La guerra va passar per ací com una ventada de tardor, i s'ho va emportar tot: teulades, portes, arbres i gent. En aquest carrer no hi ha quedat res de bo, ni a l'esquerra ni a la dreta. Miquel Lladó (1971)

LA GUERRA

Iniciada la guerra podeu veure a Castelldans el que comentava a la Reraguarda sobre l'esclat revolucionari de la revolta que van dividir la societat en feixistes i antifeixistes; les entitats locals polítiques - sindicals, a Castelldans, van formar un nou Ajuntament i més tard van incautar propietats i bens. Acabada la Batalla de l'Ebre els republicans van intenta reorganitzar ràpidament les seves unitats. El 23 de desembre de 1938, a les 12 h. 20 m., el cap del XII Cos va ser informat en el seu lloc de comandament, situat a Castelldans, carrer Bonaire, que el Corpo di Truppe Voluntaire (Littorio, Frecce Azzurre, Frecce Nere i Frecce Verde) amb l'ajuda de 40 tancs ataca el cap de pont de Serós. La 56 Divisó republicana reforçada amb la 179 Brigada Mixta de Carrabiners i la 56 Brigada d'infanteria de marina, i amb la 16 Divisió com a reserva no resisteixen l'atac i es retiren cap a Maials i Llardecans. El dia 24, va continuar l'ofensiva; els italians ocupen Llardecans i Torrebesses i el “Cuerpo Navarro” entra a Almatret i Maials. L'Estat Major Central dels republicans va decidir contraatacar; el V Cos, reforçat amb dos companyies de tancs, havia d'atacar la línia Les Borges Blanques – Sarroca i el XV Cos, reforçat amb dos batallons de tancs, atacar el front de la Granadella – Maials.

El 29 de desembre, la 5 Divisió del CEN ocupava la Granadella després de duríssims combats amb la 42 Divisió Republicana. La 4 Divisió nacional avançava cap a la Punta dels Sabaters i la 12 Divisió s'apoderava de Bovera. En canvi, el CTV continuava patint violents contraatacs de les forces de Lister. Aquells dies, la lluita va ser especialment sagnant a la partida de Melons, entre l'Albagés i Castelldans, on ambdós bàndols van patir una gran quantitat de baixes. Veure mapa.

Després de 10 dies de combats molt intensos a tota la zona el V Cos es va veure obligat a replegar-se cap a Les Borges Blanques, El dia 3, al Lloc de Comandament establert a Castelldans, hi van arribar les primeres forces fascistes. Lister va retirar el Comandament a Les Borges Blanques. El dia 3, el CTV trencava el front del V cos d'exèrcit republicà i avançava per la carretera d'Aspa a Artesa de Lleida, així com per la carretera de l'Albagés a Castelldans. El dia 4 els italians van ocupar Castelldans i van perseguir els republicans fins Artesa de Lleida i Puigvert de Lleida.

Dia 4 de Gener de 1939, a la una de la matinada ha començat la maniobra, amb una lluna plena que il·lumina una nit serena i freda. L'objectiu dels italo – espanyols de les “Flechas” és Castelldans. A les sis de la matinada, el poble ja està conquistat. (Veure video) Jorge M. Reverter escriu: Y al fondo las montañas cubiertas de nieve. Lérida está a la izquierda y, a los pies de quienes observan el soberbio paisaje, Les Borges Blanques. El "Diario de Gerona", amb data 5/01/39, dins el seu "parte oficial de guerra" explica que les divisions italianes que estaven ajudades de seixanta tancs i atacs continus de l'aviació van tenir dos mil baixes a la zona de Castelldans. Si mireu el video de l'entrada al poble dels italians al final de tot es veu un capellà alt, amb sotana i barba blanca, aquest personatge es diu Crisostomo Ceragioli, conegut com fra llop. Va escriure un llibre Terra di Spagna podeu llegir-hi unes anècdotes.

Uns 36.000 pot ser el nombre de soldats catalans morts al front. Els expatriats catalans es calcula que van ser 150.000, dels quals entre 10.000 i 15.000 van morir a causa de la Segona Guerra Mundial -al front o en camps de concentracio- i uns 65.000 van romandre a l'exili. Estudis comporatius permeten avaluar la mortalitat indirecta durant el període bèl·lic en uns 15.000 o 20.000, majoritàriament nens i vells. La suma de totes aquestes cifres permet afirmar que "a causa de la guerra civil desaparegueren de Catalunya, per mort i exili, entre un mínim d'unes 130.000 persones i una estimació màxima de 150.000". Si es té en compte que la població de Catalunya en esclatar el conflicte armat era d'uns tres milions d'habitants, el percentatge global de victimes se situa en un 4'5 % de la totalitat.

Veïns de Castelldans morts durant la guerra civil:

Joan Sendra Batlle al llibre "Asi eran nuestros muertos" diu que va néixer el 8 de setembre de 1907. Conte, en el llibre, que primerament feia de pagès i després va entrar a la vida religiosa dins la Companyia de Jesús. Durant la república es va prohibir dita Companyia i va fer cap a Italia. Es va alistar voluntari als requetès de Montserrat, va morir a la campanya del 25 d'agost de 1937 a Codo. A mi no em consta que aquest Gasol morí a la guerra.

Ja acabada la guerra dos persones del poble van morir d'accident manipulant bombes de mà trobades pel terme; Ramon Ballesté Valls amb 31 anys i l'Eloi Costafreda. També va patir un accident Josep Gasol Giné, natural de Cervià, en manipular un explosiu al Mas d'en Tost el 16 de juliol de 1939.

PERSONES NASCUDES A CASTELLDANS AFUSSELLADES:

Els afusellats  per la repressió franquista, entre el 1938 i el 1953, arriben a uns 4.000.

A l'acabament de la guerra, com a tots els pobles i ciutats, Castelldans va rebre la carta del final de la guerra. El decret llei del 26 d'abril del 1940 va instaurar a Espanya la "Causa General" i va durar pràcticament fins l'any 1960. Podeu veure més informació d'aquest procés d'investigació a Castelldans als PAPERS "CAUSA GENERAL"

Relació de persones encausades de Castelldans pel TRIBUNAL DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES DE LLEIDA; tots els expedients de les persones de Castelldans foren "buidats".

Aquesta relació d'expedients de la presó de Lleida, de persones nascudes a Castelldans, no pretén ser ni exhaustiva ni exacta, senzillament són un sarpat de dades deixades anar ( fora interessant que algú fes un estudi seriós algun dia d'aquesta i d'altres presons. ). Les dates que hi han són les de les entrades i sortides de la presó de Lleida, però pot passar que un vingui d'una altra presó o que en surti cap a una altra. La majoria són de delictes de guerra però n'hi ha algun de contraban o d'ordre públic. Com ja veureu alguns exemples al final de la taula que he ficat per donar una idea d'uns sumaris d'aquells anys.

Josep Bonet Mateu ingressa a la presó amb data 27 de juliol de 1939 a disposició del “Consejo de Guerra de Lérida” amb un sumari d'urgència nº 2758. El 4 d'octubre de 1941 es excarcerat tornant a ingressar el 28 d'abril de 1942 per assistir al Consell de Guerra, sent condemnat a la pena de vint anys de reclusió temporal per un delicte d'auxili a la rebel·lió militar. Va ser excarcerat el 28 de maig de 1943, per que va estar a la presó 3 anys quatre mesos i set dies.

Antonia Corretje Pau detinguda a Castelldans i traslladada a les Borges Blanques on hi va estar pocs dies, posteriorment va ser traslladada a la presó Provincial de Lleida, a la Model de Barcelona i a l'octubre de 1940 a la presó Provincial de Girona. Va ingressar a la presó de Lleida l'1 de setembre i va ser condemnada a 12 anys i un dia de reclusió temporal pel sumari d'urgència 1395-A, no hi consta cap tipus de delicte. El cinc de gener de 1940 va ser traslladada a la presó de Barcelona.

Pascual Costafreda Segura va ingressar a la presó el 17 de maig de 1939 i ficat a disposició de l'auditor de guerra de Bilbao. Va ser ficat a disposició del Consell de Guerra de Lleida, i va entrar a la presó de Lleida, el 31 d'octubre de 1939 en mèrits al sumari ordinari 2758; amb data 9 de novembre es ficat amb llibertat. El 28 d'abril de 1942 torna a ingressar al haver estat condemnat en Consell de Guerra a la pena de vint anys de reclusió temporal. El 31 de maig de 1943 es ficat amb llibertat. Va estar a la presó tres anys, un mes i onze dies. Pels càrrecs d'auxili a la rebel·lió i (no n'estic del tot segur) de maçó.

Pio Griñó Roca va entrar a la presó el 19 de març de 1939, el 17 d'abril del mateix va assistir al Consell de Guerra on va ser condemnat a la pena de 15 anys de reclusió temporal. El 16 de setembre va ser traslladat a Barcelona. Li van donar la presó atenuada el l'1 de desembre de 1942 i extingida la pena el 9 de febrer del 1951.

Ramon Bonet Manonelles, que estava domiciliat al carrer de dalt, va ser condemnat a sis anys i un dia de pena major. Va entrar a la presó el 3 de març del 1939 i es va executar la proposta de commutació definitiva el 7 d'octubre de 1943, el 9 de juliol de 1940 va ser alliberat.

José Costafreda Oriol domiciliat al carrer Ronda va ser condemnat per dos Consells Sumaríssims d'urgència, 3719 i el 2574, pel delicte d'auxili a la rebel·lió militar. Concretament diu això dels càrrecs: "Resultando participe ya en los sucesos de Octubre y al estallar el G.M.N. Se sumó a los elementos revolucionarios del pueblo de Castelldans patrullando armado por las calles e interviniendo en la quema y destrucción de la iglesia; que denunciava a las personas de derechas de la localidad para que fueran obligadas a llevar a cabo fortificaciones, con posterioridad ingreso voluntariamente en el cuerpo de guardias de asalto". Total va entrar a la presó el 3 de desembre de 1939 i va sortir el 6 de juliol de 1941, tot i que el 22 de novembre de 1943 va ser condemnat a 9 anys de presó major. També va ser detingut per contraban i pas clandestí de frontera el 2 de setembre de 1947 i li fan ficar una multa de 1.234 ptes.

Antonio Bonet Mateu, de 53 anys, i domiciliat al carrer del castell. Va entrar a la presó el 27 de juny del 1939 i va ser condemnat a 20 anys de reclusió temporal durant el Procediment Sumaríssim ordinari 2758. Va romandre a la presó dos anys, onze mesos i vint-i-un dies pel delicte, ja un clàssic, d'auxili a la rebel·lió. Va fer el curset de religió i va treballar en les obres d'aquarterament de la ciutat de Lleida.

Miquel Farran Arbòs. 25 anys, domiciliat al carrer els frares 19. Va ingressar a la presó el 27 de juny del 1940 i el 24 de maig de 1941 es ficat en llibertat, però el 21 de maig de 1940 ingressà a disposició del cap del Batalló de treballadors número 136 situat en Pont de Molins. Procediment Sumaríssim d'urgència 5151,data 18 d'agost de 1941, per “ideologia izquierdista, afiliado a las juventudes socialistas de Castelldans durante el periodo rojo, incorporandose voluntariamente a finales de agosto de 1936 en la columna marxista EL BARRIO regresando en diciembre del mismo año. Tomo parte en la quema de las imagenes de la iglesia de su localidad sin que pueda comprovarse interviniera voluntario”. Condemnat a tres anys de presó menor. Extingida la pena el 15 de març del 1943.

José Farran Montañola, 33 anys, domiciliat al carrer “cuartel”. Va ingressar a la presó de Lleida el 19 de març de 1940, sentenciat amb data 22 de juny de 1949 a 15 anys de reclusió temporal. Va quedar extinguida el 11 d'agost de 1954; va restar a la presó durant 10 mesos i vint dies. A l'expedient Sumaríssim 4217 hi consta la causa següent: “de antecedentes izquierdistas durante el dominio rojo tomo parte en los incendios i profanacion de varias iglesias, practicó requisas de productos agricolas y exigia por via de amenazas indemnizaciones por los sucesos de Octubre a las personas de orden, incorporandose voluntariamente al Ejercito Rojo. Aprueba el curso elemental de catolicismo i el cuarto grado de instruccion primaria”.

Dolores Marti Farran, 47 anys i amb tres fills, domiciliada al carrer travessia carretera, 19. Sentència del Procediment Sumaríssim d'urgència 4874, amb data 22 de juny de 1940, va ser condemnada a sis anys i un dia de Presó Major. Va estar 4 mesos i tres dies a la presó. Li va ser concedida la llibertat condicional al acceptar ser bandejada, a un poble de València, distant 250 quilometres de Castelldans. Els motius que hi consten són: “antecedentes izquierdistas y propagandista de sus ideales, durante la dominacióm roja persistió en los mismos siendo presidente de una asociación feminista de caracter izquierdista del Castelldans, debido a sus investigaciones fueron detenidos dos vecinos del pueblo".

José Griñó Segura, 37 anys, resident al carrer plaça del rei. El 17 de març del 1939 va entrar a la presó i també hi va entrar el 8 de gener del 1940, s'ha de supossar que per assistir al judici. La sentència del Procediment Sumaríssim 2484, amb data de 15 de gener del 1940, el va condemnar a 40 anys de reclusió temporal. Temps a la presó: nou mesos i vint-i-vuit dies. Motiu de la condemna: “ Resultando que es un destacado colaborador del semanario izquierdista Republica organo de las izquierdas. Colaboró activamente en el primer comité revolucionario de Cervera. Tiene antecedentes revolucionarios por los sucesos de octubre del 1934, esta probado los hechos constitutivos de delito de auxilio a la revolucion militar”. Hi consta un paper de la llibertat condicional, amb data 22 de juliol de 1942, on hi diu els temps extingit, 4 anys i 28 dies, i el temps que resta 7 anys, 11 mesos y dos dies.

Ramon Bonet Mateu, 57 anys amb 4 fills, domiciliat al carrer la Banya 8. Ingressa el 27 de juny de 1939 amb el procediment d'urgència 2758. Sentència amb data 18 de juny del 1942 es condemnat a 20 anys de presó temporal. Alliberat el 21 d'agost de 1942, va romandre a la presó 2 anys, 11 mesos i 21 dies.

Ficaré un exemple d'una sentència

“SENTENCIA: en la plaza de Lérida a 28 d'abril de 1942.- visto en Consejo de Guerra Ordinario de la Plaza integrado por el Jefe y Oficiales que al margen se expresan, para ver y fallar la causa nº 2758 seguida por los tramites de procedimento sumarisimo ordinario contra Jose Bonet Mateu, de 38 años, Antonio Bonet Mateu, de 51 años, Ramon Bonet Mateu de 56 años, todos casados, labradores hijos de Ramon y Maria, sin antecedentes penales y con instrucción a excepción del primero, y Pascual Costafreda Segura de 39 años, casado, labrador, hijo de Pedro y Dolores, con instrucción y sin antecedentes penales, y RESULTANDO; que los procesados del que se deja hechos meritos todos de antecedentes izquierdistas, durante el dominio rojo actuaron como milicianos armados a las ordenes del Comité realizando servicios de guardia y patrullas e interviniendo en la detención del Sacerdote Sr. Camí, el cual fué posteriormente asesinado sin que se haya probado participación de ninguno de los procesados en este hecho. HECHOS PROBADOS. - CONSIDERANDO que los hechos referidos son constitutivos de Auxilio a la Rebelion Militar previsto y penado en el articulo 240 del Código de Justicia Militar y de cuyo delito son responsables criminalmente en concepto de autores los procesados de que se deja hecho merito. CONSIDERANDO: que el Consejo haciendo uso de la dacultad que la confieren los articulos 172 y 173 del Código de Justicia Militar, estima justo imponer al procesado la pena en el limite que la parte dispositiva se señala. CONSIDERANDO: que toda persona responsable criminalmente de un delito lo es tambien civilmente, y que cuando la naturaleza de la pena impuesta lo permite, es de abono la totalidad de la prision preventida sufrida.- CONSIDERANDO: que al Consejo teniendo en cuenta lo dispuesto las normas sobre la revisión y examen de las penas estima NO PROCEDE la conmutación de la impuesta a los procesados. - Vistas las disposiciones citadas y demás de general aplicación.- FALLAMOS: que debemos condenar y condenamos a los procesados, JOSE, RAMON Y ANTONIO BONET MATEU y al procesado PASCUAL COSTAFREDA SEGURA a la pena de 20 años de reclusión TEMPORAL, y accesorias correspondientes siendolas de abono la totalidad de prisión preventiva sufrida por esta causa, En cuanto a la responsabilidad civil esteses a lo dispuesto en la Ley de Responsabilidades Politicas.- Asi por esta nuestra sentencia, lo pronunciamos, mandamos y firmamos".

Miquel Simó Cuadrat. 22 anys i solter, domiciliat al carrer la Font. Arrestat el 8 de gener del 1939 ingressà a la presó de Lleida el 31 de gener del 1940 i la sentència, 28 febrer del 1940, el va condemnar a 9 anys de Presó Major; Sumaríssim 3251. el 14 de juny de 1940 surt amb llibertat. Tot i que en un paper hi consta que surt amb la llibertat condicional el 8 de maig de 1941 i el 18 de maig del 1942 està incorporat al Batalló de Treballadors número 96 primera companyia d'Alcalà de Guadaria (Sevilla). Motius del tribunal: “de antecedentes izquierdistas durante la dominación roja tomó parte en la destrucción y quema de las imagenes de la iglesia de la localidad la cual tuvo lugar por elementos forasteros en unión de algunos del pueblo”.

Antonio Farran Camps, 57 anys i casat amb tres fills, domiciliat al carrer els Frares 19. Ingressà a la presó de Lleida el 1 de setembre del 1939 amb el Sumaríssim d'urgència número 3281, condemna de vint anys de reclusió temporal; el 5 de gener de 1940 el condueixen a la presó de Barcelona.

Esteban Roca Masip, solter de 30 anys, domiciliat al carrer la travessia de la carretera. Va ser arrestat el 9 d'agost drl 1938 i va entrar a la presó de Lleida el 19 de juny de 1940. La sentència amb data 26 de juny de 1949, Sumaríssim 5321, el va condemnar a 4 anys de Presó Menor; temps de presó 10 mesos i 17 dies. Els motius: “individuo izquierdista y propagandista de su ideologia prestó servicios de guardia y tomó parte en la quema de las imagenes, marchado finalmente voluntario al frente rojo".

Jose Farran Farran, casat amb dos fills de 37 anys i domiciliat a la Plaça número 6. Ingressà a la presó de Santander procedent del camp de concentració de la Magdalena. Entrà a la presó de Lleida el 18 d'agost del 1939. Hi ha un paper del Govern Militar de la Província de Lleida on hi diu: “Sentenciados a la pena de muerte con el -Enterado- de S.E. El Generalísimo los reos JOSE MANRESA LLADÓ, JOSE FARRAN FARRAN, JOSE BINEFA SOLA, JOSE MARIA NOGUE SERO, SEBASTIAN ALENTA CUADRAT, ANGEL CUADRAT DONE, RAFAEL MILLAN BLANCH, MANUEL LLENA COLL, FRANCISCO OLIVA CASTELL, JOSE JUST DURANY Y JOSE FRANCH REIG, según me comunica el juez militar de ejecuciones hoy; teniendo que ser pasados por las armas mañana a las 5 horas en las tapias del cementerio de esta ciudad, entraran en capilla a las 3 horas de dicho dia. Lérida 24 de mayo de 1949”.

Felipe Farran Arbós, solter de 20 anys, domiciliat al carrer els Frares. Va ser detingut el 19 de juliol del 1939, ingressà a la presó de Lleida l'1 de setembre de 1939. Va ser condemnat a 12 anys i 1 dia de reclusió temporal el 17 d'octubre del 1939 per “tomó parte en el incendio de las imagenes, prestó servicio y marchó voluntario a las filas marxistas”. El 26 de gener del 1943 surt amb presó condicional, ja un altre paper on diu que va sortir el 10 d'octubre del 1942.

Antonio Simó Miquel carrer la Font, 21. 45 anys, casat amb tres fills. Va ser reduït a presó el 29 de juliol del 1939, va entrar a la presó de Lleida el 23 d'abril de 1940. Sentencia Sumaríssima d'urgència número 4414 amb data 26 de juny del 1940. Motiu: “elemento de izquierdas con anterioridad al M.N., durante el dominio rojo hizo guardias con armas y tomó parte en la quema de la Iglesia aunque no como elemento destacado”. El 28 de juliol de 1941 surt lliure.

Jose Miguel Bargalló de 49 anys, cambrer i solter. Domiciliat al carrer San Antonio 36 – 2º. Va ingressà a la presó de Lleida el 3 d'abril de 1939 i el dia 4 del mateix mes i any es ficat en llibertat.

Sebastian Simó Barbera de 39 anys, casat amb dos fills, domiciliat al carrer Malleral, nº 7. ingressà a la presó de Lleida el 5 de juny del 1940 i sortí el 11 de desembre del 1942. Condemnat a 12 anys i un dia de reclusió durant el Sumaríssim número 4426 del 22 de juliol de 1940. Motiu: “elemento de antecedentes izquierdistas, tomó parte en la Gestora Municipal como Concejal tomando parte en requisas y registros e incautaciones de productos agricolas i en la destrucción de la Iglesia y objetos de culto; fue tambien vocal de la Junta del Sindicato Agricola, durante su mandato municipal se llevó a cabo la detención del vecino del pueblo Sr. Llovera. Numero de hijos dos Ramon y Daniel Simó Griñó. Delito auxilio a la rebelión”.

Jose Oriol Ribelles, carrer la Font de 36 anys, casat amb un fill. Va ser apressat el 2 de juny del 1939, ingressà a la presó de Lleida el 3 de desembre del 1939 i va sortir el 22 de juny del 1941. Per la sentència número 3718 del 8 de febrer del 1940 va ser condemnat a 12 anys i un dia de presó temporal per “elemento izquierdista, patrullero e incendiario denunció al medico Sr. Messeguer que no obstante no fue detenido; que el procesado desempeñó la administración de los bienes de los Señores Xam-mar (finca Xam-mar) incautados por el Ajuntamiento marxista de Castelldans”. Hi ha una carta d'ell al director de la presó l'1 de setembre de 1943 a mà dient-li que treballa de pagès per guanyar el jornal del seu fill i dona, fent una vida molt retirada i de treball.

Daniel Mateu Traguany, carrer de l'església 12, de professió pastisser, casat amb fills (Celeste, Antonio i Teresa) de 38 anys. Ingressà a la presó de Lleida el 21 d'octubre del 1939 procedent de Santander (suposo de la presó de Santander) va ser condemnat a 30 anys. El 26 d'octubre del 1944 es entregat a la Guàrdia Civil per portar-lo a la Colònia Penitenciaria del Dueso on feia treballs a la cuina i a regions devastades.

Marcelino Prats Ribelles de 32 anys, casat, resident al carrer la Font. Entrà a la presó de Lleida el 19 de març del 1939 i sortí el 20 del juny del 1941, pel procediment sumaríssim d'urgència número 150, amb data 26 de maig del 1939, va ser condemnat a 12 anys i un dia de reclusió temporal per “afiliado a Esquerra Republicana, ya antes del Movimiento Nacional, y secretario de dicho partido, durante la dominación roja-separatista en el pueblo de su vecindat intervino en requisas pertenecientes a personas de derechas”.

Enrique Mateu Bellet de 28 anys, casat amb un fill. Domiciliat al carrer la Plaça 2. Ingressà el 4 de març del 1941 i sortí el 6 del mateix mes i any.

Jose Bonet Sobrepere de 31 anys, casat (Ramona Bodet Curcó); travessia carretera 3. Pena de 20 anys i un dia per adhesió a la rebel·lió. El setembre del 1944 encara estava a la presó, podria haver sortit el 26 d'octubre del 1944 amb lliberta condicional.

Jose Roca Bonet de 27 anys, solter. Ingressà el 7 d'agost del 1939 i el 5 de gener del 1940 es traslladat a la presó de Barcelona, condemnat a la pena de 15 anys de reclusió temporal.

Custodio Ribelles Rué de 33 anys, solter. Resident al carrer la Font 33. Ingressà a la presó de Lleida el 31 de desembre del 1939 procedent de la presó de Valdenoceda (Burgos).

Antonio Ribelles Godas, 70 anys, veí del carrer La Font. 11. Casat amb quatre fills. Entrà a la presó l'11 d'abril del 1939 i fou condemnat a reclusió perpetua. El 16 de setembre del 1939 es traslladat a la presó de Barcelona.

Antonio Ribelles Jové domiciliat a la Bordeta, 30 anys, casat amb dos fills. Va ingressà el 17 de juliol del 1945 i va sortir el 7 de setembre del 1945.

Francisco Barbera Serra veí del carrer Major, 15. 65 anys, casat amb un fill. Ingressà a la presó de Lleida el 8 d'agost del 1944 i surt el 20 d'agost del mateix any.

Adrian Corretje Falco de 39 anys, solter. Va ser sentenciat, per un Consell de Guerra a Pamplona, per un delicte de rebel·lió militar a la pena de 15 anys de reclusió menor. Entrà a la presó de Lleida el 24 de febrer del 1948 procedent de Pamplona i el 16 de juny del 1948 va ser traslladat a la presó de Guadalajara.

Ramon Segura Bonet veí del carrer La Banya, 6. De 24 anys, solter. Va ser apressat el sis de març del 1939 i entrà a la presó de Lleida el set de març del 1939. Va sortir el 21 de juny del 1941. Per la sentència del sumari 340, amb data 29 de maig del 1939, va ser condemnat a 12 anys i un dia de presó però li van rebaixar la sentència a sis anys i un dia. El delicte: “Rebelión Militar, de ideologia izquierdista que intervino en los sucesos revolucionarios de Octubre de 1934 y durante el actual movimiento fué voluntario en el ejercito rojo habiendo sido prisionero por el ejercito Nacional en Caspe y destinado a un Batallon de Trabajadores, y hallandose en el sector de tremp en el mes de agosto del 38 se fugó de dicha unidad pasandose a la zona roja en la que fué encuadrado en una división del Ejercito enemigo”.

Anita Triquell Mateu domiciliada al carrer Major, 32. De 34 anys, casada amb dos fills. Va entrà a la presó de Lleida l'11 de febrer del 1943 i sortí el mateix dia. La Fiscalia Provincial de Taxes li va ficar una multa de cent dies de presó o una multa de mil pessetes. Va pagar i va sortir.

Ramon Rivelles i Piñol veí de Lleida, de 56 anys i casat amb set fills. Ingressà a la presó el 27 de gener del 1942 i el 7 de setembre del 1933 es traslladat a la presó Barcelona, el 31 de maig del 1945 es ficat en llibertat condicional. Procés Sumaríssim ordinari 29600 on el condemnen a la pena de 20 anys i un dia per delicte d'adhesió a la rebel·lió militar. “ Sujeto de pesimos antecedentes afiliado a la CNT, FAI y a la Union de Rabasaires con anterioridad al G.M.N. Con acutación destacada en los sucesos de octubre del 34, patrullando con armas he interviniendo en mitines i propagandas desde el primer momento de estallar la revolución roja en julio de 1936 se puso incondicionalmente a las ordenes del Comité Local de Castelldans en cuyo local se veia constantemente, hizo guardias con armas he intervino personalmente en la destrucción de las Sagradas imagenes y cruces religiosas del término, asimismo se reunia en su misma casa con las patrullas de control y guardias de asalto que de Barcelona y Lérida subian a Castelldans a quienes daba todo tipo de información y como consecuencia de ellos eran detenidas personas de órden, asimismo fué el autor de una denuncia contra varias personas que fueron detenidas y puestas luego en libertad mediante pago de multas, se le imputa ser el autor de otras denuncias que originó el asesinato de los hermanos Falcóm aunque este hecho no aparece suficientemente probado, huyó a Francia cuando el desastre rojo donde permaneció mas de dos años”.

Regina Rivelles Jove veïna de Lleida, 30 anys, casada amb un fill. La Fiscalia de Taxes de Lleida la va condemnar a cent dies de presó per no pagar la multa. Va ingressar el 19 d'octubre del 1942 i va sortir el 26 de gener del 1943. El 19 de gener del 1949 va tornar a entrar a la presó, sancionada el 16 de febrer del 1949 amb 250 pessetes. El 18 de febrer del 1949 es ficada en llibertat.

Jose Vilella Costafreda veí de Lleida, de 34 anys, casat amb dos fills. Entrà a la presó el 17 d'octubre del 1949 i surt el 21 del mateix mes i any per lesions d'imprudència durant el sumari 295.

Ramon Costafreda Falcó veí del carrer la Banya, 31. 17 anys, solter. Entrà a la presó el 4 de març del 1941 i surt 6 del mateis mes i any. A l'expedient hi ha una carta dirigida al director de la presó de Lleida on hi diu això: “GOBIERNO CIVIL DE LA PROVINCIA DE LERIDA, secretaria de Orden Publico; Sirvase V. entregar al funcionario de la Policia Armada, portador de la presente orden los detenidos a mi disposición en ese establecimiento a SU CARGO RAMON COSTAFREDA FALCÓ, ALEJO FALCÓ ALIET, ENRIQUE MATEU BELLET Y JOSE ORONICH PONS, para efectuar unas deligencias en la Secretaria de Orden Público de este Gobierno Civil, los cuales una vez hecho este requisito serán ingresados de nuevo en esta prisión. Lérida 5 de marzo del 1941”.

Quadre de les sentències dels consells de guerra a les comarques de Lleida, on podeu veure que els de les Garrigues van primers en el "ranking".

PERSONES DE CASTELLDANS ALS CAMPS DE CONCENTRACIÓ:

MARCEL·LÍ REI FARRÉ:

JULIO HIDALGO CERRILLO

Va nàixer a Madrid l'1-02-1910. Presoner núm. 86604 / Stalag XI-B va ser traslladat al camp de Mauthausen el 27-01-41, amb el núm. 5553  i d' aquí al camp de Gusen el dia 8-04-41, amb el núm. 12021. Morí a Gusen el dia 27-09-1941. Es va casar, a Castelldans (1-07-1934), amb Ramona Farell Bernaus.

FRANCISCO PAU GOMEZ

 Va nàixer a Castelldans el 2 de maig de 1911. Soldat de la república. Va formar part en una compañia de treballadors extrangers del 23 de juny de 1939 al 30 de juny de 1940. Presoner de guerra del 1 de juliol de 1940 al 26 d'abril de 1941. Stalag o presó XI-A ( Altengrabow). Primera matricula 4207.Deportat polític a Mauthausen del 27 d'abril al 30 de maig de 1945. Alliberat el 05-05-1945.

Aproximadament, 10.000 republicans espanyols van ser deportats als camps de concentració i extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial. Uns 6.500 hi van perdre la vida. La majoria, van patir l’horror de l’holocaust a Mauthausen (Àustria) i els seus camps annexos, i uns 4.800, 1.500 dels quals catalans, van estar empresonats al camp de Gusen. La gran majoria dels espanyols deportats formaven part dels 500.000 exiliats a França al final de la Guerra Civil. El seu compromís amb la lluita antifranquista i la col•laboració que molts van prestar a la Resistència francesa, per seguir combatent el feixisme, els va convertir en enemics de Hitler.  

PUNTS DE REFERÈNCIA CRONOLÒGICS DEL CAMP DE MAUTHAUSEN. A principis de 1938: després de l'incorporació d'Austria a Alemanya (13 de març), el camp de Dachau destaca un "Kommando" de treball a la pedrera de Wienergraban, la propietat de la qual acabava de ser transferida de la ciutat de Viena a l' administració central de la S.S. Per cert d'on van sortir les llambordes emprades per la pavimentació dels carrers de dita ciutat.   Estiu de 1938: Himmler dóna l'ordre d'edificar un nou camp de concentració damunt un tossal que dominava la pedrera.   8 d'octubre de 1941: inici de la construcció del "Bunker", presó del camp.   5 de febrer de 1942: Inici de la construcció de la "Kommandantur".   30 d'abril de 1942: Ordre del SS "Obergruppenfüher" Oswalt Pohl on es donaven mesures per adaptar el camp a estructures econòmiques.   Primavera de 1943: el secretari del camp, Josef Leitzinger (un pres comú) es assassinat per les SS a partir d'aquest moment són els presos polítics qui dirigiran la secretaria. El primer secretari ("Lagerschereiber I") fou el txec Kurt Pany, el segon l'austríac Hans Marsalek i el tercer l'espanyol Juan Diego.   Nit del dos al tres de febrer de 1945: Rebel·lió del barracó 20.   5 de març de 1945. Arribada del comboi d'evacuació de les dones de Ravensbrück.   7 de maig de 1945: Alliberació definitiva del camp.   Les cifres oficials dels espanyols que van fer cap al camp són 7.189, prop de 2.000 catalans. Dels quals van morir 5.000 i van ser alliberats 2.189.

Els primers deportats espanyols van arribar a Mauthausen l’agost de 1940 en un tren de càrrega, sense menjar ni aigua i suportant temperatures extremes. El 13 de desembre arribaria el contingent d’espanyols més gran: 849 homes que van viatjar a “l’infern de Mauthausen” sense saber on anaven, tancats tres dies i tres nits en vagons de bestiar. En uns mesos, els “rojos espanyols” (rotspanien), com els anomenaven, es van convertir en un dels grups més nombrós del camp. Quasi tots van treballar a la pedrera de granit situada a 1 km del camp, on van formar part de la cadena de treballs forçats. Molts hi van morir víctimes de la fatiga, la calor o els cops i les vexacions dels guardians de les SS. A més de Mauthausen, altres camps com Ebensee, Buchenwald o Ravensbrück, van ser també destinació de molts deportats espanyols.

Els dos veïns de Castelldans van morir a Gusen, com heu vist; esplicaré una mica d'història i la narració d'un expresoner al mateix Gusen.

El camp de Gusen, comandat pel SS Karl Chmielewki, es comença a construir a finals de l’any 1939. Els presoners de Mauthausen tenien que caminar cada dia 10 km., entre l’anada i la tornada, per treballar a la cantera del poble de Gusen. El treball esgotador, junt amb la caminada diària, va ser la causa de la mor de més de 150 presoners l’hivern de 1938. Els alemanys van decidir construir un camp, pels presoners i pels aquarteraments del SS, al propi Gusen.

Si la cantera de Mauthausen era un infern, les de Gusen les sobrepassava amb brutalitat. L’any 1941 va ser el de major extermini de republicans espanyols, l’esperança de vida a Gusen es situava a la vora dels sis mesos, el pes dels presoners voltava els quaranta cinc quilos.

Els primers republicans espanyols van arribar a Gusen el 24 de gener del 1941. El primer treball que se’ls va assignar va ser construir el mur que donava la volta al camp.

   CANTERA DE GUSEN

El "sanatori" de Gusen

explicat per Joan Baptista

.Després el mal anomenat sanatori de Gusen es convertiria en el veritable camp d'extermini de Mauthausen, ja que tots els febles i malalts eren traslladats allí per ser-hi eliminats o servir de conillets d'índies per als experiments mèdics. Hi havien metges SS, infermeres inquietants... Era el terror: s'hi feien operacions inútils, mutilacions experimentals... Les grans fàbriques químiques enviaven fins i tot mostres de productes tòxics als camps o bé compraven lots de deportats per fer-ne proves i experiments. La majoria van ser morts o eliminats en aquest mal anomenat "sanatori" de Gusen.

Al camp de Gusen hi havia 32 barraques, 24 per a estar-hi i la resta utilitzats com a magatzems i la infermeria. La capacitat de cada barraca era d'uns 200 presos, però la realitat era que se n'amuntegaven més de 500.

A Gusen hi havia una trentena de barracons tots de fusta. Envoltant el camp hi havia un filat d'alta tensió al davant, després els guàrdies darrere i encara una muralla de pedra picada d'uns quatre metres i una metralladora emplaçada a cada punta. De fet era impossible d'escapolir-se. Alguns ho van intentar, escollint per exemple un dia de boira, quan sortíem a treballar a la pedrera. Quan feien el toc de plegar, es camuflaven i es quedaven, però quan entraves dins, et. comptaven quaranta vegades. Llavors, només que en trobessin a faltar un ja sortia tota la guàrdia dels SS amb els gossos, i al cap d'un hora o poc més ja el veies que l'entraven a rossegons, de la pallissa que li havien donat.

En un dia normal de treball al camp, quan encara era negra nit, a les quatre de la matinada, després d'esmorzar la tasseta d'arròs, sortíem a la plaça del camp. Era una plaça quadrada molt gran. Home,... si érem més de vuit mil homes, et pots fer una idea de les dimensions de la plaça. Allí et ficaven en fila, feien el recompte i els caporals de vara t'agafaven segons les necessitats de personal que tenien per a aquell dia. Allí ens distribuïen per a les diferents tasques. Els kapos també eren presoners com nosaltres. De kapos espanyols també n'hi havia, però pocs. La majoria de kapos eren alemanys i polonesos. Els alemanys la majoria eren kapos de barraca, i es deia que estaven presoners per dos coses principalment: o per lladres o bé per homosexuals. Es veu que estava castigat així. Portaven a la solapa el seu distintiu, cada un de la nacionalitat que era.

Després del recompte se'ns enduien a treballar allí on manaven; igual et portaven a la pedrera, potser a pic i pala, o bé et ficaven al "cilindre", allí on els donava la gana. Del camp de Gusen a les pedreres hi havia potser deu minuts o un quart d'hora. Tot el recorregut del camp a la pedrera quedava dins d'un mateix tancat, tot voltat de filat amb pues i per fora els SS de guàrdia amb els gossos. El treball era tots els dies, no se'n descansava cap. Ni que plogués ni que hi hagués un metre de neu damunt de les costelles. Només et retiraves el temps just per dormir. Era una manera d'exterminar, però productivament.

De tant en tant ens feien desinfeccions. A cada desinfecció en morien un munt. Ens feien fora de la barraca a les quatre del matí després de l'esmorzar. Ens feien sortir a la plaça tots nuets de pèl a pèl i mentrestant es feia la desinfecció de la barraca. No ho sé ... ! Una d'aquelles desinfeccions generals va ser als voltants de les festes del Remei de l'any 1941, i encara sort que no feia molt de fred. La desinfecció va durar tot el dia i la nit, i allí tots nuets al mig de la plaça i sense res per posar-nos a la boca. Al final ens portaven un camionet d'abrics, que quan tiraven un abric ja tenies cinc o sis fuets pegant-te. El que podia agafar-ne un, bé, però la feina era poder-lo agafar. Llavors, a la una o les dues de la nit, ens fumaven una dutxa d'aigua gelada i ens feien tornar al nostre lloc a la plaça sense eixugar-nos, i així, mig xops, passàvem la nit a la serena fins a l’endemà. Molts eren els que van caure allí mateix. Hi havia un camió que s'enduia els que anaven caient.

Miquel Serra i Grabulosa contava a Montserrat Roig (pàg. 156 del Ilibre) com el control dels polls sempre era de nit: "Cap a mitjanit encenien de cop i volta els llums, quan tots ja dormíem, i, despullats com anàvem, ens feien posar en fila per a passar el control. El cap de la barraca seia damunt d'un tamboret o al cantell d'una taula. Amb una fusteta apartava els pèls per veure si no hi havia cap "bestiola". Però si algú era considerat "brut", ja es podia preparar a passar mala nit. La dutxa d'aigua freda era llarga, molt llarga i acompanyada de garrotades i mals tractes.

Durant el camí a les dutxes, els presos rebien les fuetades i els cops de verga dels SS i dels kapos, els quals havien organitzat la gresca per pur plaer.

Hi havia uns barracons, grans com els nostres destinats a les dutxes. Per dalt hi havia tota una renglera de dutxes i tots a baix, a suportar l'aigua gelada a tot temps, quan te manaven, encara que estiguessis a trenta graus davall zero. A alguns se'ls hi gelaven els peus. Tallaven molts de peus i cames gelats pel fred. Després ja els feien desaparèixer. Al camp en veies molt pocs, d'invàlids. Només veies els bons, els malalts els feien desaparèixer ràpidament.

De moral a ningú ens en quedava gens, perquè allí, tots els dies al matí sempre veies un, dos..., sempre hi havia un o altre que es tirava el mateix al filat i es quedava allí carbonitzat.. Cada dia això ho veies. 1 després, moltes vegades, que segons el que feien, els posaven de càstig, no sé, era com una hamaca. Et posaven allí damunt l'hamaca i llavors, amb el fuet, et fumaven les fuetades que els ordenaven, els oficials mateix, trenta o quaranta fuetades. Et posaven en una posició, així amb el cul un poc elevat, i agafava, primer un, i quan es cansava un, et pegava l'altre. La gota mortal també diu que existia jo no ho vaig veure mai; les fuetades sí que les vaig presenciar al mig la plaça.

De SS mig bona persona només en vaig veure un. Aquell xic, a vegades anàvem a treballar i es treia un cigarret i en llençava quatre o cinc per terra, perquè els agafessis tu per darrere. I quan anaves a fer una neteja, prop de la barraca d'ell, a vegades et deia: "Vés, llença les escombraries", que era una llauna buida, i et deia: "Vés en compte, que al davall hi ha un paquet". Ja et posava un entrepà, melmelada o una cosa o altra dins. dins. Aquest sabia parlar castellà. Dels altres SS, sempre havies d'anar fugint, perquè no n'hi havia cap de bo. Jo recordo que, per exemple, en dies de fortes nevades feien els SS boletes de neu, allí, treballant, et feien quadrar i a veure qui t'encertava a la cara, i vinga riure!... El qui rebia les boles a la cara, aquell a aguantar. Era com si et tiressin una pedrada, saps? Quan no, t'enviaven el gos llop, i aquell gos et feia malbé a mossos. I no podies dir res. Si t'havien dit ferms, allí a aguantar. Si et mataven, doncs mala sort! L'admiració per la Grècia clàssica s'havia introduït de meravella en la vida quotidiana dels nazis, a base de la higiene i de l'esport. Havies de ser de raça ària, de pell blanca, ulls blaus, ros, d'una alçada no inferior al metre setanta-quatre centímetres. I això no ho tenien molts dels nostres deportats.

Allí al camp de Gusen existia el famós crematori. Els que anaven caient morts durant el dia anaven directament al forn i...,au! A vegades veies caure un mort a terra i el deixaves allí als safaretjos. Hi havia unes piques llargues a part i part per a poder-te rentar, i també hi havia una mena de dutxes. Anàvem allí, rentàvem el plat, ens rentàvem la cara... A vegades es moria un i de moment el deixaven en terra fins que se l'emportaven. L'existència del crematori era ben evident: tots vèiem com funcionava cada dia. La tònica nostra era treballar, callar, passar desapercebuts i esquivar els cops. L'únic instint que teníem en aixecar-nos al matí era poder arribar a la nit i jaure fins al dia següent. Dia passat, dia trobat.

Dormir, primer dormíem en matalassets al terra, cada dos matalassets cinc presoners. A nosaltres, els joves, quan ens van posar a part, ja ens van posar en lliteres, un dalt de l'altre. Quan deien al treball, al camp no quedava ningú, ni coix, ni ferit ... tots. No miraven si eres vell o jove. Als únics que ens van respectar una mica va ser als joves espanyols.

Els francesos, per controlar la multitud de persones que entraven al seu país, van crear camps de concentració a  llocs tan inversemblants com descampats o platges. A finals de 1939 i principis de 1940 van ser formades les companyies de treballadors extrangers.  Hi havia l'opció de treballar, de bon grat o a la força, per a fortificar les línies franceses o reclutats per la legió, voluntariament, per lluitar contra els alemanys.  O bé tornar a Espanya.

Moltes persones de Castelldans van estar en camps de concentració francesos. Concretament en el camp d'Agde poden nombrar a: Felip Costafreda Oriol, Ramon Farré, Esteve Roca, Ramon Pau, Ramon Duran, Francesc Farré, Felip Farran, Miquel Farran entre altres. El camp d'Agde era conegut com el camp dels catalans, ja que la Generalitat va poder concentrar-hi tots els exiliats catalans que hi van voler anar, però h'hi havia més; Argelers, Sant Cebrià, Bram, El Barcarès,.......

Totes les guerres es lliuren dues vegades, la primera al camp de batalla; la segona a la memòria. VIET THANH NGUYEN