Tornar

Durant l’any 2003, alguns membres del Centre d’Estudis de les Garrigues van organitzar un equip de recerca per a dur a terme un inventari sobre els elements vinculats en l’aprovisionament i aprofitament de l’aigua en zones de secà. El principal focus d’interès es basava a inventariar i localitzar aquest diferents elements, construïts de vegades amb pedra o excavats al terra.La seva feina es va allargar durant tot un any amb treball intens pel fet que finalment van aparèixer més elements dels que en un primer moments s’esperaven. El primer que es va fer va ser una classificació d’aquests elements etnològics que tenien i encara tenen alguna vinculació amb l’acumulació d’aigua, tot i que avui en dia estan pràcticament tots en desús. Aquests elements es poden classificar en: pous, aljubs, basses, piques, cisternes, cadolles i fonts. Aquesta és la tipologia d’elements que van localitzar en el terme de Castelldans, amb una variació important quant al nombre d’exemplars, com també en el seu estat de conservació. L’element constructiu més comú és la bassa (24 exemplars), seguit de les piques (22 casos); han inventariat també 16 aljubs, 10 cadolles, 8 cisternes, 7 fonts i també 7 pous, més 5 safareigs.Paral·lelament a la tasca d’inventari s’anaven informant d’altres aspectes que complementaven el sentit de la seva recerca, com era per exemple el comportament, els hàbits i les formes de la vida en el passat i en aquell entorn rural, on la manca d’aigua exigia uns tipus d’actituds i de comportaments que no tenen res a veure amb les necessitats d’avui en dia, com per exemple les necessitats d’higiene personal, completament alterades. És evident, doncs, que la facilitat d’accés a l’aigua ha capgirat el comportament de les persones, però també la configuració dels paisatges. Un dels aspectes que poden destacar de la recerca és que la manca d’aigua o la seva escassetat generen un comportament d’actuació immediata a la cerca d’alternatives per tal de solucionar el problema, el resultat de les quals és el que ells han inventariat. S’ha de dir que la seva tasca es va centrar més en l’aprofitament de l’aigua de pluja al camp, tot i que també cal parlar d’algunes aigües subterrànies, i no tant en l’àmbit del municipi o la casa en particular, tot i que els mecanismes de recollida i el elements utilitzats es diferencien poc l’un de l’altre.Els elements construïts, gairebé en la totalitat dels casos, són fets en pedra seca, i les més destacats, per les seves dimensions i estructura –encara que això no vol dir que siguin els més complicats de construir-, són les basses, seguides dels pous. Les basses que han localitzat presenten una forma circular, es troben excavades al terra i tenen revestides les seves parets amb carreus de pedra, alguns de dimensions importants. El fet de trobar-les excavades al terra significa que la seva localització no és a l’atzar, sinó que es tracta d’un lloc propici per a l’extracció de la terra, ja que antigament la cavitat o el volum de la bassa es feia a pic i pala. Cal, però, tenir en compte un altre aspecte per a la localització d’una bassa, que és el de la recollida de les aigües. El seu emplaçament va estretament lligat a la captació de les aigües de dos o tres indrets que, mitjançant aigüeres o canalitzacions fetes per l’home, condueixen l’aigua vers l’indret on hi ha la bassa. El pou és l’altre element construït amb pedra seca. El seu emplaçament no respon a cap element orogràfic ni depèn de torrenteres, sinó que es troba en llocs estratègics on hi ha corrents o vetes d’aigües subterrànies. El més destacat és la seva estructura constructiva, la qual demostra un coneixement dels treball de la pedra específic i precís. Les pedres que configuren les parets dels pous són arrodonides i encaixen a la perfecció. Aquests pous, excavats també al terra, en algunes ocasions presenten una mena d’acabat amb cúpula o con, les parets de la qual s’inicien a partir del nivell del terra i formen una estructura amb una porta o finestra que permet obtenir l’aigua de dins del pou. L’aljub és un altre element important i destacat en l’aprofitament de l’aigua en zones de secà. Es tracta d’un recipient esculpit al cingle de pedra i la seva localització ve donada, a l’igual que les basses, pel recorregut de les aigües després de la pluja. Normalment presenta forma quadrada o rectangular i una profunditat que pot oscil·lar entre el metre i el metre i mig com a molt. Pot presentar-se dues maneres: cobert o descobert. En aquest segon cas es tracta d’una estructura feta amb pedra seca, amb una obertura en la seva part davantera que servia de porta per accedir al seu interior. La finalitat de la coberta era la de resguardar l’aigua de l’interior de l’aljub de l’entrada d’animals diversos, com ara conills, guineus.... ja que aquesta aigua era per a l’ús exclusiu de les persones. Quan es volia abeurar els animals (mules, gossos,..) l’aigua es treia amb una galleda, sistema mitjançant el qual se n’assegurava la potabilitat.Un altre element molt freqüent són les piques. Es tracta de daus de pedra de dimensions molt diverses, segons la seva utilitat, ja que algunes serveixen per abeurar els animals (en molts casos les troben associades a un pou, bassa, cisterna, aljub o font) i altres serveixen per emmagatzemar aigua d’una casa o una cabana, per exemple, essent aquestes últimes piques d’una capacitat més gran. L’estructura o la forma d’aquestes piques és molt senzilla. El dau de pedra és buidat per la seva part interior amb un tascó i una escoda com es feia amb els aljubs. A Castelldans han localitzat tot un conjunt molt espectacular de piques, conegudes popularment com les tretze piques. Es tracta d’un conjunt de tretze piques ubicades al peu d’una font; les tres primers estan situades davant del que seria el salt de l’aigua i les deu restants perpendiculars a aquestes. Aquesta infrastructura servia com a gran abeurador per als ramats.Les cisternes són estructures de grans dimensions, de forma quadrada o rectangular en funció del lloc on es troben situades, i que sempre es troben relacionades amb un habitatge, casa, cabana o mas. Es tracta d’un element que recull les aigües de pluja que cauen sobre el teulat de la casa i que, canalitzades amb tubs rudimentaris de plàstic o d’uralita, condueixen l’aigua cap a la cisterna. En el millor dels casos es pot localitzar encara algunes d’aquestes canalitzacions amb canals fetes amb pedra i que evidentment denoten una cronologia anterior.Per finalitzar el ventall d’estructures que han inventariat manca parlar de les cadolles i les fonts. Les cadolles o cadolletes del terme de Castelldans són petits orificis excavats a la roca que emmagatzemaven petites quantitats d’aigua que servien per abeurar alguns ocells. Servien, així mateix, com a reclam de caça d’aquests animalons. Pel que fa a les fonts, n’han localitzat tres, tot i que actualment una es troba enrunada (en procés de recuperació arran de la recerca) mentre que les altres dues es troben completament seques a causa de l’extrema sequera que ha viscut el país durant almenys la primavera i l’estiu de l’any 2005. Aquestes estructures inventariades estan implícitament relacionades amb un tipus de relacions socials lligades estretament al territori i denoten un coneixement exhaustiu i complert de l’entorn físic més immediat que les envolta. La cultura de l’aigua en temps remots era completament diferent a la d’ara. Més que motiu de crispació, com que d’aigua n’hi havia molt poca i es trobava en llocs molt concrets, servia d’excusa per establir lligams i, el més important, no es podia negar a ningú.

Els membres de l’equip de treball són: