EL PAPER MONEDA CATALÀ

Història: L'alteració de les circumstàncies econòmiques com a conseqüència de la guerra civil afectà el ritme normal de l'activitat financera de Catalunya i una gran escassetat de moneda fraccionària. Degut a la desaparició de la moneda fraccionària en argent, a la qual seguí després la de la xavalla, els estocs en circulació eren netament insuficients per al volum d'operacions de la nova economia, ja que el coure s'utilitzà per a les indústries de guerra, provocan greus dificultats en les transaccions comercials i de la vida ordinària. La Generalitat de Catalunya va fer front al greu problema de la qüestió monetaria i , al setembre del 1936, prengué la iniciativa de crear el Paper Moneda Nacional català de curs legal a tota Catalunya, amb la mateixa consideració i poder liberatori que els bitllets del Banc d'Espanya. Els "facciosos anomenaren despectivament aquest bitllets "pijames" (perquè sols servien per estar per casa) la qual cosa no era gens certa ja que fins i tot es cotitzaven a les borses estrangeres i la "casa" era prou gran com tot el territori català i comarques limítrofes d' Aragó i País Valencià. És va evitar el colapase monetari però no resolgueren l'incòmode problema de les dificultats del canvi. Imaginem la situació: van crear paper moneda de 1000, 500, 100, 50, 25, 10 i 5 pessetes quant el preu d'un kg de pa era de 75 cèntims, un kg de patates 35 cèntims i l'oli d'oliva costava 2'25 pessetes el litre. Davant la protesta dels ciutadans reclamant una moneda divisionària de curs obligatoria per a tothom, els municipis catalans, facultats pel Govern Català, emeteren moneda fiduciària de petits valors divisionaris posant així una mica d'ordre a tant de desori car obligaren a retirar tots els Vals i Bons fets per particulars.

CASTELLDANS:

Aquest nous bitllets estan presidits a l'anvers per l'escut de la vila i una dona amb una garba de blat i una falç a la mà dreta i una grapa de raïm a la mà esquerra. simbolitzant Ceres deessa de l'agricultura, el tot emmarcat per una bonica senefa de fruits i fullam. Al revers el valor de canvi està voltat per unes orles.

LES PRIMERES MONEDES

A Catalunya regia el sistema tradicional a Occident: lliures, sous i diners ( 1 lliura = 20 sous i 1 sou = 12 diners), dels quals els dos primers eren monedes de compte. Només circulava el diner sota diverses formes encunyades a Barcelona, Jaca, Magalona (diners Melgoresos) i Tours, com a seques més importants. Davant de tanta diversitat la monarquia tendí a la unificació i la propagació de la moneda de Barcelona. Tot i així encara varen sobreviure a l'acció reial la vigatana i l'emporitana fins a l'inici del segle XIV, i els melgoresos continuaven circulant molt entre 1213 i 1254; després quedaren més circumscrits al Pirineu, ja que foren considerats il·legals per Jaume I. A les Cors de Lleida (1214) es confirmà la moneda d'argent de quatern (llei d'argent de 4 dotzenes parts del total) i renunciaren al monedatge a Catalunya, l'impost de 1204, que representava un tribut del 5 per cent dels béns de cada súbdit.
Jaume I, de moment, continuà els sitema del diner de billó oquaternal, amb dos terços de coure i un d'argent, fins que en una nova emissió es decidí a rebaixar encara més l'argent. Fou el 1222 quan instituí el diner de doblenc encunyat a Barcelona per mitjà d'un ordenament reial en una emissió de 2.000 marcs, que es la primera marcada amb l'escut català. Des de 1258 la moneda de tern fou la corrent a Catalunya durant segles. A Lleida la moneda jaquesa i la de Barcelona foren equiparades el 1346 (3 sous de Barcelona = 2 sous jaquesos).

La revolució del coure tingué lloc entre els anys 1599 i 1680, i fou un procés d'inflació que va provocar un trastorn económic a totes les terres dominades per Castella. Els monaques castellans estaven apremiantment necessitats i van recórrer a un joc amb el valor de la moneda. Encunyaven gran quantitat de monedes de coure tipus "vellón", fent-les de coure pur sense aliatges de plata, amb la qual cosa la Corona es beneficiava de la diferència existent entre el valor del metall més despeses d'encunyació, i el valor nominal que es fixava la moneda. Així, a partir del 1604 va començar a aplicar-se lo que en deien el "resello" de la moneda,que permitia augmentar el valor de les existents, duplicant-lo i fins i tot triplicant-lo, només que remarcant-les amb una marca especila. La desvaloració va arribar a tal punt que els mercaders ni tans sols la comptaven, sinó que la pesaven.

MONEDES TROBADES A CASTELLDANS DIPOSITADES AL GABINET NUMISTÀTIC DE L' IEI.

Fou a les corts de Montsó de 1585 quan es plantejà la unificació entorn de les unitats de mesura emprades a la ciutat de Barcelona. La gran varietat de mesures existents, moltes amb el mateix nom i per al mateix producte però diferents d'un poble a l'altre, ha afectat negativament les transaccions comercials durant molts segles.

Dit any 1585 es van celebrar Corts Generals a la vila de Montsó i en el seu decurs el representant del braç eclesiàstic va proposar al rei d'unificar les diverses mesures usades al Principat, inclosos els comtats del nord, a les de Barcelona. D'aquelles Corts en sorgí la següent constitució:

DE PESOS, MIDAS Y MESURAS. TIT. XXIII

PHILIP en la Cort de Montso, Any M.D. LXXXV.

Cap. LXXXVIIII

Per levar los molts, i notables incovenients que resultant de haverhi diversitat de pesos, midas y mesuras en las ciutats, vilas y locs del Principat de Cathalunya, y Comtats de Rossello, y Cerdanya, perço, y altrament, puix es tota una mateixa provincia, y se governa per un mateix Loctinent general nostre, y ab las mateixas leys, statuim, e ordenam ab loatio, y approbatio de la present Cort, ab Constitució perpetua, que en part alguna de dits Principat, y Comtats nos puga tenir, rebre, ni usar altre pes, mida, ni mesura, sino la que se usa, y es approbada en la ciutat de Barcelona, ans he, haguts per revocats, tots, y qualsevol privilegis, usos y costums en contrari fins ací observats, en tots los dits Principat, y Comtats en lo esdevenidor, totas las ciutats, vilas,y locs, castells, y termens hajan de tenir, usar, y practicar en tot, y per tot, los mateixos pes, mida, y mesura, que te, usa, y practica la ciutat de Barcelona, y no alte, y que per fer la reductio del pes, mida, y mesura de totas las altras parts de dit Principat, y Comtats, al pes, mida, y mesuera de Barcelona, així en reduir los censos de forments, ordis, y altres grans, y també lo vi, oli, y altras qualsevol cosas concernents pes, mida, y mesura, a la mesura, pes, y mida de Barcelona, sien nomenades en cada cap de vegueria tres persones abils, y sufficients, ço es una de cada braç, per nos, o per la Cort, o en son cas apres de la conclusio de las presents Corts, dins dos mesos per lo Loctinent general, y deputats de Cathalunya, y que la observança de la present constitutio, així en terras Reyals, com de Barons, comence dos mesos apres que sera feta, y publicada dita reductio, y no abans: no entenent perço perjudicar a Consellers, Consols, Pahers, Jurats, Mostesaphs, o altres officials, així Reyals com de Barons, als quals toca affinar los pesos, y mesuras, y castigar los fraus dels falsos pesos, midas, y mesuras, ans reste lur jurisdictio en la forsa, y valor, com la tenian abans de la present constitutio.

Es va començar per Barcelona i la seva vegueria l'any 1587 i va finir el 4 de juliol de 1594 amb la conclusió de la reducció de la vegueria de Tortosa. Fou un llarg i laboriós procés, ja que foren cridats els jurats, cònsols, paers o batlles de totes les ciutats, pobles, viles i llocs del Principat de Catalunya i de la Catalunya Nord. Però la qüestió és què es va fer, el resultat fou un extens i valuós document del qual sortosament s'ha conservat la major part fins a l'actualitat.

El nostre poble, Castelldans o Castelldàsens, també va ser enquestat i aquestes són les conclusions:

Castell da Sens

(Castelldans o Castelldàsens)

Gra vendal i censal

Cafís – 12 faneques – 108 almuds

Faneca = 5 quartans + 1 quarteró + 5/12 + 1/48 de quarteró de Barcelona

Vi

Càntir – 28 lliures

Càntir = 3 quarters + 1/8 de quarter de Barcelona

Oli

Càntir – 30 lliures

Càntir = 2 quartans + 1/2 + 1 quartó + 1 quarta de Barcelona

Pes

Rova grossa – 36 lliures

Lliura = 10 unces + 1/2 unça de Barcelona

Lliura carnessera – 36 unces

Mida

Alna – 4 pams

Alna = 4 pams + 1/2 unça de Barcelona

REDUCCIÓ

Gra vendal i censal

Cafís 372,573 1

Faneca 31,048 1

Almud 3,45 1

Vi

Càntir 11,855 1

Lliura 0,4234 1

Oli

Càntir 11,672 1

Lliura 0,389 1

Pes

Rova grossa 12,6 kg

Lliura 350 g

Lliura carnissera 1,050 g

Unça 29,166 g

Mida

Alna 89,898 cm

Pam 22,475 cm

Nota: El comú no té la mida original de l'alna, però alguns particulars sí que la tenen i és segons mesura de lleida.