BÉNS DESAMORTITZATS

Amb cert retard respecte a la resta d'Espanya, el més de juny de 1838 es posaven a la venda els béns de la desamortització de Mendizàbal a Lleida. Les vendes durarien fins al 1849 malgrat algunes subhastes celebrades durant el 1850. Tanmateix nosaltres vàrem fixar el termini de finalització el 1851, quan se signava el Concordat amb la Santa Seu i per tant ja tota intenció de venda expirava. L'Església perdia en aquesta província 3.143 finques de les quals 1.143 eren finques rústiques adquirides pels diferents compradors i 276 finques urbanes. La resta es distribueix de la forma següent: de 525 finques solament es venia el domini directe, de 849 l'arrendament en metàl·lic, de 54 algun dret senyorial i 296 quedaven per vendre. Tot plegat a Lleida es desamortitzaren 42.856 jornals de terra, taxats en 24.074.053 rals i rematats en 39.224.120 rals. Si a més hi afegim els guanys de tots els altres conceptes esmentats, Hisenda ingressava 63.036.529 rals (no podem oblidar els diners moguts pels censals, la seva taxació arribava a 23.812.409 rs). Si ho comparem amb altres províncies la quantitat de terra desamortitzada és reduïda, es tracta de 17.142,4 ha. mentre que a Valladolid la xifra voltava les 59.000 ha., a Càceres les 90.000 ha. o a Sevilla les 70.000 ha. D'altra banda hom pot trobar províncies similars, per exemple Tarragona, Mallorca, Múrcia, Navarra, Sòria i les illes Canàries.

Al "Boletin oficial de la provincia de Lérida" número 82, del dimarts 3 de desembre de 1839, trobem una circular de la Diputacion Provincial de Lérida que fa refència a Castelldans:

Aviso al público

De órden de la direccion general fecha 12 del actual comunicada á estas oficinas por el Sr. Intendente en 21 del mismo, se arrendarán en pública subasta el dia 8 de diciembre próximo á las once horas de su mañana y ante las citadas oficinas; todos los derechos que correspondan al establecimiento por el terrazgo que deben satisfacer los vecinos del pueblo de Castelldasens que cultivan las fincas pertenecientes al suprimido Monasterio de Scala Dei por las cosechas del año próximo pasado de 1838, y la del acual. Lo que se anuncia al público con el objeto de que las personas que quieran interesarse en el arrendamiento de dichos derechos, puedan acudir á hacer sus proposiciones al paraje señalado, en el citado dia y hora. Lérida 29 de noviembre de 1839.

El comisionado príncipal de arbitrios de amortizacion.- Manuel Sales.

FINQUES RÚSTIQUES

Tot i això els ordes religiosos acaparaven una quantitat important de béns rústics i urbans. A la província de Lleida no hi havia cap casa de religiosos important, com podien ser aleshores els monestirs de Montserrat o de Poblet. A Lleida es comptaven aleshores 57 cases de religiosos regulars, de les quals 51 foren exclaustrades i venudes les seves propietats, 3 eren religiosos de la caritat (a Cervera, Balaguer i Solsona) i 3 d'escoles pies (Oliana, Balaguer i Solsona). En aquests sis últims casos l'orde es mantingué claustrada. Malgrat que les cases de religiosos més riques siguin les e fora no podem menystenir les 51 cases de regulars exclaustrades. L'orde més ric era el dels dominics, després dels cistercencs i cartoixans, que de fet eren de fora. Però les tres cases ja reuneixen el 26,30% de les finques venudes de tot el clergat i el 44,85% de les venudes al clergat regular. Entre els ordes rics se situaven també els benets amb 84 finques que reuneixen 4.139 jornals. Els quatre ordes religiosos esmentats fins ara: cartoixans, cistercencs, benets i dominics ja sumen 21.409 jornals o el 75,48% de la terra venuda del clergat regular. Aquestes quatre cases no solament reuneixen més terres sinó que a més es tracta d'hisendes, heretats, masos, peces de grandària important i de qualitat variada. En canvi el clergat secular posseïa terres de qualitat i grandària inferior, però precisament per això podien tenir un altre tipus de beneficiari, a més, s'acollien a les noves condicions de les lleis d'Espartero. No podem tractar el clergat secular en un bloc monolític. Hem de distingir-hi dos grups: -curats, beneficis, rectories,...amb poques terres i de poca qualitat, per bé que també hi ha excepcions. Per exemple els curats de Peramola, Tarròs i Vilagrassa recullen el 69,57% de la terra desamortitzada a tots els curats. Però pensem que la riquesa d'aquestes comunitats eclesiàstiques raïa en els censals. Capítols de les catedrals i l'orde de Sant Joan de Jerusalem, ambdós força més rics que els anteriors, amb hisendes i heretats sovint de grans dimensions. El capítol catedralici més ric era el de Lleida, però de les 279 finques subhastades solament se'n rematà 22.

.-Censos Emfitèutics. Dels 525 censos subhastats solament se'n vendran 145 i 4 persones accedeixen a la redempció, que suposaria a l'Estat l'ingrés de 20.611 rals, mentre que per la venda n'ingressava 2.601.919 rals. On la xifra de vendes és més important és a la Segarra (de 155 subhastats es vendran 54) i a la Noguera (de 59 es vendran 46). Pel que fa a les poblacions amb més censos subhastats predomina Vinaixa amb 62, Biosca amb 37, Solsona amb 32 i Térmens amb 19. La desamortització de censos afectà 70 cases, però un 69% comptava amb menys de 5 censos. Part de les cases censalistes (87,14%) disposaven de censos capitalitzats per sota els30.000 rals, mentre que la resta arribaren a xifres prou elevades.

.-Drets senyorials. A banda dels censos subhastaren els següents drets senyorials: l'onzè, el setzè, el terratge, el sisè, el lluïsme i l'herbatge.

.-Arrendaments. Es desamortitzaren i se subhastaren els arrendaments del clergat secular (curats, rectories i beneficis, bàsicament) i del clergat regular, els d'alguns ordes religiosos, com els trinitaris de Bellvís i de Lleida, els dels carmelites descalços de Balaguer, els dels franciscans 327 327 de Balaguer i Lleida, els dels benets de Gerri de la Sal i els de la cartoixa de Scala Dei. Si ens fixem en el preu mitjà dels arrendaments pot oscil·lar entre els 30-50 rals/jornal en una terra campa de secà i els 90-200 rals/jornal en una terra de regadiu, però si és horta i de primera qualitat, la xifra pot elevar-se a 720 rals/jornals com l'hort dels carmelites descalços de Balaguer.

.-Censals. El censalista lleidatà no tenia massa oportunitats d'esmerçar els seus diners i alhora controlar-los. Si, a més a més, exigia certa seguretat i una renda permanent, realment el ventall de possibilitats era reduït. Pràcticament la terra i totes les formes de crèdit que ella permetia eren l'única inversió. Però en qualsevol cas cal recordar que ser censatari no volia dir ser pobre. De fet, tothom es trobava entrampat en la complexa xarxa censalista. Les raons que podien dur a la creació d'un censal són diverses, tanmateix depenen també del grup social que el demanava: per invertir en activitats comercials i industrials, per pagar deutes i sortir de dificultats esporàdiques (dots, enterraments,...),solucionar deutes anteriors, o bé transformar els deutes en censals. A la província de Lleida es posaren a la venda 10.821 censals pertanyents a 285 cases censalistes, però solament se'n vengué 721, adquirits per 23 compradors, dels quals 11 redimien el seu censal i alhora en compraven altres. La resta els cobraria l'Estat esdevingut ara censalista. Els censalistes més importants eren el clergat secular amb 6.060 censals i després el clergat regular amb 4.761. No obstant això les grans cases censalistes, que prestaven xifres més elevades, eren les del clergat regular. Naturalment els censataris d'un i altre clergat pertanyien a grups socials diferents, el grup social més alt manllevava el crèdit al clergat regular, i el sector menys enriquit al clergat secular, habitualment. Si ens fixem en la distribució geogràfica del capital prestat, Lleida és la ciutat més important seguida de la Seu d'Urgell i Balaguer. D'altra banda si hi afegim la variable capital/censals, els més cars són deguts a Lleida, a Cervera i a la Seu d'Urgell. Cal fer especial esment al món hipotecari cerverí, pocs censals prestats per poques cases i cars.

.-Cotització. La xifra mitjana de cotitzacions a Lleida és de 179% per les finques rústiques i 164% per les urbanes, la més baixa de Catalunya, però si ho ponderem amb la qualitat de les terres oferides en subhasta el resultat és certament satisfactori. Els anys de més animació al mercat de les subhastes foren els anys compresos entre el 1842 i el 1844 quan més finques es taxaren, i el 1842-3 quan més finques es remataren. Pel 1842 el 55,61% de les finques i el 43,86% de les terres ja estaven en mans de nous propietaris, a més Hisenda ja havia ingressat el 75,08% dels diners bestrets. Pel que fa a la distribució comarcal d'aquestes terres predominen les terres garriguenques, el número de finques segarrenques i la cotització més elevada és la de l'Alt Urgell.

FINQUES URBANES.

A la província de Lleida es desamortitzaren 40 convents, 18 molins de farina (de 4 molins de farina se subhastava solament l'arrendament), 14 d'oli, 10 forns (5 eren establerts) i la resta fins arribar a 276 finques urbanes desamortitzades eren cases. La situació de les cases és variada, malgrat el predomini de les 92 cases situades a la ciutat de Lleida en els diferents barris, les 17 de Castelldans, les 18 de la Seu d'Urgell, les 8 de Juneda i la resta es distribueixen entre 60 poblacions diferents. 328 328 Predominen les finques del clergat regular, per bé que quatre ordes recullen una part important de les peces subhastades i dels diners esmerçats en la compra de sengles finques. Del clergat regular es recolliren 181 finques, taxades en 4.482.306 rals, rematades en 7.574.237 rals i la seva cotització arriba al 169%. D'altra banda el clergat secular prescindia de 95 finques, taxades en 998.705 rals, rematades en 1.465.633 rals i cotitzades al 147%.
Si la distribució de la terra era bastant desequilibrada, en l'exemple de les finques urbanes passa el mateix, atès que una sèrie de finques solament podien ser adquirides per un determinat tipus de comprador: convents, molins, forns,...Entre els clients que reuneixen més finques urbanes trobem Pau Figuerola que compra 16 cases; Albert Camps14, i Francesc Benet 7. Cal comentar fets curiosos com el d'Ignasi Girona que reuneix 6 molins o Càndido Jordana que compra 2 convents a Cervera i serveix d'intermediari per rematar-ne uns quants més. És interessant no oblidar la rapidesa amb què es remataven les finques urbanes.

ELS BENEFICIARIS

Es tracta d'un dels apartats més interessants en els treballs de desamortització. Habitualment sempre s'analitza el veïnatge, el grup social del comprador, el nombre d'adquisicions, la forma de pagament i si pertany a grups socials rurals o urbans, però poques vegades s'aprofundeix massa en el paper que juguen aquests personatges dins el seu medi social. De vegades un beneficiari pot comprar ben poca cosa, i en canvi, resultar-ne enormement afavorit de la desamortització. Nosaltres en el capítol dedicat als beneficiaris hem tingut en compte aquesta variable. Generalment s'admet que la burgesia és la gran beneficiària del procés desamortitzador, i de fet si fem una lectura ràpida ho és. Amb tot, compraren béns subhastats 296 persones o societats. Però abans ens agrada destacar una figura que sense comprar res també es beneficia de la desamortització; és el cas de l'intermediari. Al voltant de les subhastes es teixia una complexa xarxa d'amistats personals, parentius, societats que remataven terres d'altri. Àdhuc de vegades aquests intermediaris s'intercanviaven el paper. Hem comptat 33 intermediaris, dels quals 17 compren béns i 18 no. Així s'adquireixen el 20,62% de les finques, que suposen el 52,47% de la terra comprada i el 55,46% dels diners bestrets en l'operació esmentada. Uns altres oblidats però alhora també beneficiats són els que poden redimir el cens i així fer-se amb el domini total. És el que farà Antoni Minguell de Barbens, Josep Solé d'Arbeca, Vicenç Morell de Balaguer o l'hereu Marlet, Lluís Fàbregas de Barcelona. O bé recuperar el patrimoni familiar que formava part d'algun beneficiat, com els germans Sala de Ponts. Entre els hisendats rurals deuria tenir èxit el fet de poder acudir al remat pel cobrament del drets senyorials, com l'onzè, el sisè, l'herbatge o el lluïsme. No hi manquen noms com Joan Puig i Coll de Talladell, Marià Agelet de Lleida o Jaume Ceriola de Barcelona. Més lluny de les possibilitats de molts quedava la redempció del censal anunciat a l'1,5%, solament hi assistiren Joan Mestres, Ignasi Batiller, Tomassa Marlet tots de Lleida i Domènec Escolà de Torres de Segre. Pel que fa als compradors de terra hem de recordar la màxima següent: part de la terra és comprada pels barcelonins i part de les finques pels lleidatans (de la ciutat de Lleida). Aquest pagesos beneficiaris de la desamortització són residents a la ciutat de Lleida, fet habitual aleshores. Solament el 31,66% de les finques foren rematades per compradors residents a la població on es ven la finca. Es tracta de petits compradors que pagaran el 18,79% dels diners moguts en la compra de terres. El compradors barcelonins adquireixen el 21,73% de les finques, el 52,26% de la terra i aporten el 38,71% dels diners. Es tracta de terra bastant econòmica dedicada a prats de secà per a la ramaderia. La burgesia és sens dubte, la classe social interessada a accedir a la propietat. Representa el 32,08% dels compradors, adquireix el 44,96% de les finques i paga el 72,56% dels diners. Els propietaris (entre els quals hem afegit els que apareixen als protocols notarials com a hisendat, pagès o propietari, de vegades de forma aleatòria) representen el 61,82%, compren el 47,89% de les finques i hi esmercen el 20,17% dels diners. Segons aquestes xifres hom pot dir que el mateix percentatge de finques han recollit els grups propietaris i els burgesos, ara bé, aquests darrers hi aportaren una xifra molt més important de diners, de fet es quedaven les finques millors i sobretot part de la terra. No oblidem les xifres següents: el 3,04% dels compradors aclaparen el 20,12% de les finques i el 74,18% de les terres, pagant el 38,71% dels diners bestrets. Podem seguir amb aquesta mena de xifres desorbitades: 7 persones gasten més d'1 milió de rals de billó -cada una- en tota l'operació, es tracta d'Ignasi Girona, Lluís Vandenbossche, Francesc Murlans, Jaume Mestres, Pau Figuerola, Jaume Torrents i Gaspar Remisa. En canvi, si ens fixem en les xifres de diners gastades per compradors forasters i els de la província de Lleida el resultat és el mateix, gairebé, la qual cosa confirma la idea que els lleidatans compraren terres bones i cares i els forasters, moltes i barates. El fet que els beneficiaris fossin els burgesos i els propietaris, i que tard o d'hora un grup forneix de gent a l'altre (sovint alguns comerciants acaben identificant-se com a hisendats), ens està mostrant una aliança entre la classe agrària benestant i la burgesia industrial o comercial. S'estava gestant el procés d'inserció agrícola en l'òrbita de l'economia de mercat. Una de les idees més clares de la burgesia fou eixamplar el seu patrimoni. Quan això no fou així, afavorí altres grups. Així intentava harmonitzar amb aquests altres grups i acostar-los a l'estat burgès. Al capdavall si la burgesia no hi participà més activament, és una conseqüència del tipus de finques posades a la venda. En síntesi la reforma agrària liberal ha suposat per damunt de tot un canvi radical en la naturalesa de la propietat. La desamortització, com a peça d'aquella reforma, contribueix a mantenir el ritme dels canvis que ja s'havien observat en l'estructura de la propietat i en la de l'explotació en l'època prèvia. La burgesia ha estat la gran beneficiària d'aquesta revolució que, a la llarga, és la seva.

Al "Boletin oficial de la provincia de Lérida" número 77, del dimarts 12 de novembre de 1839, trobem un apartat que diu: COMISION PRINCIPAL DE ARBITRIOS de amortización de la provincia de Lérida. Venta de bienes nacionales. Anuncio núm, 101.

Fincas nacionales que à virtud del Real Decreto de 19 de febrero, é instruccion de 1ª de marzo de 1836, han sido pedidas y en su consecuencia tasadas por los peritos nombrados con expresion del precio que ha de servir de base opara la venta y demas datos que se especificarán.

Monasterio de Scala.Dei.

Una heredad llamada el término de Melons, la que comprende una casa con sus corrales, y era de trillar, 510 jornales tierra de cultivo con 2350 olivos y 912 id. de pasto; linda à oriente con el término de Castelldasens; á medio dia con el Cogul; à poniente con los dos términos de Aspa y Artesa, y à norte con el término de Macherri, 252900 rs. vn.

Otra heredad llamada término de Macherri, la que comprende una casa caida, corrales para ganado, 910 jornales de tierra cultivo con 2100 olivos, y 808 de tierra para pasto; linda toda la heredad á oriente cone el término de Castell de Asens; à medio diacon el término de Melons; à poniente con el de Artesa; y norte con el término de Puigvert, 396800 rs. vn.

Una hacienda llamada término de S. Jaime de 143 jornales á saber; 112 de tierra de cultivo; y a los 31 restantes para pasto; linda à oriente y medio dia con el término de Castell de Asens, y à poniente y norte con el de Puigvert, 43600 rs.vn.

Otra id. llamada término de Mas Bertran; de 225 jornales á saber, 102 tierra de cultivo; y los 123 restantes para pasto; linda á oriente y medio dia con el Pinell y Castell de Asens; y à poniente y norte con el camino que dirige de Castell de Asens á Juneda y Concabella, 46250 rs. vn.

Otra id. llamada término del Pinell, de 145 jornales á saber, 62 de tierra de cultivo, y los 83 restantes para pasto; linda à oriente von el término de Concavella y Miravall, á medio dida con el término de Castelldasens y Mas Bertran; y á poniente y norte con el de dicho Mas Bertran y Concavella, 28650 rs. vn.

Otra id. llamada término de Concavella, de 178 jornales á saber: 152 tierra de cultivo, y los 26 restantes para pasto; inda á oriente con el término de Juneda y Miravall; á medio dia con el término de Mas Bernat y Pinell; y á norte con el camino de Castelldasens y Juneda, 57950 rs. vn.

Otra id. llamada término de Chisperta ó ya sea el Mas de Antost, con corrales para ganado la que comprende 364 jornales de tierra de cultivo, y 908 id. de id. para pasto: linda á oriente, medio dia, poniente y norte con el término de Castell de Asens, y los de Besas y Miravall, 198500 rs. vn.

Otra id. llamada término de Mas Roig con pleta y corral para ganado, era y cercado; que comprende 414 jornales de tierra de cultivo, y 233 id. de id. para pasto; linda à oriente con el término de Juneda, y el de Castell de Asens; á medio dia con el camino de id. y á norte con el término de Vimferri y Manresana, 166780 rs. vn.

Lo que se hace saber al público para su conocimiento, y á los interesados que han solicitado las tasaciones para que en el término de ocho dias que prefija el art. 16 de dicha Real Instruccion, manifiesten si se allanan ó no á satisfacer el respectivo valor detallado á cada finca para en su cirtud proceder al cumplimiento de las demas formalidades prevenidas. Lérida 4 de noviembre de 1839.- el Comisionado principal de arbitrios de amortizacion.- Manuel Salas.

Anuncio núm. 103

Fincas nacionales que à virtud del Real Decreto de 19 de febrero, é instruccion de 1º de marzo de 1836, han sido pedidas y en su consecuencia tasadas por los peritos nombrados con expresion del precio que ha de servir de base para la venta y demas datos que se especificarán.

Monasterio de Scala Dei

Una casa grande llamada Castillo, con sus corrales, almacenes y demas oficinas, todo derribado, sita en el pueblo de Castelldasens. linda á oriente con el pajar y era; a medio dia con el huerto; á poniente con la viuda Sans, calle del horno y otros; y á norte con un camino que va al pueblo, 150000 rs. vn.

Cinco id. juntas, sitas en la calle mayor del mismo pueblo: lindan por un lado con el camino de Lérida; por el opusto con Raimundo Aldomà; y por detras con Maciá Bonet; á cinco mil rs. vn. cada una, 25000 rs. vn.

Otra id. en el propio pueblo: linda á oriente con la calle mayor; á medio dia con con Pablo Segura; á poniente con el camino que dirige á Aspa; y á norte con un callejon que dirige á Lérida, 5000 rs. vn.

Otra id. sita en la referida calle mayor: linda á medio dia con el cerco; á poniente con el corral de Francisco Segura; y á norte con Pedro Segura, 5000 rs. vn.

Otra id. en la misma calle: linda á oriente con José Seró, á medio dia con Francisco Griñó; y a poniente con dicha calle llamada de casa del clavelina, 5000 rs. vn.

Otra id. sita en el expresado pueblo: linda á oriente con la plazuela; á media dica con Raimundo Aldomà; á poniente con el camino que dirige á Puigvert; y á norte con Francisco Segura, 5000 rs. vn.

Otra id. en la insinuada calle mayor: linda á oriente con el huerto del Monasterio; á medio dia con un patio de José Ferran; á poniente con dicha calle; y á norte con Pedro Borrull, 7000 rs. vn.

Dos id. unidas con el horno de pan cocer, sitas en el sobre dicho pueblo: lindan á oriente con el fuerte ó castillo; á medio dia con dicha calle; y á norte con la Iglesia, 7000 rs. vn.

Dos id. para poner leña frente del horno: lindan á oriente con los herederos del Queralt; á medio dia y poniente con la viuda Sans; y á norte con la calle del horno, 5000 rs. vn.

Un corral con su pajar sito en dicho pueblo: linda á oriente con Jose Ferran y camino que va á la Sierra; á medio dia con el farraginal y huerto á poniente con el castillo; y á norte con el camino que dirige á la Sierra, 100000 rs.vn.

Un molino de aceite: que linda á oriente con la balsa; á medio dia con el Tancat; á poniente con el camino que va al Tancat; y á norte con una calle que dirige al pueblo 125000 rs. vn.

Lo que se anuncia al público para su conocimiento, y á los interesados que han solicitado las tasaciones para que en el término de ocho dias que prefija el art. 16 de dicha Real Instruccion, manifiesten si se allanan ó no á satisfacer el respectivo valor detallado á cada finca para en su cirtud proceder al cumplimiento de las demas formalidades prevenidas. Lérida 9 de noviembre de 1839.- el Comisionado principal de arbitrios de amortizacion.- Manuel Salas.

QUER, Marià:

Resident a Granja d'Escarp i el 1846 a Lleida. Hisendat. Diputat conservador el 1876. Formava part de la junta gestora per la construcció de ferrocarril entre Espanya i França (pel Noguera Pallaresa). Tenia arrendats els fems de les terres ermes del terme de Seròs. Mateu Palau rematava per ell.

-Adquirí una casa al carrer Palma, 5 de Lleida per 14.900 rals i una altra al carrer Cavallers, 23 per 355.000 rals. Ambdues pertanyien a les Monges de l'Ensenyança de Lleida. Pagaria en títols i en 8 pagues.

-El dia 18 d'abril del 1849 adquirí a Castelldans 6 pórques de Scala Dei per 2.640 rals.

-El dia 14 de juliol del 1849 adquirí un molí d'oli i farina a Torres de Segre, en societat, però no sabem el nom dels altres socis, per 171.072 rals. Tot plegat invertia la xifra de 543.612 rals.

REMISA I MIARONS, Gaspar:

Resident a Madrid. Capitalista. Francesc Murlans era el seu intermediari.

-El dia 28 d'agost del 1845 adquirí convent al carrer de Sant Antoni de Lleida, pertanyent als Mercedaris de Lleida. Pagaria 282.000 rals en títols.

-El dia 3 de juliol del 1844 adquirí "La Xisperta", al terme de Castelldans, de 1.272 jornals, pertanyent a Scala Dei. Pagaria 500.000 rals en títols.

-El dia 23 de juliol del 1848 adquirí una heretat a Castelldans de 220 jornals, pertanyent a Scala Dei. Pagaria en títols 221.000 rals. Tot plegat abonà la xifra de 1.003.000 rals. A. Sòria també adquirí béns desamortitzats, concretament quatre finques de 1.150 hectàrees per 995.599 rals.

De la seva biografia sabem que nasqué a Sant Hipòlit de Voltregà, sembla ser que la seva família procedia dels Països Baixos; la fortuna de la família no deuria ésser massa considerable, almenys no ho fou prou per a l'ambició de l'hereu, Gaspar, que vers l'any 1810 comença a fer soroll en el món de les finances de Barcelona. La seva fortuna es forjà en anys especialment difícils: 1812-1822. La seva col·laboració amb les autoritats franceses no fou cap obstacle, una vegada evacuada la ciutat per les forces napoleòniques, féu bon servei als exèrcits reials. L'any 1818 funda la casa "Remisa i Casals", de la qual era soci el seu cosí Josep Casals i Remisa, encara que la major part del capital era seu. Comença aquí la seva carrera com a banquer. L'any 1823 fou decisiu per a ell. Es féu càrrec de l'avituallament de l'exèrcit francès, li costaria molt de rescabalar els diners invertits en l'empresa, fins que l'any 1826 i amb l'ajut del general Castaños se'n sortirà. Així comença a introduir-se en els cercles oficials de la Secretaria de Hisenda. El ministre López Ballesteros l'anomena Director General del Tresor Reial, el mateix any 1826. Entretant la banca de Barcelona quedà en mans del seu cosí, i a Madrid fundarà una sucursal de la casa "Casals i Remisa" que aviat superaria la central de Barcelona. Remisa no fou un polític ni es lligà obertament a cap partit, però per comunió d'ideals, s'acostà al partit moderat. Altres negocis seus foren les mines de carbó de Guadalcanal i Riotinto, i el Canal de Castella aquest darrer amb el 70% del capital. L'any 1833 presentaria la dimissió del càrrec, i el 1843 seria senador. Poc intervingué en política, però la seva influència a la capital va créixer molt. Comptava amb l'amistat de la reina Maria Cristina, fins i tot assessoraria a Ferran II de Nàpols. L'any 1835 se li concedí el títol de Vescomte de la Casa Sanz i Marquès de la Casa Remisa. Una carta de Llauder reflecteix la seva indignació davant el bandolerisme dels barcelonins pels fets de juliol de 1835. No elogiava la política desamortitzadora de Mendizàbal, la qualificà d'injusta i desencertada econòmicament (Paradoxa).Admirava França i la política de Guizot, gran amic seu. Des de Madrid no oblidava la màxima aspiració de la burgesia catalana: el proteccionisme. Una vegada acabada la construcció del Canal de Castella, emprengué la construcció del Canal d'Urgell: 1844. Era sense cap mena de dubte el punt més alt de la carrera d'en Remisa. L'empresa que ocuparia el final de la seva vida fou el Banc de Isabel II, presidit per ell, i concebut amb les noves directrius de la Banca Europea. Fou rival del Banc de "San Fernando" que romania ja antic i encarcarat. Però amb la febre especuladora del 1847, Remisa hagué de suportar la fusió d'aquests dos bancs. Morí l'any 1847 sense que la seva fortuna trobés digne continuador.

RIBELLES, Josep Antoni:

Resident a Castelldans.

-El dia 11 d'agost del 1841 adquirí casa al carrer Forn de Castelldans, pertanyent a Scala Dei. Pagaria 162.000 rals en metàl·lic.

-El dia 3 de juny del 1841 adquirí casa al carrer Major de Castelldans, pertanyent a Scala Dei. Pagaria 5.000 rals en títols.

ROCA, Joan Baptista:

Coronel graduat de l'exèrcit de terra i al "Diario de Barcelona" apareix com a coronel d'artilleria i hisendat. Secretari de la "Comisión especial para el repartimiento de la contribución territorial de Barcelona".

-El dia 13 de febrer del 1843 adquirí 225 jornals de terra a Archs, al Mas Bertran al terme de Castelldans, pertanyents a Scala Dei, per 205.500 rals.

-El dia 13 de febrer del 1843 adquirí 145 jornals de terra al terme de Concabella a Arcs, pertanyents a Scala Dei, per 140.000 rals.

-El dia 9 de desembre del 1840 adquirí el "Mas Roig" al terme de Juneda, pertanyent a Scala Dei, per 637 jornals de past. Pagaria 315.000 rals.

Però Joan Baptista Roca després d'acudir a les subhastes i rematar uns preus molt alts, al cap d'una o dues pagues es declarava insolvent, cedint les propietats a d'altres compradors. Pensem, però, que es podria tractar d'un especulador de béns immobles i qui sap si d'un home de palla de Josep Salomó o del Marquès de Remisa que sempre acudien a cobrir les seves insolvències.

ROMEU, Joan Bautista:

Resident a Lleida. Hisendat i contractista de l'enlluernat de la ciutat per 26.500 rals, tractant de carns i propietari d'un molí de dues bigues. Republicà progressista, va fer costat a l'alçament del governador militar Josep Fernàndez de Teràn, el 1868 contra el règim isabelí.

-El dia 16 de setembre del 1842 adquirí una horta de la partida Fontanet de 2 jornals 5 pórques i de la partida Jesús d'1 jornal 8 pórques, pertanyents a les Monges de l'Ensenyança de Lleida. Pagaria 203.500 rals en títols i en metàl·lic.

-El dia 16 de setembre del 1842 adquirí una casa al carrer Tallada 2, de Lleida. Pagaria 18.775 rals.

-El dia 15 d'abril del 1841 adquirí casa a Portalet de Sant Andreu 12, de Lleida, pertanyent a Scala Dei, pagant 14.832 rals en títols.

-El dia 21 de gener del 1842 adquirí 6 jornals de terra pertanyents a Scala Dei, pagant 2.405 rals en metàl·lic i en 8 pagues.

-El dia 21 de gener del 1842 adquirí 15,5 jornals de terra de Castelldans, pertanyents a Scala Dei, pagant 2.900 rals en títols.

-El dia 21 de gener del 1842 adquirí casa al carrer Major de Castelldans, pertanyent a Scala Dei, pagant 5.000 rals en metàl·lic.

-El dia 21 de gener del 1842 adquirí 20 jornals de terra a Castelldans, pertanyents a Scala Dei, pagant 25.500 rals en metàl·lic.

-El dia 2 de març del 1844 adquirí 7 jornals 4 pórques de terra pertanyents al Curat de Benavent, pagant en metàl·lic 20.600 rals.

-El dia 25 de juny del 1843 adquirí 5 jornals 4 pórques a Cedó, pagant en metàl·lic 3.500 rals.

-Adquirí casa al capítol, de Lleida, pagant 13.900 rals en metàl·lic.

Tenia arrendades totes les finques d'1 jornal 7 pórques dels Franciscans de Lleida per 693 rals.

TICO Magí

Resident a Castelldans. Rematat per Francesc Benet de Lleida.

-El dia 2 d'abril del 1839 adquirí 95 jornals 2 pórques de terra al terme de Borges, dels Carmelites Calçats, pagant 153.458 rals en títols.

-El dia 13 de juny del 1841 adquirí casa al carrer Major de Castelldans pertanyent a Scala Dei pagant 7.000 rals en metàl·lic.

VAMDENBOSSCHE, Lluís (actualment Van den Bossche ) i la Societat Civil Belga:

Resident a Brussel·les i Barcelona,el 1870 a Lieja. Soci de la "Compañía de Aguas de Barcelona. Sociedad Belga" introduïren el contador per a saber la quantitat d'aigua consumida. Francesc Aldomà i Joan Baptista Roca remataven per ell.

-El dia 23 de maig del 1842 adquirí l'heretat Melons, amb past i oliveres, de 1.422 jornals al terme de Castelldans, pertanyent a Scala Dei, pagant 604.000 rals.

-El dia 4 de setembre del 1840 adquirí l'heretat Matxerri amb past i oliveres de 1.718 jornals, al terme de Castelldans, pertanyent a Scala Dei, pagant 116.000 rals en títols.

-El dia 13 d'octubre del 1841 adquirí 178 jornals de terra al terme de Comabella, pertanyent a Scala Dei, pagant 116.000 rals.

-El dia 13 d'octubre del 1841 adquirí 7 jornals de terra, casa, corral al terme de Castelldans, pertanyents a Scala Dei, pagant 2.775 rals en títols.

-El dia 13 d'octubre del 1841 adquirí camí Aspa per 84 jornals al terme de Castelldans, pertanyent a Scala Dei, pagant 13.920 rals en títols.

-El dia 13 d'octubre del 1841 adquirí terra i corrals a Mandanya, terme de Castelldans, pertanyent a Scala Dei, de 73 jornals, pagant 130.000 rals.

-El dia 13 de novembre del 1841 adquirí el "Mas de Antost" de Castelldans per 41 jornals, pertanyent a Scala Dei, pagant en títols.

Tot plegat la societat desemborsà una xifra de 1.899.695 rals i adquirí 3.532 jornals de terra, que aviat revendrien a d'altres.

ALDOMA IGNASI:

Resident a Bellvís.. Hisendat. Adquirí teres a Castelldans per 4.500 rals, tot plegat un jornal i tres porques.

CAPMS ALBERT.

Resident a Lleida. El dia 15 d'abril del 1844 adquirí casa al carrer del forn de Castelldans per 3.715 rals.

El dia 17 de febrer del 1843 adquirí dos corrals a Castelldans per 8.400 rals.

El dia 25 de setembre del 1847 adquirí a Castelldans 2 jornals de terra i dos edificis; tot plegat per 49.438 rals.

CASES JAUME, SANS I PARERA TERESA.

Jaume era resident als Arcs el 1842, però el 1841 residí a Castelldans. Teresa era resident als Arcs.

El dia 11 d'agost del 1841 adquiriren dos forns a Castelldans per 8.450 rals.

COSTAFREDA FELIP.

Resident a Castelldans, pagès. el dia 11 de juliol del 1841 adquirí, al carrer major de Castelldans, casa per 5.000 rals.

FARRAN MENOR JOSEP.

Resident a Castelldans. Propietari d'una taula de billar a lleida. El dia 11 de juliol de 1841 adquirí dos cases al carrer major de Castelldans per 10.000 rals.

FARRERONS ANTONI. (societat)

Resident a Castelldans i el 1851 a les Borges Blanques. Adquirí casa i corrals amb trull i cups a les Borges Blanques, a la plaça major per 59.000 rals.

FIGUEROLA PAU.

Resident a Lleida. El 23 de novembre del 1847 adquirí casa i castell a Castelldans. 120.000 rals.

El dia 11 d'agost de 1843 adquirí 5 cases al carrer Major de Castelldans per 31.000 rals. (amb Ignasi Girona)

El dia 17 de juny de 1841 adquirí corral i pallera a Castelldans i un molí d'oli per 262.000 rals. (amb Ignasi Girona)

El 9 de març de 1841 adquirí 72 jornals per 49.100 rals. (amb Ignasi Girona)

El 16 de desembre del 1847 adquirí 18 jornals per 6.500 rals. (amb Ignasi Girona)

El 16 d'agost del 1841 adquirí 10 jornals per 15.1440 rals.  (amb Ignasi Girona)

MIRET FRANCESC.

Resident a Torres de Segre. El dos d'agost del 1845 adquirí 2 cases a Castelldans per 10.332 rals.