TORNAR.
L’haiku és una composició poètica molt breu, original de la literatura japonesa, que es composa de només tres versos i 17 síl·labes amb una estructura de 5/7/5. La cultura occidental va incorporar aquesta forma poètica al patrimoni literari, especialment a Anglaterra, França i Espanya: en castellà el varen practicar autors com Federico Garcia Lorca, Antonio Machado i Juan Ramon Jiménez i en català destaquen Josep Carner, Carles Riba i també Eugeni d’Ors. La brevetat i senzillesa del poema fa que resulti intens per les coses que suggereix més que per les que diu. Ramón Gómez de la Serna va dir que els haikus eren una mena de telegrames poètics. Hi ha molta gent normal que escriu haikus i tankes [la tanka és un poema de cinc versos plans sense rima, i l'estructura sil·làbica és 5-7-5-7-7]. De fet, encara ara tots els diaris importants del Japó inclouen una pàgina on se n'hi poden llegir. Tant els haikus com les tankes són dues formes molt properes. Tots aquests "versos" estan estrets del llibre EN COIXÍ D'HERBA de Miquel Desclot. He fet una tria dels que m'agraden. |
KAKINOMOTO HITOMARO (636-710)En topar un home mort al puig KaguEn coixí d'herba, sobre jaç de viatge, de qui ets l'home, tu, no oblidadís de casa, on deuen esperar-te? ****** No cobriu, núvols, la cara de la lluna¡ Que, allà on es trobi, sé que ella deu mirar-la amb tendra melangia. ****** Pel mar de l'aire picat d'ones de núvols voga la lluna cap a un bosquet d'estrelles, per colgar-s'hi entre fulles. YAMANOUE OKURA (659-733)A la mort del seu fillÉs massa jove per saber la drecera. Preneu l'ofrena, àngel del món de sota i dueu-lo a l'espatlla. PRÍNCEP ÖTSU (663-687)A la senyora IshikawaTot esperant-te al bosc de la muntanya, a la serena, la humitat m'amarava de la rosada freda. ***** Abans del suïcidi forçatAvui que miro per darrer cop els ànecs com s'escridassen a l'aiguamoll d'Iware, m'haig de fondre entre els núvols. SENYORA ISHIKAWA (Segle VII)Resposta al príncep ÖtsuSi així esperant-me, la humitat t'amarava, com em plauria haver estat la rosada al bosc de la muntanya! ****** Si ja sóc vella, una dona anciana, per què em prenia l'amor amb tanta fúria, com una pobra noia. ÖTOMO TABITO (665-731)Quina riota, l'home que es creu un savi i no beu sake! Si el mires de la vora sembla realmente un mico. ****** Abans que viure aquesta vida absurda, vull ser una tina plena fins dalt de sake: tot jo en remull de sake! ******* En tornant a l'antiga casaLa casa buida, sense ningú que l'ompli, més em contrista que quan pel món errava, per tot coixí, les herbes. MONJO SHAMI MANZEI (primera mitat del segle VIII)La nostra vida, s'assembla a alguna cosa sinó a la barca que albada endins s'esfuma sense deixar ni traça? SENYORA KASA IRATSUME (segle VIII)A Ötomo YakamochiEntrat el vespre, "a dormir" ja ens commina el toc de queda, però el desig que sento em té per tu desperta. ****** A Ötomo YakamochiSi de delera pogués morir una dona, per tal febrada jo cent i mil vegades ja hauria de ser morta. ARIWARA YUKIHIRA (810-893)El xal de la boira que du la primavera és de punt tènue: el vent de la muntanya en un no res l'esquinça! ONO KOMACHI (c. 825-c. 900)En resposta a una invitació de Funya YasuhideTrista i ombriva, soc com l'herba que flota, desarrelada; si un corrent se me'enduia, de grat m'hi lliuraria. ****** D'amor encesa, vindré a la nit a veure't, sense amagar-me: els xafarders no aguaiten també al camí del somni. KAMUTSUKE MINEO (segle IX)En ser incinerat el canceller Fujiwara Monotsune al turó de Fukakusa, Kiöto.Tanys de cirera dels camps de Fukakusa, si teniu ànima, aquesta primavera floriu només en negre. MONJO SOSEI, YOSHIMINE HARUTISHI(actiu entre 859 i 923)Algú sap dir-me on viu el vent culpable d'afollar els pètals? Digueu-m'ho, que aniria corrents a escridassar-lo. FUJIWARA TOSHIYUKI ( ?-907)Si la rosada només de blanc s'agença, què ho fa que tinta amb mil i un matisos les fulles de l'octubre? ÖE CHISATO (actiu entre 889 i 923)Amb més llestesa que no el vent esbarria les fulles grogues, efímera s'escola la nostra vida humana. KI TSURAYUKI (c. 872 - c. 946)Nit d'estiuEl riu de llàgrimes que m'ha adollat la vida és la bromera de les ones contínues que ni a l'hivern es glacen! ****** Com em contrista que l'any vell s'esvaeixi! Al mirall límpid, també la meva imatge s'esvaeix, entelada. ANÒNIMS DEL KOKINSHÜ (compilació de l'any 920)De primavera, quan tants ocells saluden el temps del canvi, tot sap rejovenir-se.... i només jo envelleixo. ****** Si la Vellesa m'hagués dit que venia..... tancava portes i li feia, en resposta: -Tothom és fora, ho sento! ****** Torrent que corre, a estones romanceja, segons l'adagi. Per què l'amor que sento no troba gorgs ni platges? TAIRA KANEMORI (? - c. 991)Ni que l'amagui, l'amor que em senyoresa se'm pinta al rostre i tothom em pregunta: -Doncs, quina una te'n passa? IZUMI SHIKIBU (c. 976 - c. 1033)Si aquell que espero vingués justament ara, oh, què faria? No vull pas que em trepitgin la neu verge del pati. ****** Sentint-se prop de la fiDes de la fosca, una més fosca via em cal emprendre: des de lluny il·lumina'm, lluna de carena. FUJIWARA KUNIYUKI (mitjan segle XI)M'imaginava que era gebre a la roba que l'embranquia, però quan l'he espolsada, era claror de lluna! MINAMOTO TOSHIYORI (1055 - 1129)A nit entrada, un cucut, per sorpresa, trenca el silenci. Però, amb qui parlaria? Només tinc la meva ombra. MINAMOTO YORIMASA (1104 - 1180)Abans de suïcidar-se per seppukuCom arbre fòssil que mai no floriria, la meva vida, perduda l'esperança de llevar fruita un dia. MONJO SAGYÕ, SATÕ NORIKIYO (1118 - 1190)Des de la seva cabana, a la muntanyaLa gent arriba per guaitar la florida en llargues colles. Vet aquí el sol defecte d'aquestes flors badades. TAIRA TADANORI (1144 - 1184)Versos escrits poc abans de morir en combatEn caure el vespre, un cirerer m'estatja com una fonda. Hi tinc per hostalera una flor solitària. FUJIWARA TEIKA, DADAIE (1162 - 1241)A la mort de SaigöCom ell volia, hi havia lluna plena quan traspassava. Però és trist seguir el núvol fins allà on s'esfumava! EMPERADOR GO-TOBA (1177 - 1239)Ni flors obertes ni fulles enrogides en cap brancatge. Oh neu que als pins floreixes, no et fonguis encara. EMPERADOR TSUCHIMIKADO (regnà entre 1199 - 1210)La neu arriba al seu mas solitariTot i colgada de fullaraca morta la carretera, sense perdre's arriba l'hivern a casa meva. EMPERADOR GO-DAIGO (1288 - 1339)En refugio a sota la pineda i la serena m'humiteja les mànigues ja prou xopes de llàgrimes. ****** La gent de casa deuen mirar la lluna, a hores d'ara. Si tan sols pogués dir-los que també jo la guaito! TOKUGAWA MITSUKUNI (1628 - 1701)Contra les roques, la lluna s'esbadia en mil rajos. Les ones, recollint-los, en un de sol els trenen. NOZAWA BONCHÖ (c. 1640 - 1714)Feixos de llenya, tallats, en una pila, encara broten. MATSUO BASHÖ (1644 - 1694)El mes de pluges les potes de la grua ha fet més curtes. ****** En coixí d'herba, de nit. Un gos udola sota la pluja. ****** L'any ja s'acaba..... Jo encara amb la pallola i les sandàlies. ****** És primavera! El món té just nou dies.... oh camps, muntanyes! ****** Una paraula, només, i et glaça els llavis la tramuntana. ****** Un pont suspès. Com s'hi arrapen les heures, com a la vida! ****** Xinxes i puces. Vora el coixí on dormo un cavall pixa. ****** Ja s'enfosqueixen els ulls de la miloca. Piulen les guatlles. KONISHI RAIZAN (1654 - 1716)Noies a l'arròs. Només la seva cançó se salva del llot. ENOMOTO KIKAKU, TAKARAI (1661 - 1707)Primeres volves. A qui li abelleria quedar-se a casa? HÖJÖ DANSUI (1663 - 1711)Ni al pas del rei es lleva la pallola, l'espantaocells. TACHIBANA HOKUSHI (1665 - 1718)Uns pals de barca en rengle, illa perduda entre la boira. YOKOI YAYU (1701 - 1783)Plantant l'arròs, es pixa a l'arrossar d'un seu company. TAN TAIGI (1709 - 1771)Sega de l'ordi. La pols posa sordina a la campana. ****** Vol de lluernes. Voldria exclamar: -Guaita!- però estic sol. ****** A l'hort de melons la guineu i el lladregot es topen de cap. ****** Les orenetes "L'any passat també hi érem!" sembla que diguin. ****** Quin goig, passar el gual, en l'ardència de l'estiu, sandàlies en mà! OZAWA RO-AN, FUJIWARA SADANAGA (1725 - 1803)Ah, les riqueses del món són com les perles de la rosada: rutilants damunt l'herba fins que el vent les escombra. ****** Com deixaria de fer saber el que sento, si fins s'expliquen els arbres i les herbes contra el vent que els agita? KURITA HIJIMARO (1737 - 1811)Sentint les notes de la incansable alosa, que fredes trobo les boires que embolcallen els camps de primavera! KAMO SUETAKA (1752 - 1842)Com permetria que entrés la lluna freda per la finestra, si no fos per la flaire de la flor de prunera? MONJO RYÖKAN, YAMAMOTO EIZÖ (1757 - 1831)Au, amic, vinga, tingues el cor alegre, que jo ja ballo! De debò dormiries amb aquesta llunassa? ****** Que quina herència us llegaré? Doncs pètals per primavera, cucuts per la canícula i erables per l'octubre..... ****** Oh, dolça calma. estès en coixí d'herba. tan lluny de casa! KOBAYASHI ISSA (1763 - 1827)Torno al meu poble. Tota cosa, arribant-hi, m'és romeguera. ****** Caquis silvestres. La mare se'n reserva la part més aspra. ****** Sense cap talent, també sense cap pecat: el son de l'hivern. ****** A la mort del seu fillMón de rosada. El món és just rosada. I amb tot, amb tot..... ****** Tot sol i vern em menjo el meu recapte. Vent de setembre. KAGAWA KAGEKI (1768 - 1843)Aquella mossa que de noi espiava, fent passar l'euga per sobre l'herba tendra.... ah, també deu ser vella! KUMAGAI NAOYOSHI (1782 - 1862)Oh, que no bufi el vent a la pineda de la muntanya, coberta pel silenci d'una forta nevada! ÖTAGAKI RENGETSU (1791 - 1875)El qui em negava hostalatge aquest vespre m'ha estat propici: he dormit sota el pètals i la lluna entelada. ISHIKAWA YORIHIRA ( 1791 - 1859)Guaiteu, hi ha tantes violetes disperses per prats i marges que els nius de les aloses esclaten de fragància. CHIGUSA ARIKOTO (1796 - 1854)Tantes vegades com vinc a guaitar el Fuji em meravello que sempre, amb vent, amb núvols, sembli una vista nova. ÖKUMA KOTOMICHI (1798 - 1868)A l'altra vida no aspiro pas a néixer de casa bona; altra cosa no espero sinó ser jo, com ara. ****** Avui frueixo, mentre puc, la beguda que encara em resta. Les penes que m'aguaiten ja em lleurà de sofrir-les. HATTA TOMONORI (1799 - 1874)Que l'oreneta torna la primavera és cosa certa. Els sentiments dels homes no són mai tan fiables. TACHIBANA AKEMI (1811 - 1868)Plaers solitarisOh quina joia, quan, després de cent dies de barallar-t'hi, aquell vers repatani tot d'una es descabdella! ****** Oh quina joia, quan, fullejant un llibre hi descobreixo algú que se m'assembla prou per emmirallar-m'hi. EMPERADRIU SHÖKEN (1849 - 1914)El nevat Fuji cap per avall s'estira al llac Hakone. Oh, mireu-lo com gronxa al deixant d'una barca! EMPERADOR MEIJI (1852 - 1912)Al meu jardí, una al costat de l'altra, plantes natives i plantes forasteres hi creixen ufanoses. ****** No sé queixar-me de la calor si penso en els pagesos que sota el sol s'ajupen als arrossars bullents! ****** Si per la pàtria colpegeu l'adversari amb tota força, no perdeu mai de vista que us cal estimar els homes. ****** Al cel, tan ample, no hi ha hagut mai fronteres, però a la terra els països s'afanyen a tancar-la en parcel·les. ****** Els millors versos es troben....a la boca de la mainada, que diuen en veu alta, sense embuts, el que pensen. ITÖ SACHIO KOJIRÖ ( 1864 - 1913)Quan els vaquers escriguin poesies, llavors sens dubte sorgiran amb empenta uns nous estils poètics ****** He abandonat la contrada dels homes per venir a un lloc on les blanques onades mig parteixen la terra. TAKAHAMA KYOSHI (1873 - 1938)Trista és la història. Sentida i oblidada. Tardor d'un avi. WAKAYAMA BOKUSUI, SHIGERU (1885 - 1928)Quants rius i serres em cal passar per veure aquella terra on mort la solitud? També avui continuo. ISHIKAWA TAKUBOKU (1885 - 1912)Amb la ment buida em vaig ajeure a l'herba, i una oreneta xisclaire i juganera se m'ho va fer a la cara. ****** Al parc, a l'ombra, hi havia una cadira atrotinada. Tan trista i desvalguda, que vaig anar-hi a seure. ****** Els del meu poble s'han malvenut les terres i només beuen! Amb aquest cor sense esma avui els visitava. ****** Ah, com enyoro el parlar del meu poble! Just per sentir-lo, m'arribo a l'estació i escolto la gentada.
|
.