El coronatge.

ja és prou conegut que la Hisenda o Fisc Reial solia nodrir-se, al llarg de l'Antic Règim, d'una sèrie de contribucions ordinàries, la recaptació de les quals es realitzava de forma periòdica o regular, com podia ésser el cas de la "questia", la "cena", ect.  A part, existien altres tributs, de caràcter extraordinari, que el rei rebia en determinades ocasions, per exemple, el "bobatge", el "monedatge", els "subsidis, el "coronatge", i el "maridatge", entre altres.

 El tribut del coronatge, imposat teòricament per a subvenir les despeses de la coronació del rei (Felip V, cobrat molt més tard del que pertocava), gravava només els senyorius eclesiàstics i els dominis reials. N'eren exempts els senyorius de barons, de manera que aquests no figuren en el recompte de focs. Recordo que, a Castelldans, hi han 33'5 focs eclesiàstics i en aquella època s'accepta la mitjana de 5 persones per cada foc. La quantitat global dels diners o tribut imposat per cada un i el total dels focs d'un lloc es repartia entre totes les cases, de manera que cada foc o casa es beneficiava d'un petit descompte, fruit d'una certa diferència existent entre la població real o de fet i la que teòricament (sempre menor) s'apuntava en els fogatjaments.

Els criteris utilitzats pels oficials reials a l'hora d'organitzar la distribució del tribut eren diversos. En general, a l'Edat Moderna solia fer-se el cobrament d'acord amb les divisions eclesiàstiques. Lleida estava dividida en tres circumscripcions que formaven els bisbats d'Urgell, Solsona i Lleida.

 Felip IV per a subvenir les necessitats de l'Estat, autoritzà el cobrament a Madrid, el 16 de juny de 1621, encarregant l'afer al magnífic Francesc Brú,  ciutadà honrat de barcelona i regent de la Tresoreria del Principat.

 

 

 

 

 

HUG

Bernat Hug, Comandant l'exèrcit de Joan II, donà la primera victòria a Catalunya. El doble triomf de Castelldàsens-Rubinat obrí al rei la plana d'Urgell.

 

 

 

 

 

 

 

 

QUARTERES

 A castelldans Scala Dei eren senyors d'immenses propietats les quals produïen prop de 3.000 quarteres de blat, i censals per valor de 200.000 rals anuals.

Mesura de capaciat per a grans, equivalent aprox. a 70 litres.

Mesura d'olives equivalent a 80 litres

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ANALES DE ARAGON

CAPÍTULO XXXIII

Desposorio con doña sancha.    Arman al rey caballero. A 18 del mes de enero del año 1174, estando el rey en Zaragoza, se celebró su desposorio con doña Sancha, hija del emperador don Alonso y de la emperatriz doña Rica. Y el mismo dia, según en memorias antiguas parece, se armó caballero como era la costumbre en aquellos tiempos.

Los que se hallaron en el casamiento.   Halláronse a las fiestas del matrimonio Jacinto diácono cardenal de Santa María en Cosmedín legado de la sede apostólica, don Guillén Tarroja arzobispo de Tarragona que también era legado, don arnal de Perexens obispo de Urgel, don Pedro obispo de Pamplona, don ponce obispo de Tortosa, don pedro obispo de Ossona, don Juan Frontín obispo de Tarazona, don Guillén ovispo de Girona, don Bernaldo obispo de Barcelona, don Guillén obispo de Lérida, y frayArnaldo de Torroja maestre de la caballeria del Temple en las provincias de España. Los ricos hombres de Aragón que se halla haber concurrido a estas fiestas fueron: Arnal Mir conde de Pallás señor en ricla, don Jimeno de Artusella mayordomo del rey señor en Loharre y Bolea; don Sancho Ramirez alférez del rey, don Pedro de Castellezuelo señor en Calatayud, don pedro de Arazuri señor de Huesca y en Daroca, don Blasco Romeu señor en Zaragoza y don Jimeno Romeu señor en Tarazona, don Blasco Maza señor en Borja, don Artal señor en Alagón, don galindo Jiménez señor en Belchit, Diosayuda señor en Sos y don Gombal en Biel, don Pedro de Alcalá en San Esteban y don Pelegrín en Barbastro y Alquézar.

Lo que dio por dote el rey a su esposa.     En presencia de estos perlados y ricos hombres del rey señaló y dio por la contemplación del matrimonio a la reina su esposa a Monclús, Barbastro, Pomar, Tamarit, Nadal, Zaidín, Mequinenza, Bolea, Cuart, Tierz, Pina y Medina con sus términos y Almonacier y Alfamén. En Cataluña se le dieron por la misma causa Tarragona y Siurana, Tortosa, Azcón, Castelldasens, Almenara, Camarasa, Cubells, Cervera, Tárrega, Manresa, San Pedro de Oro, Villafranca, Aviñón y Arbós que están en el Panadés; Montblanc con toda su tierra y Besalú con todo el condado de Rosellón como el rey lo tenía y le pertenecía por el derecho del conde Gerardo.

 

 

 

 

 

 

COLECCION DIPLOMATICA DEL CONDADO DE BESALÚ

El infante Don Juan y otros procuradores del señor rey Don Pedro III, en 13 dias del mes de Julio del año 1381, vendieron á Jaime de Pallas todos los derechos y allodiales dominios, postats y superioridades tenia dicho señor Rey en el castillo de Castelldasens, y en la mitad del que le tocaba al señor Rey en el lugar de Castellots, conla jurisdicción, mero y mixto imperio y toda jurisdiccion del lugar de las Bilianas, y todo el lugar de Castell Selva, que esta en la vegueria de Montblanc, por precio de 3.000 florines.

Los procuradores del señor Rey Don Pedro tercero, con otro auto á parte, el mismo dia 13 de Julio de dicho año 1381, vendieron todos los derechos dominicales que tenia el señor Rey en le término de Castelldasens, por precio de 3.000 florines á Jaime Roger de Pallas.

El señor infante Don Juan en 523 dias del mes de Julio de 1381, vendió la jurisdicción del lugar de las Ballcanas y de Castell Selva, los derechos dominicales de Castelldassens y la mitad de todo lo que le pertenecia en el lugar de Castellots, á Jaime de Pallas, por precio de 3.000 florines.

 

 

 

 

DOCUMENT

Et adfrontat hec omnia suprascripta: de parte orientis in termine de castrum Pontillis vel de Sancta Perpetua, et pervadit per ipso termine de Sancta Perpetua usque in Barberano, idem de meridie in supradicto Barberano et pervadit usque ad termine de Castrum Assinos, et de occiduo in termine urbem Lerida vel in rivo Curbo, et de parte, vero. circii sie venit per valle d Alfez usque in termine Sancta Cholumba vel Cheralto, et sic conglobat usque ad termine decastrum supradictum Pontillis

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MENDIZABAL

 

(1790-1853) ministre d'hisenda, i poc després, cap de govern. Membre del partit progressista. Promogué reformes per la supressió de la major part d'ordes religiosos, i la venda dels seus béns en subhasta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LLUÍS PONÇ D'ICARD I EL LLIBRE DE LES GRANDESES DE TARRAGONA

Lluís Ponç va ser un humanista, historiador i arqueòleg del segle XVI que intentà, per primera vegada, la reconstrucció topogràfica de la Tarragona romana. La versió castellana, que en feu el mateix autor, fou publicada el 1572. La recent descoberta de l'original català representa un notable enriquiment per al coneixement de la llengua i la cultura catalanes durant el Renaixement.

Tot i que afalaga, el mot Castelldàsens no existia en aquella època ( s. III i II adC). Caldria preguntar-se perquè escriu "rey de Castelldàsens". Per referir-se a aquesta zona? Sembla que el més fàcil era escriure rei de Lleida o d'algunes tribus d'aquell temps, com els edetans, cessetans, ilergets, ilercavons, laietans, lacetans, ausentans.......Ho deixo pels historiadors.

 

 

 

  PERE MIQUEL CARBONELL

 Pere Miquel Carbonell i de Soler va néixer a el 8 de febrer de 1434 a Barcelona. Va ser nomenat notari públic, el 3 de març de 1458, per Alfons IV i arxiver reial per Joan II el 9 de desembre de 1476. La seva obra més impotant, en el terreny històric, són les Cròniques d'Espanya: on escriu en el capítol XIII:    

   De aquell qui conquistà Hespanya, improvant lo qu-és scrit en la chrònica de mossèn Thomich sobre lo baró Bara, e rey de Castelldàsens e dit de la gent d'Urgell e de la ciutat de Leyda.

  Són tots oradures e somnis, car és cosa notíssima per Tito Lívio, Lúcio Floro, Justino, Paulo Orosi e altres aprovats auctors que Hespanya fonch conquistada no per rebel·lió de Bara, com han scrit alguns, mas per diverses e fatigoses victòries en terme ·CC· per dits auctors largament descrites.

 

 

 

 

 

 

 

 

EL MONESTIR DE POBLET

Fra Andreu de Timor comprà els drets de l'Albagés per la quantiosa suma de 38.300 sous jaquesos i, a fi de posseir sanejat aquest domini, pagà 10.000 sous a Pere de Sanaüja pels drets que hi tenia. Anteriorment. el 1313, havia adquirit també a Pere de Cervera, carlà de Castelldans, per 600 sous de Barcelona, tots els drets que li competien a Juncosa, els Torms i el Soleràs, dominis que el monestir posseïa des de feia cosa d'un segle.

 L'abat Agulló va comprar nous drets sobre les Besses, el Cogul i Hospitalet de Riudeset (1385) i la jurisdicció sobre Juncosa, l'Albagés, els Torms, el Soleràs i la Sisquella (1386).

 Dos documents més del rei Pere (Besalú, 4 de setembre del 1385, i Girona, 9 de novembre del mateix any) ens assabenten que el monestir havia comprat, per 16.000 sous jaquesos, a Jaume Roger del Pallars, la jurisdicció plena, civil i criminal, mer i mixt imperi, dels llocs de les Besses, l'Hospital de Riudeset, el Cogul, i llurs termes, que ja posseïa en domini senyorial de dret privat, com sabem. Alhora la compra abraçava tot el delme de cereals, safrà, verema, cànem, lli i altres fruits, i el del bestiar gros i menut dels esmentats llocs, així com el dret  d'herbatge i altres tributs que Jaume Roger posseïa a Castelldans; tot això, Poblet ho adquiria com a feu del rei (així ho posseïa Jaume Roger) i amb la condició de prestar al monarca la fidelitat deguda segons els Usatges de Barcelona. Per l'adquisició, el monestir havia de pagar el terç al rei, terç que el rei condonà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

FOGATGE DE 1553

CASTELL DASSENS

Mº Matheu Triquell     vicari Mº Pere Peyro prevere esta en casa de son nebot Berthomeu Massot  jurat comparent Jaume Peyro Matheu Simo Joan Padellos Jaume Benito Jaume Valbona Melchior Cabestany Pere Teixidor Nicolau Reig La viuda Peyrona Berthome Serler  menor Joan Argiles Salvador Gueralt Joan Duch Montserrat Carbonell  maior Montserrat Carbonell  menor Jaume Oro	Pere Serler March Ri9poll Berthomeu Giner March Sarlor Joan Jornet Vicens March Bertomeu Peyro Joan Pujalt Magi Gispert Jaume Gispert Pere Gispert Gaspar Gisper Jaume Armengol La viuda Marcha Pere Boter La viuda Tarregona Vicens Castelnou Arnau Natheu Joan Alçamora Joan Peyro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mussolini va aportar suport tècnic i l'aviació legionària i, a més, un cos expedicionari terrestre complet: El Corpo di Truppe Volontaire (CTV ). Aquest cos estava integrat per militars de lleva i camises negres, la milícia del Partit Feixista de Mussolini. Es calcula que van venir a combatre a Espanya entre 40.000 i 50.000 italians, i l'integraven les divisions Dio lo Vuole, Flamme Nere, Penne Nere i Litorio a l'agrupació XXIII Marzo, a més de les divisions mixtes Frecce Nere, Frecce Azzure i Frecce Verde. Com a conseqüència dels acords internacionals sobre la retirada de voluntaris estrangers d'Espanya una gran part dels efectius va marxar el 1938, però la divisió Littorio i parts dels integrants de les divisions mixtes van romandre al país i van participar en la batalla de Catalunya. Segons el comte Ciano, ministre d'Afers Exteriors italià, el nombre de baixes del CTV durant la Guerra Civil va pujar fins a 3.327 morts i 11.227 ferits.

Medaglie del Carresti

CAPOMANIPOLO CARRISTA

ZAMBRINI LINO

 

ALLA MEMORIA

 

Primo nell'assalto di forte posizione nemica, animatore instancabile dei propi uomini, ferito gravemente da scheggia di granata e conscio della propria fine, volle, prima di abbandonare la posizione conquistata, incitare i suoi dipendenti a persistire nella lotta. Al proprio comandante di battaglione che lo rincuorava rispondeva: "Non mi illudo, per me è finita, muoio però tranquilo e contento per aver compiuto fino all'ultimo il mio dovere di fascista".

 Barranco di quota 340-320-300; N,W.carrareccia Cogul, km. 26'500 strada Albaces-Casteldans, 3 gennaio 1939.

Al comandant d'un tanc li van donar la medalla "d'oro dei Carresti" per:

 Primer a l'assalt d'una posició hostil, animador incansable dels seus homes, ferit greument per la metralla d'una granada i conscient de la seva mort, va voler, abans d'abandonar la posició conquistada, incitar a persistir en la lluita. Al propi comandant del batalló al qual va animar, li va contestar: "No em faig il·lusions, per mi tot s'ha acabat, moro però tranquil i content per haver comprert fins el final amb el meu deure de fascista".

El lloc no cal traduir-lo, està prou clar.

Medaglie di bronzo

DE ANGELIS MICHELE

Nato a Piedimonte d'Alife (Caserta) il 10-12-1915 Autiere Raggruppamento carristi (alla memoria)

"Carrista voluntario in Africa ed in Spagna, già distintosi in precedenti combattimenti, sapendo il reparto in crisi per deficienza di carburante, percor-reva con la sua squadra una zona recentemente conquistata. Assalito da pattuglie nemiche superior en forza ed armamento, compiva li proprio dovere fino al sacrificio della vita. -Borjas blancas-Castelldans, 4-5 gennaio 1939.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any de la foto: 1938. C.T.V.Comando Divisione Legionaria, Frecce Azzurre. Stato Majore.

Al mapa hi han marcats els objectius i on els llocs on es necessitava més ajut.