Posat a discussió l'assumpte de les famílies refugiades de Madrid en aquest lloc es preveu la manca de roba d'aquesta dissortada gent, s'acorda anar a Lleida per procedir a l'adquisició de les peces que més necessitin.

Acta del 7 de gener de 1937

Donat compte pel Batlle de la manca de farina panificadora en aquest poble s'acorda: adquirir-ne mitjançant un intercanvi amb panís i altres mercaderies.

Acta del 18 de gener de 1937

Per tal de regularitzar les subsistències necessàries als cent evacuats existents en aquest poble s'acorda: Traslladar-se a Térmens per l'adquisició de bestiar porcí.

Tot seguit l'Alcalde exposa que se li han presentat dos ciutadans, delegats d'Abastiment de Lleida, els quals li han exposat la necessitat de portar a cap una recollida de queviures, pel front de guerra en aquest i d'altres pobles; per lo tal el Batlle prega als assistents manifestin el seu parer. Com sia que tots fusionen les seves activitats en un sol adjectiu, o sigui remeiar en tot quant sigui possible les necessitats dels nobles milicians que lluiten coratjosament al front. S'acorda fer un ban públic anunciant als veïns aquest fi, també s'acorda que l'Ajuntament faci un donatiu d'oli amb aquests companys, puix es tracta d'un liquid molt abundós en aquesta vila.

Acta del 22 de gener de 1937

Hi ha una comunicació, del Tribunal de Justícia Popular de Lleida, a fi de què en el termini de quinze dies, i baix la seva responsabilitat, assabenti al susdit organisme popular les persones o entitats locals que hagin deixat de cultivar o recollir les collites dels fruits d'aquest terme municipal; en el fi de què assabenti i denuncii als malfactors de la nova economia. Curosament es discuteix aquest assumpte i, tenint tots els consellers el parer comú, s'acorda contestar al tribunal donant negatiu en aquest lloc lo què en llur escrit s'interessa; puix es constata, en aquest poble, el treball de recol·lecció, conreu i demés de la terra d'ençà la revolta militar feixista actual s'ha intensificat en tots aquest aspectes.

En segon lloc es posa a discussió un ofici, de l'Ajuntament de Borges Blanques, per tal d'assolir la solució d'afers relacionats amb la nova economia mitjançant l'intercanvi de productes. S'acorda traslladar-hi un representant conseller a la reunió.

El company Bonet creu necessari procedir a la municipalització immediata de les carns, i per açò proposa l'habilitació d'un local per aquest Ajuntament, i després d'adquirir els caps de bestiar que tenen els comerciants locals restar la tasca, fins ara d'aquests últims, a concepte d'aquest Consell Municipal. El company Farran hi veu inconvenients i proposa l'arranjament d'una tenda municipal ací, a la Casa del Poble, o altre lloc que sigui més acertat per tal de municipalitzar amb més fermesa la venda de carns, però un cop enllestida en condicions l'esmenada tenda. Nominalment votada aquesta moció, s'acorda per majoria la presentada pel Conseller Farran.

Sorgeix l'assumpte del cobrament del blat venut a l'Albagés, s'acorda anar-hi una comissió d'aquest Consell a dit poble per tal de gestionar el cobro del blat esmentat.

Acta del 29 de gener de 1937

Per no gaudir-se'n l'Ajuntament d'una mula confiscada es tractarà la seva venda a qualsevol veí per import de trenta pessetes.

Donat compte pel Secretari s'acorda excloure de l'allistament, a l'exèrcit actual, al mosso Josep Gelonch Lladó.

Alcalde assabenta als seus companys assistents del contingut de la comunicació rebuda pel Tribunal de Justícia Popular de Lleida, i que fa referència a la detenció dels malfactors de la nova economia a la nostra terra.

Acta del 5 de febrer de 1937

Resta acordat, per unanimitat, dir al ciutadà Maurici que cobri l'import de la venda d'oli efectuada últimament, o sigui quant resta de la mateixa.

Després de breu discussió respecte al rebut pendent de pagament al canal d'Urgell de les finques confiscades del ciutadà Xam-mar, es posa l'assumpte a votació nominal resultant: Els consellers Farran, Botargues i Bonet voten en contra, el Batlle, l'Oriol i el Sardà voten a favor, Rei, Capdevila i Simó voten en blanc; quedant aprovat dit pagament.

Acta del 8 de febrer de 1937

El Batlle dóna compte del nombre de peticionaris jornalers per la distribució de la terra, unes en col·lectivisme i altres en parcel·lació. En ús de la paraula el conseller Sardà proposa siguin cridats tots els peticionaris i manifestin la cabuda de terra que tenen en l'actualitat i la què necessiten, a fi i efecte de tenir millor orientació per obrar amb conseqüència a la distribució de la mateixa. Així queda aprovat.

Acta del 15 de febrer de 1937

El company Mateu, en concepte no d'Alcalde sinó de flequer d'aquesta localitat, posa en coneixement del Consistori la manca de farina panificadora d'aquest poble, i com sia que en caràcter particular troben moltes dificultats per la seva adquisició, aconsella i prega a l'Ajuntament prengui el control d'aquest important assumpte per així facilitat l'abastiment de pa a la localitat. Per unanimitat s'acorda gestionar un intercanvi amb les mercaderies locals convenients per tal d'assolir farina, ben entès que serà a compte i control d'aquest Consell Municipal.

Acta del 18 de febrer de 1937

S'acorda lliurar al control d'aquest Ajuntament la farina d'aquest poble destinada a l'abastiment de pa del mateix. Un cop això, s'estendran targes familiars per tal que als menors de catorze anys els hi pertoqui mig quilo de pa, i als de catorze per amunt un quilo diari.

Com sia que s'acorda recollir tota la farina i blats dels particulars locals, es fixa en cinquanta-una pessetes els cent quilos el preu del blat, i a seixanta-set pessetes els cent quilos de farina.

Acta del 26 de febrer de 1937

El company Mateu, Batlle d'aquest Ajuntament, dóna compte del prec que li feu el veí Francesc López per tal de traure pessetes del banc i emprar-les en la compra d'un animal per llaurar. Tots els Conselleres creuen necessari en aquest moment no una producció sinó una super producció de la terra de conreu, s'acorda autoritzar a dit ciutadà.

Acta del 5 de març de 1937

Resta aprovada la moció del Batlle Mateu vers la restricció de la ració diària del pa, amb el fi de perllongar la durada del blat i la farina.

Per tal de remeiar quelcom la situació del poble vers a proveïments, s'adquiriran vuit sacs d'arròs a Puigverd de Lleida.

Acta del 9 de març de 1937

L'Alcalde assabenta als seus companys de la petició, formulada pel veí Anton Rebull Barrufet, per treure diners del banc a fi de destinar-los en una intervenció quirúrgica que cal fer-se-li. S'acorda autoritzar-lo per assolir la quantitat de pessetes que no sobrepugi a les set-centes.

Atenent la petició feta pels lleters d'aquest veïnat, se'ls autoritza apujar la llet.

El company Capdevila dóna compte de la detenció efectuada a la veïna Dolors Martí quan anava a portar ous a Borges Blanques. Per majoria se li imposa una multa de cent pessetes.

Acta del 12 de març de 1937

L'alcalde dóna compte de l'intercanvi efectuat a les Borges Blanques per tal d'adquirir patates, i com sia que tant sols hem pogut aconseguir 1377 quilos de les mateixes a raó de 0'45 pessetes el quilo, exposa al Consell a fi de què s'acordi la manera més equitativa per la seva distribució entre tots els veïns que no pogueren aconseguir-ne del Sindicat de Rabassaires d'aquest. Després de breu deliberació s'acorda per unanimitat fer un ban públic per la venda de les mateixes a raó de cinc pessetes @ amb el ben entès que sols es facilitarà mitja @ per casa als que no pogueren aconseguir-ne de la primera venda.

Acta del 16 de març de 1937

L'alcalde exposa l'assumpte respecte a la municipalització de la venda de carn de llana, servei indispensable i més en les circumstàncies actuals que abunden tant els malalts en aquest lloc, acordant-se per unanimitat fer ús de la tenda del veí en Josep Pau Peguera per mitjà de lloguer, adquirint al proper temps tots els útils que es necessiten per dit afer.

Donat compte de la petició formulada pel ciutadà Blasi Puig per fer-li efectiu del fons de confiscació l'import que, segon llibre que exhibeix, resulta a favor del mateix en virtut de la confiscació del patrimoni de la família “Griñó” de la què és administrador, el què es deu reintegrar en concepte de treballs i jornals empleats a la mateixa pendents de pagament, acordant-se per unanimitat fer efectiu en metàl·lic el què en Justícia sigui i tan prompte es pugui disposar de les pessetes de l'oli.

Tenint en consideració el sacrifici ple d'heroisme que està desenrotllant la ciutat màrtir de Madrid, per allunyar del seu sector a l'exercit invasor del maleïts feixistes, s'acorda fer una subscripció pública i tots els queviures que es recaptin ésser tramesos als abnegats i herois defensors de la capital de la República. Per part d'aquest Ajuntament s'enviaran dos sacs d'arròs, un de fesols, sis sacs de patates, vuit sacs de farina de blat i aviram.

Acta del 18 de març de 1937

El ciutadà Ramon Costafreda ha d'incorporar-se a files, s'acorda gestionar el seu substitut per ocupar el seu lloc de flequer, el ciutadà veí Marian Anglada.

Acta del 31 de març de 1937

Es dóna compte de la recol·lecció d'olives, en total 3,533 quarteres,

Acta del 5 d'abril de 1937

Petició verbal presentada per Marian Anglada respecte al pis habitació de la casa del poble per habitar-lo ell mateix; després de breu discussió s'acorda deixar el marital pis pels fins que està destinat o sigui instal·lar-hi refugiats.

Acta del 6 d'abril de 1937

Presentada pel veí d'aquest, Maurici Ramis,una relació de preus per la venda de carn de porc. Aquest Consistori, per unanimitat, acorda autoritzar-li per a la venda els preus següents: Cansalada a 5'50 pessetes quilo; botifarra negra a 6 pessetes quilo, fetge i ronyó a 5 pessetes quilo, ossos a 2 pessetes quilo, “corp” a 2'50 pessetes quilo, botifarra blanca i llangonissa a 8 pessetes quilo i demés carn magra a 8 pessetes.

Acta del 15 d'abril de 1937

S'acorda posar a la venda els 400 quilos de patates producte de l'intercanvi amb ous, a raó de 0'55 pessetes quilo; éssent amb preferent dret a les veïnes que no pogueren obtenir-ne l'altre vegada.

Donat compte de l'ofici rebut de l'Alcaldia de les Borges Blanques respecte a la baixa de veí de la mateixa, els causants Amadeo Colungo Fornés, Justa Lahuerta ajudant i cinc fills respectivament; s'acorda per unanimitat ésser alta.

Precs i preguntes: El Conseller Bonet fa ús de la paraula, i en nom de la C.N.T d'aquest lloc, demana els hi sigui facilitat el cobert denominat “casa xol” per les necessitats dels afers de col·lectivisme i instal·lar-hi els útils de llaurança , així com també les cavalleries. Després de breu discussió s'acorda estudiar l'assumpte.

A petició del Consistori el Batlle dóna compte de les comandes de terra realitzades fins la data, éssent tal com segueix: Alfons Bernaus, Pere Cuadrat, Francesc Oronich, Josep Bodet, Hipòlit Gasol, Ferran Farran Aragües, Antoni Bonet Mateu, Ramon Huguet, Josep Prats, Antoni Farell, Ramon Barberà Oriol, Miquel Prats, Columb Cuadrat, Ramon Ribelles Piñol, Miquel Falcó Iglésies, Josep Jové Bullichs, Ramon Jové Bullichs i Fulgenci Miró.

Acta del 19 d'abril de 1937

Exposa l'Alcalde la necessitat apremiant de farina; s'acorda que una comissió vagi a Reus i gestioni la compra de farina amb metàl·lic o intercanvi en fruits.

S'acorda per unanimitat, i en consideració al preu excessivament alt de les farines, vendre el pa a raó de vuit pessetes “l'arroba”. S'acorda comprar medicines a l'hipotecari de Juneda.

Aquest és la fi del llibre d'actes, la data del següent llibre és amb data del vint de gener de 1939. On són el llibre o llibres que falten?

TORNAR