Canonització dels sacerdots i laics

presumptes màrtirs dels anys 1936-1939

Postuladora: Sra. Sílvia Mònica Correale

Vicepostulador: Mn. Joan Ramon Ezquerra Pociello

Tribunal Diocesà:

Comissió històrica per l'estudi dels antecedents històrics per les causes de beatificació i canonització dels sacerdots i laics morts durant els anys 1936-1939

President: Mn. Francesc Martí Solsona

Vicepresident: Mn. Jacint Cotonat Cerqueda

Vocals

Comissió teològica:

 

 

 

 

 

 

Mn. Modest Camí Cristobal.

Havia nascut a Lleida el 1893. Sacerdot des de 1917, cantà la primera missa a l'ermita de la mare de Déu de Butsénit. Després de passar, com a vicari, per Aitona i Serós, en començar la guerra era rector de Castelldans. Hábil i reconegut com a modern catequista, tenia alhora facilitat literària i do de gents.

De res li serví la seva actuació per alliberar alguns detinguts pels fets del 6 d'octubre de 1934. En l'esclat de la revolta, estava malalt de febres palúdiques i, en un primer moment, el deixaren tranquil, fora dels mals tractes de què era objecte. Davant d'aixó decidí refugiar-se dins una cabana propera on aguantà gairebé tot el mes d'agost, però en empitjorar la malaltia, preferí lliurar-se a mans dels botxins a morir abandonat.

Presentant-se a les autoritats de Castelldans, fou detingut, traslladat a Lleida on se suposa va ser mort el mateix dia, 20 d'agost de 1936, i abandonat el seu cos prop del cementiri de la capital. Un dels seus millors ajudants, el Sr. Ramon Miquel, també morí màrtir.

 

 

Sr Ramon Miquel Falcó.

Havia nascut a Castelldans i va ser batejat el mateix dia a la parròquia de la Mare de Déu de l' Assumpció. Era el dia 7 d'octubre de 1895. Els seus pares foren Joan I Magdalena. Als 28 anys es va casar a l'Albagés amb Teresa Mor i Mor. No van tenir fills.

Va estar sempre un gran col·laborador de la parròquia de Castelldans. Persona de fe profunda i de pregària. Era ben conscient de l'odi que tenien molts a l'Església, i que el fet d'ajudar al rector de la parròquia, Mn Modest Camí, el podria perjudicar. De tota manera va continuar fent el que tocava, amb pau i convicció.

En començar la revolució ajudava a un germà seu franciscà i al rector de la parròquia que estaven amagats en una cova fora del poble. Quan el germà va decidir tornar al poble el va amagar a casa. Un bon dia, Ramon Miquel tornava de les feines del camp. En arribar a casa li preguntaren on era el seu germà. Ell no va voler descobrir-lo. I allí mateix l'afusellaren. Era el 20 d'agost de 1936.

 

 

 

 

 

Mn. Emili Roca Bragós.

L' 1 de febrer de 1874, n. Emili havia nascut a Castelldans.

Quan tenia 24 anys va ser ordenat prevere el 1898. Conegueren el seu ministeri sacerdotal a Butsènit de Montgai i Montmagastre, fins que, en arribar a 1920, va ser destinat a Alcoletge i, estant allí, el sorprengué la guerra.

Els revolucionaris, un cop destruït tot el que hi havia a l'interior de l'església, anaren a buscar-lo perquè no s'havia volgut moure de la rectoria. Veien la seva estada al poble com un destorb i un problema i, cercant solució, es reuniren a veure què podien fer amb ell. Optaren pel camí més fàcil. Amb l'excusa de buscar tresors i armes, escorcollaren ben bé la rectoria i, no trobant-hi res, s'endugueren el rector en direcció del camí dels Alamús i d'allí, prop d'Alcoletge, ja no va passar. Era el 22 de juliol de 1936. Les seves despulles decansen al cementiri de la seva parròquia.